Cartes creuades: Què ha passat amb el Congrés de Mòbils?

Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

Això que ha passat amb el Mobile a Barcelona és sospitós. Aquests dies a Europa fan tota mena de congressos i reunions i els organitzadors no han decidit de cancel·lar-los pel coronavirus. Jo diria, Vicent, que ni tan sols hi ha hagut debat els dies anteriors. És que algú ha deixat d’anar a Londres perquè al centre hi hagi un barri xinès? I no deuen ser pas pocs els qui aquestes setmanes han volat de Londres a la Xina i de la Xina a Londres.

El fet que al Congrés de Mòbils assisteixin molts participants de la Xina i més països del seu entorn podria realment ser la raó per la qual tantes empreses s’han negat a participar en un dels aparadors més grans del món en aquestes tecnologies? D’acord amb l’índex de probabilitat, és cert que el potencial de contagi de la gent provinent de la Xina és més gran que no pas de la que ve de Noruega, car hi ha més afectats pel coronavirus a la Xina que no pas a Noruega. Però realment, quina és la probabilitat que algú que arriba de Noruega s’encomani a Barcelona? És ínfima, i no justifica de cap manera això que ha passat amb el Congrés Mundial de Telefonia Mòbil de Barcelona.

Hi ha un concepte, el de virus de la por, que s’ha fet servir molt aquests últims dies i que explica de manera molt clara què ha passat. La prioritat i la intensitat que aquestes notícies prenen als mitjans de comunicació creen un alarmisme inevitable i, per tant, s’estén més de pressa el virus de la por que no pas el virus real. Com també passa en molts àmbits de la vida, és difícil d’endevinar quin és el punt mitjà, perquè és clar que la solució no és amagar el cap com un estruç i fer com si res no hagués passat.

Aneu amb compte, els catalans, amb el Congrés de Mòbils, perquè aquests dies es veuen molts voltors sobrevolant Barcelona tot esperant de matar el cavall.

Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

A voltes el món és molt petit i nosaltres no ens n’adonem. Dijous es va anunciar de manera oficial la notícia que s’havia esperat tota la setmana i el Congrés Mundial de Telefonia Mòbil de Barcelona s’ha suspès, aparentment a conseqüència de l’epidèmia del coronavirus desfermada a la ciutat xinesa de Wuhan.

L’impacte d’una suspensió com aquesta és marejador. S’esperaven cent deu mil congressistes provinents de tot el món. Els hotels de Barcelona afirmen que se’ls en va d’un cop de ploma el 10% de la facturació anual. Uns divuit mil llocs de treball, la majoria de baixa qualitat, però ocupacions en definitiva, s’han esfumat. L’aeroport de Barcelona perdrà una quantitat de vols enorme, i tot això que se’n diu oci nocturn –en la versió real i en l’eufemística (i lamentable) també– sembla que s’endurà un gran cop.

Allò que és extraordinari és com de cop i volta la globalització esdevé alguna cosa molt més que concreta. Al nostre país només hi ha hagut un cas detectat de coronavirus, a Palma. I no hi ha res que indique que a Barcelona hi puga haver cap perill per a la salut arran d’un congrés com aquest. I no obstant això el pànic s’ha desfermat i una crisi sanitària en una fosca ciutat de la Xina s’ha carregat un dels projectes més importants de l’any a Barcelona.

No s’acaba d’entendre. Corren rumors que hi ha alguna cosa de guerra entre la Xina i els Estats Units –diuen que al Congrés de Mòbils la presència de les operadores xineses era considerada ‘excessiva’ pels americans i que enfonsant el d’enguany en plena pugna per la tecnologia del 5G fan molt de mal a Pequín. També diuen que n’hi ha tres seus (Los Angeles, Xang-hai i Barcelona) i que l’última molesta els uns i els altres perquè és en terreny neutral.

Siga com siga, impressiona de comprovar com pot arribar a ser de petit el món, així que te’n descuides.