16.03.2019 - 22:00
Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal
Igual que en les convocatòries anteriors, Vicent, al nostre país és Navarra que concentra la màxima atenció en les eleccions municipals i forals, convocades a final de maig. Per a molts bascs què hi passi serà tan important com per a les estructures estatals d’Espanya.
Durant aquests darrers quatre anys, el govern ha tingut un suport molt ajustat, perquè els quatre partits a favor del canvi (Geroa Bai, Bildu, Podem i Ezkerra) van guanyar les eleccions parlamentàries amb poca diferència de vots. En bona part perquè el candidat de Ciutadans –que no va aconseguir cap escó– va arrabassar-ne 9.993 a UPN i així no van poder constituir el seu govern habitual, i UPN, PSN i PP van acabar a l’oposició.
Amb la intenció de no tornar a cometre el mateix error, aquesta setmana els partits de la dreta han deixat de banda les diferències i han arribat a un acord per a conformar una llista única. Primerament entre UPN i PP i després amb Ciutadans. De manera que, novament, la dreta ha demostrat que concedeix una importància enorme al fet de ser pràctics en la política. Quan els aglutina un únic objectiu, si aquesta és la seva prioritat, si amb això impedeixen als partits a favor del canvi l’oportunitat de ratificar una majoria perquè puguin continuar al govern. Llavors s’adonen de què passa i es demanen quin és el cost de minimitzar les opcions presentant-se per separat. La dreta juga amb rapidesa quan sap que és important què es juga –Navarra és una qüestió d’estat. Van vessar-la una vegada però ara no hi tornaran.
La dreta arribarà, doncs, unida a les eleccions del maig, però no es pot dir això mateix dels partits a favor del canvi. Podem, si més no, s’ha dividit dues vegades, i aquest factor –si bé no és l’únic– no contribuirà que la majoria es mantingui.
I vist això no em puc estar de demanar què ha restat a Catalunya de la unitat d’acció entre els qui comparteixen el mateix objectiu? Per què els independentistes de Catalunya no poden fer com han fet els antieuskalduns de la dreta a Navarra? Per ventura és més gran l’animadversió entre els patriotes de Catalunya que entre els partits de la dreta navarresa?
Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi
A la XII legislatura del Parlament de Catalunya Catalunya Sí que és Pot tenia onze escons i el 8,94% dels vots. A les eleccions del 2015, les famoses plebiscitàries, els Comuns s’hi van presentar afirmant de manera explícita que no estaven ni a favor ni en contra de la independència. Però la veritat és que el seu percentatge va ser fonamental per a validar el discurs unionista, aquell segons el qual el camp independentista no tenia la majoria del vot popular, encara que sí d’escons. En aquella legislatura Iniciativa tenia quatre dels escons dels comuns, Podem quatre, dos pertanyien a independents i un a Esquerra Unida i Alternativa.
Sobre aquest sector polític, aquesta setmana n’hem sabut unes quantes notícies importants. D’una banda, la incorporació de la cara més visible d’Esquerra Unida i Alternativa, Josep Nuet, a la candidatura d’ERC al congrés espanyol. D’una altra, la configuració de la candidatura a les eleccions espanyoles del Front Republicà on coincidiran una part substancial de la CUP (Poble Lliure i el Partit Pirata), amb Som Alternativa. Aquest darrer és un grup nascut a partir de la crisi de Podem, al voltant d’Albano-Dante Fachin, qui en va ser el dirigent a Catalunya. Cal tenir en compte a més que en bona part del cinturó de Barcelona han nascut candidatures municipals en què la CUP i dels Comuns treballen plegats i que Sobiranistes, el grup de l’actual diputada al parlament, Elisenda Alemany, triada amb els comuns, acudirà el 28-A en coalició amb ERC.
Alguns han descrit totes aquestes maniobres com un procés de descomposició dels Comuns, que és una lectura lògica però incompleta. Perquè crec que cal remarcar que realment assistim en la plasmació per la via dels fets de l’ampliació de l’espai independentista. I això, vista la importància que es va donar fa uns quants anys a aquell 9% dels vots, no és en absolut una notícia menor.
