07.12.2019 - 22:00
Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal
Segons els resultats definitius de les eleccions generals espanyoles del 10 de novembre, EH Bildu ha superat la barrera del 15% en els quatre districtes on s’ha presentat. Si no es modifica la normativa del congrés espanyol –la qual cosa seria vergonyosa, però no es pot descartar–, EH Bildu té dret de formar un grup parlamentari, amb tots els avantatges que implica: més diners, ser membre del grup de portaveus, disposar de torn propi per a fer ús de la paraula en les sessions plenàries, tenir la possibilitat de presentar esmenes a les proposicions de llei, tenir dret de controlar el govern…
Precisament hi ha un dret que, segurament, aixecarà molta polseguera: té la possibilitat de ser membre de la comissió de secrets oficials. La denominació oficial és ‘comissió de control dels crèdits destinats a despeses reservades’, però en el llenguatge col·loquial se’n diu ‘comissió de secrets oficials’.
EH Bildu en gaudiria d’entrada, però cal aclarir que qui hi vol participar ha de reunir el vot favorable de tres cinquens del total de 350 parlamentaris del congrés: és a dir, 210 vots afirmatius. I és molt possible que la dreta els veti. PP, Vox i Ciutadans, conjuntament, reuneixen 150 vots, amb la qual cosa tindrien prou per a vetar no solament EH Bildu, sinó també ERC i JxCat, si fos el cas.
Ara, oi que no hi ha cap dubte que seria bonic de veure –encara que la comissió es reuneix sense càmeres– com el delegat d’EH Bildu demana al cap del CNI, és a dir, al cap de la principal agència d’intel·ligència d’Espanya, que deixin d’assetjar-los?
Seria l’assetjador assetjat.
Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi
Les negociacions sobre un possible govern a Madrid avancen però no al ritme que agradaria al PSOE. Pablo Iglesias es veia com a vice-president per Nadal però tot indica que això no serà així. No dic que no acabarà havent-hi govern, cosa que depèn, en definitiva, de l’abstenció d’Esquerra Republicana, però no n’hi haurà per Nadal.
A ERC s’ho prenen amb molta calma. Vénen dies de decisions importants sobre Oriol Junqueras a Europa, de Tsunami blaugrana i del mateix congrés d’ERC i ningú no vol precipitar-se. El resultat de la consulta a la militància va ser molt clar i la direcció sap que només si pot presentar bons resultats es comprendrà l’abstenció. Si no pot, la formació s’instal·larà al no on ja són Junts per Catalunya i la CUP i Pedro Sánchez no presidirà el govern espanyol. Llevat que compte amb els vots de PP.
A Esquerra veuen la situació ara més com un tempteig que no com una negociació. El PSOE ha accedit a reconèixer que a Catalunya hi ha un problema polític –cosa molt més que evident, però encara hi ha qui es resisteix a entendre-ho. I poc més. L’amnistia i l’autodeterminació encara no són damunt la taula i el debat sembla anar més sobre la manera com s’ha de negociar, pactar la negociació mateixa, que no sobre la negociació de continguts. Sense pressa, doncs.
I això enerva molt Podem. Els d’Iglesias són conscients que el problema no és solament el possible no de l’independentisme: dins el PSOE es va armant el bloc més dretà, que no és que no veja bé l’abstenció d’ERC, sinó que no veu bé el pacte amb Podem, amb ‘els comunistes’, arriben a dir!
Segurament si Pedro Sánchez no hagués dit i fet tantes barbaritats, especialment durant la campanya electoral, avui no seríem on som. És que ser un bufanúvols té això…
