28.04.2018 - 22:00
|
Actualització: 28.04.2018 - 22:06
Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal
Aquí la notícia de la setmana ha estat que el govern d’Espanya i el PNB han negociat i han acordat dos punts a canvi de refusar les esmenes a la totalitat presentades per l’oposició contra el pressupost de l’estat espanyol: les pensions i Catalunya. La primera és molt concreta i molt comprensible: les pensions pujaran en funció de l’IPC. En el segon punt, hi ha una indefinició total, car no hi ha cap especificació de l’acord. Els negociadors bascos només han difós la conjectura que Rajoy potser optar pel camí polític en la qüestió de Catalunya, però res més.
No hem d’oblidar que en les qüestions estatals, és a dir, en les qüestions que realment importen a l’estat espanyol, la fiscalia és el govern i el govern és la fiscalia. I, de fa molt, la qüestió que l’hi va, a Espanya, és la de Catalunya. I ja hem vist, no pas una vegada sinó moltes, que, en els procediments judicials en curs, la fiscalia està completament d’acord ‒excepte en algun cas‒ amb la tesi dels magistrats Llarena i Lamela. Per tant, és el govern d’Espanya el qui hi ha darrere les peticions i l’actitud de la fiscalia.
Ja hem dit abans que allò que fa més mal als catalans no és l’aplicació mateixa de l’article 155 ‒encara que sigui quelcom molt greu‒, sinó les decisions de la justícia d’Espanya ‒del Constitucional, del Suprem, de l’Audiència Nacional i d’algun tribunal de Barcelona. Les condemnes sol·licitades per als implicats en la via judicial del procés han estat molt preocupants, perquè els imputen delictes penats amb condemnes penitenciàries de molts anys, i tot això amb el suport de la fiscalia i el govern.
I ací, Vicent, tenim pendent una qüestió molt preocupant: el judici contra aquest grup de joves d’Altsasu al Tribunal Superior de Justícia d’Espanya. En aquest judici, com passa amb Catalunya, a causa de les greus acusacions de la fiscalia, els acusats poden ser condemnats a molts anys de presó.
També en aquest afer, per mitjà de la fiscalia, hi ha el govern de Rajoy.
Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi
Dos fets judicials ocorreguts en el vostre país han despertat una forta indignació entre nosaltres aquesta setmana. D’una banda, l’aparició de més proves que desmunten completament el cas d’Altsasu i, d’una altra, la irritant sentència contra aquest grup de delinqüents masclistes que coneixem periodísticament com a ‘la Manada’.
Bascos i catalans hem aguantat les arbitrarietats de la justícia espanyola durant molt temps. Però aquests dos casos, sobretot el dels violadors que van anar a Pamplona pels Sanfermins, ha catapultat ara al centre de l’opinió pública de l’estat espanyol una manera de fer, una manera de funcionar que és clarament estranya. Els tribunals espanyols, més que interpretar la llei, interpreten les circumstàncies. Un exemple increïble però molt revelador n’és el tracte diferent que rep un guàrdia civil segons què els convé. En el cas dels violadors de Pamplona, un dels cinc és militar i un altre guàrdia civil i s’afirma com si tal cosa que, com que no estaven de servei, no hi ha res a comentar. Però, en canvi, en el cas d’Altsasu, són considerats guàrdies civils tot i estar fora de servei per agreujar la pena contra els xicots. Una vergonya.
La justícia espanyola es va convertint així en la pitjor imatge d’un estat que sembla caure per segons. La bruta maniobra per a apartar la presidenta de Madrid és un indicador claríssim que, a Espanya, la guerra pel poder és total i absoluta i que el Partit Popular s’enfonsa mentre amenaça d’emportar-se el règim mateix. La maniobra impressiona per la brutícia, gairebé mafiosa. Han tingut el vídeo desat set anys fins que els ha convingut publicar-lo per matar-la políticament, violant la seva intimitat i les lleis de protecció de dades.
… i mentrestant Alemanya ha donat una altra bufetada a Espanya i els ha demostrat com en són, de rars: el govern ha refusat que Madrid condecore els policies que van detenir Puigdemont i no els n’ha volgut donar els noms. És un altre món.
