17.10.2015 - 20:41
|
Actualització: 18.10.2015 - 09:15
Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal
No estan molt contents els jutges del Tribunal Superior de Catalunya, o alguns d’ells, a causa que el dia en què anaven a prestar declaració els qui havien estat considerats responsables penals de la consulta del 9-N, es va concentrar molta gent a les portes del tribunal, i també representants de les principals entitats públiques de Catalunya.
Sempre cal escriure amb compte sobre qüestions referents als jutges, perquè mai no se sap si te’ls acabaràs toparant cara a cara en un judici.
Alguns jutges són molt avesats a portar a judici qüestions que mai no s’haurien de treure a la llum. Al nostre país ja hi ha constància d’alguns casos, però n’hi ha un que va ser emblemàtic. Un jutge del Tribunal de Justícia de la Comunitat Autònoma Basca va enjudiciar al president Ibarretxe, i a Patxi Lopez i Rodolfo Ares del PSE-EE, per fer reunions amb una delegació de Batasuna per poder trobar una solució al conflicte.
També va enjudiciar a cinc membres de Batasuna; Arnaldo Otegi, entre d’altres. Van ser reunions públiques i publicitades: Ibarretxe va rebre a la seu presidencial a la gent de l’esquerra abertzale, i la reunió entre la gent socialista i la de Batasuna la van celebrar en un hotel de Donostia. Al final, després de fer-los seure a la banqueta d’acusats, el jurat va anul·lar el judici, aplicant la doctrina Botín. En qualsevol altre país, aquestes persones jutjades haurien estat guardonades per esforçar-se a aconseguir la pau; però, al nostre país, el jutge espanyol va perseguir, per naturalesa i de fet, un càstig.
I una altra cosa: per ventura va realitzar alguna protesta la judicatura del Tribunal Suprem d’Espanya quan Felipe González es va presentar davant la presó de Guadalajara a demostrar la seva solidaritat envers els delinqüents condemnats Barrionuevo i Vera, desafiant així al poder?
No deu ser que aquests jutges de Catalunya es veuen fora de la carrera judicial en el marc d’una Catalunya independent?
Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi
El conflicte català creix i ho fa a cop de dies que quedaran en la memòria. L’últim ha estat aquest dijous quan el president dels catalans va ser obligat a declarar davant un tribunal acusat de posar les urnes del 9 de novembre.
Mas no va respondre a les preguntes del fiscal ni a les de l’acusació particular i va assumir en primera persona la responsabilitat del referèndum. Mentre ho feia milers de persones l’esperaven a les portes del tribunal, entre ells més de quatre-cents alcaldes i una nodrida delegació de partits polítics i societat civil. El enjuciamiento del president i de les conselleres Rigau i Ortega ha ampliat de nou el cercle de la protesta i així es va veure a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, llegint el manifest en suport seu, es van pronunciar a favor seu i es van manifestar Unió i Catalunya Sí que és Pot i fins i tot el PSC va qualificar d’error la reclamació de responsabilitats penals.
Hi va haver un detall, potser anecdòtic però sensible, que va afegir una càrrega doble al dia. El mateix dijous que Mas declarava es complien 75 anys de l’assassinat per un escamot d’execució franquista del president de Catalunya Lluís Companys, un assassinat per la participació en el qual França i Alemanya han demanat oficialment perdó a la Generalitat però que Espanya segueix considerant legal. Per això molts dels concentrats a les portes del jutjat portaven cartells amb la cara del president màrtir.
La reacció del tribunal va ser insòlita: acusar els manifestants de voler incidir en la decisió del tribunal -com si mai ningú es manifestés davant un jutjat. A la porta a més Manos Limpias va anunciar que la següent passa serà demanar la il·legalització de la CUP. Dues reaccions que combinades indiquen que clarament hem entrat ja en la fase dura del conflicte.
