Cartes creuades: els catalans necessiteu tranquil·litzar-vos

Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

Aquesta setmana li he llegit a un professor universitari independentista català que el que està passant aquests mesos en el vostre país, referint-se als conflictes entre els partidaris d’un estat propi, sol ser habitual en aquest tipus de processos. I, afegeixo jo ara, en algun moment les coses tornaran al seu curs, com el sol torna a brillar després d’un aiguat. Deu ser cosa d’una autopista aquàtica subterrània que creua els Pirineus de cap a cap, però la veritat és que sembla que el mar indòmit i les tempestes del Cantàbric hagin arribat fins al Mediterrani, i que la tranquil·les aigües del Mediterrani estiguin ara banyant el nostre país.

A tu també, Vicent, se’t nota aquestes últimes setmanes que se t’està esgotant la paciència, perquè estàs advertint constantment de la dificultat de la situació. Qui escriu així en públic no s’expressarà més suaument en privat. I la manca de paciència no és una de les teves mancances, perquè es necessitava molta paciència per estar segur, com ho estaves fa quaranta anys quan els independentistes éreu mitja dotzena, que algun dia Catalunya ho seria, d’independentista.

Tant entre els membres dels partits polítics com entre els ciutadans sense filiació alguna, són molts els que, com tu, estan anunciant que el procés es veurà molt afectat si la situació no es redreça ràpidament.

Doncs bé, la campana sol ser l’única esperança del boxejador que no aconsegueix arribar al final de l’assalt; això, i que de cop i volta es produeixi un tall de llum en el lloc on se celebra el combat. Sembla que últimament al procés del teu país li ha agafat el gust a ser salvat per la campana, en una mena de ‘tranquils, en l’últim moment es posaran d’acord’. Encara que també és necessari recordar que cal anar amb compte i no colpejar la campana sempre al mateix lloc, que pot esquerdar-se. Cosa que també hauríem d’aprendre de Catalunya aquests anys, ara que estem tots mirant cap allà.

Avui és un dia important perquè celebrem consultes populars en 34 localitats de Hego Euskal Herria, seguint el camí que vosaltres heu obert. I pel proper any s’han anunciat unes altres 60. Esperem no necessitar campanes de boxa per completar el nostre camí.

Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

Dijous comença la campanya per a les eleccions espanyoles. Una altra vegada. Tal com s’està configurant la cosa crec que serà una campanya molt favorable per a Podem i poca cosa més. Tot indica que Podem i les seues aliances podrien superar el PSOE en vots i fins i tot en escons. L’impacte d’un canvi d’aquest nivell és evident que serà extraordinari. Que un dels grans protagonistes de la transició quede relegat al tercer lloc no hi ha dubte que és una notícia històrica.

La possibilitat mateixa d’aquesta victòria i la defensa de la plurinacionalitat de l’estat estic segur que li van a valer a Podem una enorme quantitat de vots nacionalistes i fins i tot independentistes. Crec que tant en el vostre país com en el nostre les formacions sobiranistes tindran un mal resultat. És lògic. Davant la possibilitat real d’un canvi a Espanya i tractant-se d’eleccions espanyoles és normal i raonable que el ciutadà vote amb aquesta clau al cap. En el cas català si a sobre els partits de Junts pel Sí van per separat i sense ganes ni de saludar-doncs pitjor encara. Si aconsegueixen repetir els escons que van treure en la primera volta crec que podrien donar-se per contents. Però no serà gens fàcil.

Menys encara tenint en compte l’ambient que ronda l’aprovació o no aprovació dels pressupostos. La CUP ha posat les coses tan difícils que poca gent creu a hores d’ara que puga arribar-se a bon port. I si no s’aconsegueixen aprovar-los, que sembla el més probable, el projecte de legislatura quedarà molt tocat. Ningú no sap massa bé què passarà a partir de la setmana que ve però la sensació que no tenim 72 diputats ja és massa contundent com per ignorar-la. Junts pel Sí, sobretot, tenen al seu davant una decisió important a prendre i aquesta és si prefereixen seguir-se dessagnant i desanimant a la població o si es planten d’una vegada.