13.12.2015 - 00:00
Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal
Quin sentit té acudir a una cimera mundial per dur a terme una cosa que cadascú en realitat hauria de dur a terme a casa?
Tota aquella persona que vulgui estalviar energia a casa, al seu lloc de treball, a l’escola… no cal que organitzi un circ com el de París; només cal que aprengui i posi en pràctica allò après, sense esperar que l’hi ho ordenin una altra persones.
A què han anat a París aquests dies tants mandataris de tot el món, si no és a guardar les aparences i a salvar els seus propis interessos, els quals no són precisament dictats per la natura? Segur que tornaran contents, si és que no els apressa massa l’última resolució, si no els imposen metes intermèdies per a aquest segle i si, com fins ara, aconsegueixen esprémer algunes gotes d’emoció en tan grans discursos. El seu àmbit de preocupació no abasta molt més enllà, són seguidors fidels de l’estil ‘que ho resolguin els qui ens venen al darrera’.
Són capaços de traficar, desvergonyidament, les quotes d’emissió corresponents als estats en vies de desenvolupament. Per ventura acceptaríem aquest mercat, per exemple, pel que fa al tràfic de drogues, la violència de gènere, la delinqüència comuna …?
Per fortuna, Vicent, els nostres països són petits; més encara el nostre que el vostre. Tenen una bona mesura per poder provar models diferents i alternatius, en gairebé tots els àmbits, i també en el terreny de la sostenibilitat. No necessitem esperar a saber què decidiran a París perquè ens obliguem nnosaltres a actuar. Al meu parer, aquests processos tenen més èxit si van del petit al gran, i no a l’inrevés, ja que en aquestes ingovernables macrociutats es requereix invertir una ingent força, econòmica i personal, per avançar molt poc.
En aquests moments en què estem reconstruint els nostres pobles, fem servir, doncs. la nostra petitesa i capacitat de decidir per convertir-nos en model i oferim una alternativa als que volen discórrer pel mateix camí.
Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi
La que se’ns ve a sobre és de aupa. Els propers deu dies seran d’infart, amb les eleccions regionals avui al nord, diumenge vinent les espanyoles i sembla ser que, després, la formació de govern a Catalunya. Les màquines dels nostres diaris no van a parar, ja ho veuràs…
Avui és un dia preocupant. A la vostra regió no hi ha cap perill que guanyi el Front National però en la nostra va guanyar en la primera volta, avui fa set dies. Les enquestes afirmen que aquesta vegada no s’imposarà però la veritat és que ningú no pot predir res. Avui podria ser un dia de dol per a la democràcia, si finalment els de Le Pen es fan amb tres de les regions metropolitanes, on tenen opcions reals. I per cert atenció Còrsega on els sobiranistes s’han unit i podrien guanyar.
Si avui voten els del nord d’aquí a set dies votarem els del sud, en la que segurament serà l’elecció més incerta de les últimes dècades. On pot passar de tot. El mite del PSOE com a partit gran i impossible de desplaçar podria enfonsar-se. Ciutadans i Podem posaran en joc tot el seu futur. I el PP s’enfrontarà a haver de governar en minoria, cosa a la qual no està gens acostumat.
El més interessant de tot serà si el resultat no permet sumes fàcils. Un govern PP-Ciutadans seria el més lògic però què passaria si entre els dos no arriben a la majoria absoluta? Les enquestes els la donen justeta i podria passar que no arribessen. Si fos així ens anàvem a divertir molt. O bé perquè el govern d’Espanya quedaria paralitzat durant sis dels mesos més importants de la història de Catalunya o bé perquè s’hauria d’arribar a un acord tripartit, que seria una bomba de rellotgeria, en termes polític.
Sobretot si, com comença a semblar, hi ha acord de govern a Catalunya i comença el compte enrere cap a la república
