Cartes creuades: la guerra bruta, de nou

Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

Se’ls nota que sempre van amb la parsimònia de qui està segur que a ell no li passarà res. No cal res més que veure amb quina tranquil·litat ha acabat la campanya Mariano Rajoy; entre altres coses, perquè els seu adversaris directes han parlat i denunciat, però no han anunciat cap decisió ferma sobre el tema Fernández Díaz. Com no treuen més profit a un tan suculent caramel electoral col·locat sobre de la taula, just uns pocs dies abans de les votacions? Què tenen por d’alguna cosa?

És molt transparent i significatiu tot el que hem sabut de la conversa entre el ministre de l’interior d’Espanya Fernandez Díaz i el responsable del negociat contra el Frau de Catalunya Daniel de Alfonso. Pel que es veu encara no ho sabem tot però ja sabem molt. I hem pogut escoltar aquest to que fan servir, tant els d’abans com els d’ara. Així, amb aquesta complicitat absoluta, hauran negociat també altres coses terribles en les quals tots pensem i que han marcat la nostra història durant aquestes últimes dècades.

Parlant així, amb aquest to, és com hauran decidit posar en marxa el GAL, seguir amb les tortures i recolzar-les, tancar l’Egin, l’Euskaldunon Egunkaria i altres mitjans de comunicació, elaborar sumaris de promoció política, les il·legalitzacions …. I així mateix hauran decidit proporcionar tot el suport a Pujol mentre va ser autonomista, i airejar els seus inadmisbles negocis bruts quan va optar per defensar la independència.

Tot això que hem sabut aquesta setmana és un avís per a molta gent; especialment, per als que han embrutat les seves mans en una cosa o una altra. Ens caldrà temps per comprovar com repercutirà això en la conducta dels partits, però el missatge ha estat enviat.

Canviem de tema. A Escòcia, els independentistes estan contents, ja que els resultats de divendres poden ser-los favorables per obtenir els set punts que els van faltar en el referendum de setembre de 2014. També estan contents els republicans del Nord d’Irlanda, que volen unificar novament l’illa. No és una mala jugada, ens lliurem dels britànics, els d’Escòcia aconsegueixen el seu estat a Europa, i tenim una Irlanda unificada. Moltes gràcies pel vot.

Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

La campanya electoral ha quedat completament trencada ací per la irrupció dels famosos àudios de la conversa filtrada al diari Público, entre Jorge Fernández Díaz i el cap de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso.

Els àudios descriuen a la perfecció la guerra bruta de l’estat contra l’independentisme català en les vigílies del 9-N. Quan escric aquest text queden encara fragments per aparèixer però isca el que isca el que ha eixit ja és més que suficient per demostrar a on pot arribar aquesta gent i quina mena d’estat és l’espanyol. Abans d’admetre que Catalunya té dret a decidir prefereixen fer saltar la democràcia a trossos. ‘Todo por la patria’ que resaven aquells cartells de la Guàrdia Civil …

Per vosaltres això no és cap novetat, és clar. El GAL era això mateix però en molt pitjor. Abans de permetre als bascos trobar un camí cap a la independència l’estat va preferir fer saltar la democràcia i els drets humans per l’aire. És en aquest sentit tant el president Puigdemont com el vicepresident Junqueras s’han referit al que està passant a Catalunya titllant-ho de GAL jurídic o mediàtic. Crec que en absolut es tracta de disminuir l’horror del GAL militar de Felipe González ni de comparar les víctimes d’aquest guerra bruta amb les víctimes del terrorisme d’estat.

I ho crec perquè, dit això, el vostre GAL i el nostre és el mateix. Perquè és la plasmació d’com actua un estat, l’espanyol, on la democràcia és simplement selectiva. Nacionalment selectiva. Hi ha democràcia mentre no qüestiones el marca polític de l’estat, cregues el que cregues i defenses el que defenses. Però en canvi si qüestiones el marc estatal i intentes la independència, i només en aquest cas, llavors la democràcia desapareix i apareixen les tenebres, les clavegueres i la col·laboració descarada entre polítics, empresaris, policies i mitjans. Amb un govern del PP o amb un govern del PSOE. Que això, ho sabem ben bé vosaltres i nosaltres, al final és el detall menor.