05.03.2016 - 22:00
Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal
En el vostre país vau triar no repetir les eleccions (que podrien haver resultat molt preocupants per a l’independentisme). No sé què passarà a Espanya, si es repetiran les eleccions, si PP i PSOE pactaran un acord, mitjançant una coalició de govern entre tots dos, o si qui ha quedat en segon lloc, PSOE, finalment facilitarà la constitució de govern a qui ha vençut, al PP.
En una part del nostre país, però, la legislatura finalitzarà a l’octubre. A la tardor tindrem eleccions per al Parlament de Gasteiz, si és que tot discorre com cal; o, igual seran a la primavera, si és que Urkullu decideix avançar-les. La legislatura ha discorregut amb normalitat, vista des del PNB i en una situació normal, s’ha de complir el calendari: les eleccions, així, se celebrarien a l’octubre a Àlaba, Biscaia i Guipúscoa.
Però cada vegada és més segura la hipòtesi que a Espanya hauran de celebrar eleccions novament i això podria obligar el PNB a avançar la seva data prevista d’eleccions. 26 de juny: aquesta és la suposada data per a les properes eleccions d’Espanya, ja que segons llei seria impossible realitzar-les abans.
Si les eleccions d’Espanya se celebren el 26 de juny, i si s’han d’avançar les de Gasteiz, Urkullu hauria d’abandonar el Parlament Basc ja dins de molt poques setmanes, perquè han de respectar-se els terminis legals entre eleccions concurrents. I és evident que Urkullu no les convocarà aquest mateix dia, 26-J, perquè això perjudicaria els abertzales.
Per tant, Vicent, ja podeu parar atenció, tant els reporters de Vilaweb com els de la resta de mitjans de comunicació que potser, de la mateixa manera que ens passa aquí, tindreu doble treball i serà d’un enorme interès, en els propers dos mesos.
Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi
Doncs hem superat la ‘setmana Pedro Sánchez’. El numeret del govern impossible dels 130 diputats ha acabat, com era previst, en fracàs. I ara comencen a comptar els dos mesos que ens han de portar a unes noves eleccions en l’estat o a un govern de gran coalició que canviaria per sempre el funcionament de la política espanyola, i que tindria també conseqüències importants també en els nostres països.
Si hagués de fer una aposta avui, ara mateix, et diria que comence a sospitar que la gran coalició PP-Ciutadans-PSOE està més a prop del que sembla. I ho sospite per dos motius. El primer és que observant atentament els dos intents d’investidura que s’han fet aquesta setmana a mi m’ha quedat clar que la gran barrera s’ha alçat entre el PSOE i l’esquerra. Fixa’t Martxelo que la bronca més forta i l’enfrontament més intens de la setmana no ha estat entre el PP i el PSOE: ha estat entre el PSOE i les esquerres.
D’altra banda m’han cridat molt l’atenció diversos comentaris de dirigents populars, que com si no estiguessen dient res, han assenyalat la seua oposició a algunes mesures cosmètiques del programa pactat entre PSOE i Ciutadans (per exemple a la supresion de les diputacions no forals) però en canvi han ressaltat que el programa econòmic és semblant al seu. I que el podrien signar.
Són dos detalls que em fan pensar que potser PP i PSOE acabaran entenent-se, amb Ciutadans com a relligador indispensable. Evidentment que la discussió seriosa, enorme, seria sobre qui hauria de dirigir un govern com aquest. El PP no acceptarà de cap manera que el president del govern siga d’un altre partit. Però i si acaba apareixent un president sorpresa? Per ser president del govern espanyol no cal ser diputat, així que un independent en l’òrbita del PP seria una solució si Rajoy accedís finalment a retirar-se.
És clar que si això finalment i malgrat tot arribarà a passar els socialistes ho tindrien molt difícil a l’hora d’explicar-se. I en els nostres dos països ho tindrien especialment complicat perquè després de dècades d’alimentar l’odi al PP, el seu gir seria ara una maniobra de dimensions suïcides.
