04.10.2015 - 00:06
Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal
Tal com ja era previt les dues opcions independentistes no podien aconseguir uns (molt) bons resultats en les eleccions de l’últim diumenge, totes dues. Per efecte de la teoria dels vasos comunicants, si Junts Pel Si hagués obtingut uns molt bons resultats (66-67) la CUP no els podria haver obtingut també (10-12), ja que a Catalunya no hi ha, ara mateix, tanta gent que vulgui la independència; no, almenys, sense més garanties.
Finalment, els resultats (JPS 62, CUP 10), tal i com s’havia explicat durant la campanya milers de vegades perquè ningú no tingués cap dubte, permeten que es constitueixi un interessant Parlament a favor de la independència. Es necessiten els vots de la CUP per determinar qui va a liderar el govern i quines seran les principals polítiques del nou govern. A primera vista, això pot dificultar la situació, però estic segur que perquè es consolidi i aglutini el procés, perquè no es deixi fora a ningú, aquest resultat serà molt beneficiós, sempre i quan els principals instigadors actuïn amb la suficient parsimònia.
Al costat d’això deixam destacar l’efecte clarificador d’aquestes eleccions. Fa molt que sabem que el procés és una màquina trituradora de carn. O t’adaptes o les circumstàncies et passen per damunt i no deixen espai als qui dubten i no saben com posicionar-se
És el que va passar a principis del procés amb el PSC, quan els partidaris de Maragall, els sobiranistes, van abandonar el partit i és el que ha passat aquest diumenge amb Unió i Iniciativa. La realitat sempre s’imposa encara que alguns facin grans esforços per tapar-la. No oblidem que fa poc que van expulsar al director del diari que més es ven a Catalunya, però no per ser independentista, sinó només per haver reflectit en les pàgines del seu diari que passava als carrers.
Us esperen unes setmanes intenses i interessants a Catalunya, Vicent, que estic segur que us serviran per consensuar, les bases de l’estratègia a seguir els pròxims anys.
Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi
L’objectiu era aconseguir els 68 diputats independentistes. Objectiu aconseguit doncs. Sumant Junts pel Sí i les CUP, les dues candidatures independentistes, el parlament català comptarà en aquesta la seua última legislatura amb 72 diputats, 62 de la candidatura creada al voltant de CDC i ERC, guanyadora de les eleccions i 10 de la CUP, el moviment anticapitalista que ha protagonitzat un salt espectacular de vots i escons.
És cert que les enquestes i els sondejos a peu d’urna eren una mica millors del que va acabar passant. En una eleccions la sort també juga i Junts pel Sí que s’ha quedat a la porta de sumar dos diputats, un per Barcelona i un altre per Girona. Li han faltat poquíssims vots per quedar-se a 64 en comptes de 62 però això, em sembla a mi, que té també els seus avantatges. Amb un sol diputat més Junts pel Sí ja no dependria de la CUP per formar govern. Però tal com han quedat o s’entenen els dos o no hi ha procés d’independència.
I encara que no serà senzill ni ràpid arribar a aquest acord a mi em sembla una magnífica obligació. Perquè preferisc un govern de tots els independentistes junts i una acció parlamentària de tots, junts també, abans que una coexistència entre les dues formacions. Parlem d’un procés que hauria de durar com a molt 18 mesos i que s’ha d’executar amb una potència enorme. D’un procés que rebrà pressions i atacs monumentals als quals caldrà respondre sense fissures. Així que com més d’acord estiguen els 72 diputats independentistes molt millor per a tots serà.
A Madrid, mentrestant, segueixen sense reaccionar. O reaccionen de la pitjor manera possible que és citant a declarar pel 9-N al president Mas ia les ministres Ortega i Rigau. Són tan prepotents, de fet, que a sobre han cridat a declarar a Mas el dia que farà 75 anys exactes de l’afusellament per Franco del president Companys. I mira que hi ha dies en l’any.
