24.11.2018 - 22:00
Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal
L’opinió segons la qual el president espanyol Pedro Sánchez faria campanya permanentment fins que no s’acabés la legislatura s’ha estès molt els últims mesos. No tenia gaire sentit que convoqués eleccions tan bon punt va arribar a la presidència, perquè significaria renunciar al poder i, per tant, a l’oportunitat de prendre decisions i sortir cada dia als mitjans de comunicació.
L’home que va prendre les regnes de la Moncloa després de Rajoy es va posar dos objectius: El primer era recuperar molts dels vots que se n’havien anat a Podem amb polítiques socials i donant una imatge de govern progressista, i el segon era anul·lar mitjançant aquesta pujada d’escons la catalanodependència del parlament de Madrid. Sánchez té, doncs, l’esperança que un augment de vots sigui prou per a poder operar amb una certa maniobrabilitat la pròxima legislatura, una maniobrabilitat actualment obstaculitzada per ERC (amb nou escons) i el PDECat (amb vuit). Ara mateix té les mans lligades per aquests dos partits, tal com s’encarreguen de repetir cada dia els qui desitgen de veure’l a l’oposició.
Per això una de les circumstàncies que considerarà a l’hora de convocar les eleccions serà el resultat dels judicis relacionats amb el procés català, especialment la sentència del Suprem espanyol. Quan li deu ser més convenient de dissoldre el congrés? Abans de saber la sentència o després? Si és dura, cosa que esperen molts (alguns amb por, alguns altres amb alegria), podria perdre per l’esquerra a l’estat espanyol allò que guanyaria per la dreta, perquè, per a molts dels votants de Podem, imposar tal càstig només per haver posat unes urnes és un abús absolut i, lògicament, atribuirien a Sánchez el resultat final del judici. Si això passa, li resultarà impossible de pescar-hi res.
I a Catalunya, en el cas que la sentència sigui dura, el PSC no aconseguirà d’enfortir-se, perquè un càstig amb força anys de presó li impedirà de recuperar els vots que se li han escapat d’ençà que l’independentisme ha cobrat força.
Per tant, quan ha de convocar eleccions Sánchez?
Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi
Aquests dies el president Torra ha efectuat una maniobra discreta però que promet canvis substancials. En declaracions públiques ha anat deixant clar que el seu projecte per a després de les sentències no és convocar eleccions, com voldrien els sectors més autonomistes del PDECat i ERC, sinó desplegar la declaració d’independència votada al parlament el 27 d’octubre de 2017. La decisió, si es confirma les pròximes setmanes, és tot un tomb important. Tomb que sembla que confirmarà la sensació que no hi ha cap possibilitat d’arribar a cap mena d’acord amb el govern espanyol de Pedro Sánchez.
Després de l’aplicació del 155 i la caiguda de Rajoy, l’independentisme va provar d’acostar-se a Sánchez amb l’esperança d’un canvi substancial en la política repressiva. No tan sols esperaven que amollés els presos polítics (recordem-ho, continuen en presó provisional), sinó també que frenés la repressió, aparentment menor però persistent, vers més de mil persones, especialment batlles i càrrecs intermedis. No ha passat res d’això i sembla que la paciència ha arribat al límit.
Ja al primer minut el president Torra va deixar clara la incomoditat amb el paper de president autonòmic que li tocava exercir per petició expressa del president Puigdemont. Però aquests mesos ha hagut de navegar entre la fidelitat al mandat del primer d’octubre i les exigències de dirigir una coalició de govern amb objectius clarament divergents entre tots dos partits i també en el si de cadascun. Ara que les esperances d’un acord amb els socialistes espanyols s’esvaeixen i l’independentisme ni tan sols votarà el pressupost de Madrid, sembla que la situació esdevé més favorable a les seues tesis d’abans. Tot i això, és evident que, per a continuar per aquesta via, no necessitarà únicament el suport de Puigdemont sinó també el de Junqueras.
