Cartes creuades: Alstasu, la sentència més increïble

Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

Ha arribat la sentència del cas dels joves d’Altsasu de part de la recentment creada sala d’apel·lació de l’Audiència Nacional d’Espanya. Aquesta sala ha corroborat gairebé en la seva integritat l’increïble càstig d’entre dos i tretze anys que al juny els magistrats van imposar als joves per una baralla en un bar.

L’acusació va provar d’unir aquell fet amb el ‘terrorisme’ per portar-la a la instància judicial que tracta aquesta mena de delictes. I ho va aconseguir, encara que molts experts penalistes denunciessin que era una barbaritat que aquests delictes fossin jutjats a l’Audiència Nacional. Per als qui no som juristes és incomprensible això que finalment els magistrats han dit: Que no era delicte de terrorisme però que malgrat això no tornarien el cas a l’Audiència de Navarra. Per què no?, ens demanem molts.

En acabar l’excusa del paraigua jurídic aquell tant omnicomprensiu com elàstic del ‘tot és ETA’ –perquè ETA ha desaparegut–, havien de crear una altra excusa que fes la mateixa funció. I aquesta és la ‘discriminació ideològica’. S’entén fàcilment. Un policia que és un simple ciutadà si una baralla té lloc en un poble del sud d’Espanya, en canvi, és un policia si la baralla es desenvolupa en un poble del País Basc. És a dir, aquest policia tindrà una categoria jurídica diferent segons el lloc on passa la baralla.

D’aquesta manera es comet una greu justícia contra els joves d’Altsasu, que és evident que porta annexa un avís per als joves que organitzen o participen en actes com ‘Alde Hemendik’ (‘Fora d’Aquí’). Ara ja saben que això els pots passar. Però la defensa persistirà amb els recursos i el Suprem serà l’estació vinent. Estrasburg és lluny, més lluny encara si els joves, mentrestant, s’han d’esperar a la presó.

Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

Les eleccions s’han colat enmig del judici mentre al meu país creix l’interès per la que promet que serà una gran manifestació a Madrid dissabte que ve. La doble convocatòria d’espanyoles i valencianes el 28 d’abril i d’europees, locals i balears el 26 de maig ha activat als partits polítics. El temps es fa curt i aquesta setmana ja hem assistit a moviments molt notables.

Quant a les espanyoles, fa pocs dies tot feia indicar que serien un passeig per a ERC, però tot sembla que la situació s’ha complicat. D’una banda per la reacció dels Comuns, que han guanyat les dues anteriors eleccions espanyoles a Catalunya. ERC i Comuns tenen una important frontera de vot compartida en la qual els republicans volien pescar, vista la descomposició del moviment d’Ada Colau i la caiguda generalitzada de Podem. Però la pesca s’ha complicat de sobte, en anunciar-se que Jaume Asens serà el cap de llista d’En Comú-Podem. Asens és un independentista del qual no pot dubtar ningú, determinant en la defensa dels presos i exiliats.

I la competència per a ERC es podria fer més gran encara si la CUP acaba presentant-s’hi, cosa que decidirà avui mateix, sembla que amb Poble Lliure a favor i Endavant en contra. La sensació és que, si es presenten, poden obtenir un resultat bo. Hi ha molts que pensen que l’independentisme ja no ha d’anar a Madrid a res més que a dir que no a tot, i en això la credibilitat de la CUP és a molta distància de la de qualsevol altre partit. Ells segur que no perdrien ni un minut a dialogar amb Pedro Sánchez.

ERC, que avui és el partit central a Catalunya, ha vist que el pla es complica, tenint present que a més el PSC pot recollir vots independentistes per la por vers Vox i que Junts per Catalunya, tot i que no sembla que puga guanyar, no sembla tampoc que s’enfonse. I al final aquesta complexitat sembla que és la raó per la qual han anunciat que Junqueras també en serà el candidat a les espanyoles.