27.06.2020 - 21:50
Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal
Com molt bé dius, Vicent, hi ha eleccions al nord dels nostres dos països: la segona tanda de les municipals. El debat sobre quin dels dos models electorals és més adequat resulta interessant, és a dir, quin reflecteix millor allò que els ciutadans han expressat amb el seu vot: si el model francès, de dues tandes, o l’espanyol, de tanda única.
Potser és pel costum de votar en el sistema espanyol, però crec que el sistema de votació única és més representatiu, perquè no deixa fora dels ajuntaments els partits petits que aconsegueixen prou vots per a tenir un regidor. El sistema francès defensa molt bé els interessos dels partits grans, i deixa al marge els partits petits.
A la primera tanda, els abertzales d’esquerra van aconseguir bons resultats en els municipis de mida mitjana. A la segona tanda que se celebra avui, l’atenció se centra en les localitats grans, especialment a Baiona. A conseqüència de l’última remodelació territorial de França el 2017, per primera vegada una estructura administrativa inclou a tota Ipar Euskal Herria: la Comunitat d’Aglomeració del País Basc.
Aquesta agrupació queda molt lluny del nivell d’autogovern de Govern Basc, del Govern de Navarra i de la Generalitat, però ha començat a fer els primers passos, a desenvolupar les competències amb què compta.
Com que no hi ha votacions per a triar els integrants d’aquesta institució, són els electes dels ajuntaments qui la integren, amb una participació proporcional a la mida del municipi.
Els electes jacobins, que no faltaran tampoc en els ajuntaments del teu país, no veuen amb bons ulls la Comunitat d’Aglomeració del País Basc. Aquesta institució que resulta il·lusionant per a molts abertzales constitueix, segons el parer dels jacobins, un instrument contra la unitat de l’estat; i ara, els resultats de Baiona, a causa de la dimensió de la ciutat, poden condicionar la continuïtat d’aquesta comunitat. N’estarem alerta.
Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi
Les eleccions municipals que es fan avui al nord dels nostres dos països i l’inici de la campanya electoral al País Basc donen a aquest moment un aire de normalitat política, un moment que resulta, però, especialment estrany venint de la pandèmia.
Jo tinc molta curiositat per veure què passa. D’una banda què passa amb l’abstenció. O amb la participació, que no és el mateix, però és igual. Em pregunte si la gent es retraurà per l’amenaça del coronavirus. I si això és així i es nota en les votacions, em pregunte a qui afavorirà aquest efecte. Aniran a votar només els més fidels als partits, els més motivats? Hi haurà franges de població, la gent més gran per exemple, que siguen reticents a participar-hi? I podria causar això algun gir que després durarà quatre anys?
Les dues eleccions són estranyes. Les municipals perquè són la segona tanda d’unes eleccions que es van haver de suspendre en el pitjor moment de la crisi sanitària. I les de la CAV perquè s’havia dissolt el parlament i el resultat era una situació molt anormal.
Però el president basc va maniobrar per poder-les fer ara, ràpid, i entenc que en això hi ha una part també de càlcul electoral. La crisi econòmica és sobre la taula però a hores d’ara encara pesa molt l’anormalitat i la por de la pandèmia.
Caldrà estar atent a veure què passa amb les eleccions que arribaran després de l’estiu, quan la crisi econòmica siga enorme i, esperem que siga així, la crisi sanitària s’haja relaxat una mica. Els governs poden ser durament castigats en aquest ambient que crec que posarà les coses en un estat d’imprevisibilitat enorme.
A Europa hi ha previstes poques eleccions aquesta tardor. Però tot indica que hi haurà eleccions catalanes. I seran en el pitjor escenari possible, no tan sols per la pandèmia.
