14.05.2016 - 21:00
|
Actualització: 15.05.2016 - 11:42
Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi
Dimecres que ve, Martxelo, ens veiem a Azpeitia per compartir un debat sobre el procés d’independència de Catalunya. La raó és que aquest municipi guipuscoà és un dels que farà el 5 de juny una consulta per la independència. El paper que van tenir aquestes consultes populars a Catalunya supose que centrarà el debat i la veritat és que aquesta és una bona setmana per a fer-ho, atès que al meu país hi ha alguns símptomes que el que es va crear en aquell moment es podria estar difuminant.
Les consultes populars per la independència van oferir tres regals únics a la meua generació. El primer va ser demostrar que la independència no era un somni, sinó un projecte. El segon va ser demostrar que quan els partits polítics van plegats, el país avança. El tercer, i el més important, va ser ensenyar-nos a tots que és el poble qui mana. Totes les estratègies i projectes dels partits i de les institucions es van acabar subordinant a les grans mobilitzacions populars, simplement perquè ningú no s’hi podia oposar.
Aquestes tres són les claus de tot: la independència no és un somni, CDC, ERC i CUP junts la fan possible i el poble és qui governa. De totes tres, la del mig, per desgràcia, es troba més en perill del que voldríem.
Ja fa temps que està en perill, és veritat. La formació del govern va ser molt difícil perquè la CUP va tensar la corda més del que semblava raonable. Aquell moment es va superar, però ara reapareixen nítides les tensions entre ERC i CDC. Els d’Esquerra s’han llançat a marcar perfil amb la intenció comprensible de derrotar electoralment Convergència. Això és normal i si se centra en el període electoral, fins i tot és comprensible. Però molts temem que vaja més enllà i que s’estiga imposant de nou el partidisme que les consultes populars semblaven haver esborrat del mapa polític català. Ni tan sols l’Assemblea Nacional Catalana s’ha lliurat de la batalla i aquesta setmana l’elecció del seu nou secretariat s’ha vist entelada per acusacions greus. Dimecres, segur que parlarem d’això també…
Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal
Com bé saps, Vicent, després de molts esforços ja ha començat la ronda de consultes populars sobre l’estat basc, seguint la línia del que vau fer a Catalunya. Fa dos anys, el 8 de juny de 2014, es va fer amb gran èxit una cadena humana en favor del dret de decidir. Durant aquest interval s’han realitzat ja consultes sobre la independència en dues localitats: a Etxarri (Nafarroa) i a Arrankudiaga (Bizkaia).
Molts catalans m’heu preguntat per què ens hem demorat tant a fer aquestes consultes populars, sabent el paper que van exercir en el procés de Catalunya a l’hora de potenciar la intenció de la ciutadania. Tal com passa en molts altres àmbits, no hi ha contribuït gaire el calendari polític, i no em refereixo al calendari electoral.
Et proposaré una feina, perquè la contestis en el debat que tindrem a Azpeitia dimecres que ve. En les vostres consultes populars, la pregunta era la mateixa, sense cap variació? O s’hi van introduir alguns canvis? O s’hi van afegir alguns matisos d’un municipi a un altre?
El 5 de juny es faran consultes en trenta-quatre municipis, principalment a Guipúscoa. Però, fidels al respecte que ens mereix la nostra tradició binària, la pregunta no serà la mateixa en tots. En alguns municipis es fa esment a un estat basc ‘amo de si mateix’. En aquesta singular variant es troba la voluntat d’aconseguir un consens, perquè es creu que pot resultar més suau a qui els sembla fort encara el terme ‘independent’. Si us plau, a veure si dilucidem d’una vegada què preguntarem a la ciutadania quan veritablement ens correspongui fer la consulta.
Un advertiment, Vicent, perquè dimecres el públic d’Azpeitia no se’t tiri al damunt enmig de la teva dissertació. A Azpeitia hi ha dues qüestions sagrades: sant Ignasi de Loiola i els toros. Sabies que a Barcelona tenen una oferta turística que s’anomena el Camí Ignasià?
