22.09.2018 - 22:00
|
Actualització: 23.09.2018 - 13:34
Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal
Em sembla que no serà aquest l’únic cap de setmana que haurem de parlar sobre Manuel Valls. Perquè és ben curiós que un polític afrancesat que no ha tingut cap intervenció en la política catalana es presenti a les eleccions municipals i perquè farà una campanya molt sorollosa perquè ell és conscient que cal que ho sigui per a aconseguir vots.
A França Valls està en una desfeta total i té tots els punts per a patir-ne una altra a finals de maig. Perquè és evident que ell aspira al càrrec de batlle i només aquesta és la posició que ell vol. És el que passa en aquests casos. Ningú no imagina, per exemple, Manuela Carmena en el seient de cap de l’oposició a Madrid.
Se sap que la condició que Valls ha posat a Ciutadans és garantir una llista ple d’estrelles, de noms efectius i ben coneguts. Seria una aposta potent per a l’antic primer ministre i fallit candidat socialista que si no ho fa bé podria fins i tot acabar amb la seva carrera política-
Perquè tenint en compte la composició de l’ajuntament de Barcelona, amb 41 regidors, i mirant quins podrien ser els resultats és gairebé impossible per ell guanyar, però encara més ser el batlle. Potser el PP el votaria però no ho faria cap altre partit, ni tan sols el PSC.
Ara Ciutadans té cinc regidors. La batllesa Colau en té 11 i els independentistes 10 CiU, 5 ERC i 3 CUP. Els socialistes en tenen 4 i el PP 3. D’on treurà els seus vots Valls? En el millor dels escenaris —que es quedi ell amb tots els regidors de PP i PSC— aconsegueix 12 regidors, que no són suficients. Aleshores quin és l’objectiu amagat d’aquesta candidatura de Valls si ja se sap que fracassarà en l’intent.
Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi
Tot d’una, s’ha accelerat tot a Barcelona. Dimarts que ve, si no hi ha cap sorpresa majúscula, Manuel Valls explicarà que serà un dels candidats a la batllia. Sembla que no ho serà directament per Ciutadans, sinó per una mena de candidatura que, malgrat això, poc podrà disfressar qui té darrere: Ciutadans.
I a l’altra banda de l’espectre polític, Ernest Maragall, ‘el Maragall de veritat’ segons el seu germà, el president Pasqual Maragall, encapçalarà la candidatura d’ERC, d’on ha saltat en globus Alfred Bosch, tot i que va ser elegit en primàries.
Amb això, el duel a les municipals es presenta realment excitant. Colau, Maragall i Valls, més els altres, realment és un panorama espectacular. On es posen en joc un munt de coses, no solament la batllia de la capital.
El resultat de Valls és una incògnita enorme. L’espanyolisme està feliç perquè creu que ha trobat algú capaç de disputar la batllia principal del país. Però Valls no té, crec jo, ni una sola possibilitat de guanyar. El model d’elecció del batlle l’obliga a guanyar amb majoria absoluta o a sumar amb un PSC i un PP que molt probablement seran anèmics al seu costat.
Colau, en hores molt baixes, i Maragall no poden guanyar tampoc amb majoria absoluta, però segur que pactaran si Valls hi obté la primera posició. I podrien formar govern, si cal amb els vots, també anèmics si no passa res extraordinari, que hi puguen aconseguir el PDECat o la CUP. Si és així el projecte de Valls es desinflarà ràpidament. Ell, que té el rècord d’absentisme a l’assemblea nacional francesa, ja m’explicaràs tu si es dedicarà a fer d’oposició a l’ajuntament.
En el fons, allò que sembla intuir-se és una maniobra d’acostament entre ERC i els Comuns. Ben clarament a l’ajuntament però ja veurem si és alguna cosa més. I si és alguna cosa més, ja veurem com incidirà en el procés d’independència.
Però un detall final: encara manca molt per a les eleccions municipals i abans passaran un milió de coses.
