30.11.2019 - 22:00
Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal
Avui, Vicent, parlaré d’una situació que, encara que sigui coneguda i evident, convé de tenir present, una situació emprada pels qui freqüenten els tribunals i que ens transporta al passat: la igualtat d’armes.
En els duels entre cavallers –abans amb cavall, escut i llança i més recentment amb pistoles–, la regla bàsica consistia que les dues parts s’havien de batre amb les mateixes armes. Sovint hem vist films en què es treien dues pistoles idèntiques de la mateixa capsa i eren usades per al duel. D’ací l’actual concepte jurídic de ‘igualtat d’armes’: és a dir, que en qualsevol contesa totes les parts tenen el dret inapel·lable de fer ús de les mateixes armes si és que es vol justícia en el procés judicial –i en el mateix judici.
Doncs bé, aquesta setmana hem sabut que el Tribunal Suprem de Catalunya ha ordenat a la Generalitat d’aturar l’obertura d’ambaixades a l’Argentina, Mèxic i Tunísia, car, segons el govern d’Espanya, pretenien difondre-hi les tesis de l’independentisme.
I, tanmateix, el govern d’Espanya, per la seva banda, pot fer ús de milers de treballadors de totes les seves ambaixades per desmentir i ocultar què s’esdevé a Catalunya, per reduir a l’altura del fang les entitats i ciutadans independentistes i negar la legitimitat i la legalitat del procés. I pot fer això i més, emprant tants diners com calguin, per indignació dels catalans independentistes.
Si Catalunya conforma el 19% del producte interior brut d’Espanya i la meitat és independentista, això vol dir que els independentistes catalans paguen si més no el deu per cent del cost de la manipulació d’aquestes ambaixades.
I no hi ha cap tribunal que digui que no és garantida la igualtat d’armes.
Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi
Aquesta setmana Esquerra Republicana i el PSOE han començat la negociació quasi decisiva. Quasi decisiva perquè si ERC acaba votant que no, llavors a Sánchez no li restarà cap altra opció per a presidir el govern espanyol que la complicitat del PP, que no serà fàcil i que pot tenir greus conseqüències.
Xifres a part, un vot negatiu d’ERC significaria, de fet, el rebuig del PSOE per part de tot l’independentisme català, si més no. I dic ‘si més no’ perquè supose que en aquestes circumstàncies el vot d’EH Bildu seria també negatiu.
La setmana va començar amb una consulta als afiliats d’Esquerra, que no va deixar cap marge de dubte. Un 94% va votar en contra d’investir Sánchez, llevat que fos en canvi d’una negociació política entre els dos governs amb l’amnistia i l’autodeterminació damunt la taula.
Per alguns això és només un gest teatral per a pressionar Sánchez. Però cal recordar també que dins ERC ara mateix conviuen pel cap baix dues posicions diferents. I en aquest sentit la votació va reforçar als qui demanen de persistir en la via de la confrontació cap a la independència.
Serà complicat, doncs. De moment el PSOE hi ha reaccionat amb una certa prudència en les formes però sense aturar la repressió en tots els fronts contra l’independentisme. Així i tot hi ha qui vol creure que aquesta és una oportunitat única, que un govern de Podem i PSOE és el millor possible per a intentar una negociació política sobre Catalunya.
Però jo, Martxelo, sóc molt escèptic. A tall d’exemple: aquesta setmana el PSOE ha convalidat el decret llei que permet al govern espanyol de tancar webs sense autorització judicial. I ho ha fet amb els vots del PP i Ciutadans i l’abstenció, més que sorprenent, de Podem. El model serà aquest?
