24.06.2021 - 21:50
|
Actualització: 07.07.2021 - 16:45
Sembla que el costum de veure la vida en 360º, sia dibuixant sia copsant la realitat que ens envolta, et fa adonar de detalls que, si be en principi semblen irrisoris, resulten errors de la mida d’un campanar.
Això ve a compte de la ruta turística-política que encapçalà el darrer programa de FAQS amb una passejada per la Villa de Manga i Corte de Madrid (intercanviant l’ordre dels Mots de “cada binomi”, aquests segueixen tenint sentit).
Amb estupor vaig veure i escoltar com es donava informació sobre un edifici que, en 1975, fou re-destinat, segons afirmà el routier, a col·locar-hi el TC en una seu moderna i que, novament en 2021, intentava colar-nos per demostrar la voluntat política de respondre als moments de canvi que aquell edifici representava respecte tota l’antigalla de pedra i fang borbònica que omplí la resta d’un relat peripatètic d’escenificació en cartró pedra, servit pel errotier en safata de llautó…
Baixem dels núvols patriòtics i toquem de peus a terra, ningú ha passat per cap centre qualificat per obtenir dades fefaents. Menys fer de router i més colzes visitant arxius i hemeroteques per arribar a saber que l’edifici actualment OKUPAT pel Tribunal Constitucional (TC) fou projectat per Antoni Bonet Castellana (AiBtCª) i R. González Valdés (ex equo).
Respecte a totes les referencies a l’edifici fou un veritable brindis al sol, intentant el major honor i gloria de la “primera transacció” de la Transició.
Vaig ensumar la trama quan cercava informació sobre el GATCPAC, grup d’arquitectes catalans que, durant la Republica, van decidir donar un tomb a la construcció i l’urbanisme a Catalunya (res a veure amb Ada Colau), entre altres el formaven J. Lluis Sert (EEUU) (AiBtCª).Argentina, etc….. i que tots van exiliar-se en veure-les venir amb el Franquisme, doncs en 1940 foren qualificats d’”oficiales rojos” pel primer Degà del nou “Colegio de Arquitectos”: J. Mª Ros Vila.
Aquell tomb polític de (AiBtCª).em resultà del tot estrany i fou la causa d’entrar en el moll de l’ós de la matèria en la que el Sr. Vallen ni li va passar pel cap. Potser si hagués sabut que l’arquitecte era un català retornat de l’exili i alhora coautor amb Lluis Lacasa del Pavelló de la República Espanyola de la Expo Universal de 1937 i on es mostrà el Gernika de Picasso, hauria intuït pistes per repensar el relat o inventar una altra història…
La primera pista fou la cadira EUROPA fabricada especialment per l’ús inicial de l’edifici i publicitada en una revista especialitzada de 1972. Tot seguit estirant el fil aparegué un retall de premsa en una altra revista en que es parlava del TC amb el paràgraf següent: “(AiBtCª) proyecta y construye con Gonzalez Valdés el edificio para la Previsión Sanitària Nacional y Consejo General de Medicos, Farmaceuticos. Odontologos y Veterinarios en Madrid. El edificio es luego transformado en sede del Tribunal Constitucional. Situado en el Paseo de la Castellana, junto a la Residencia de Estudiantes, el proyecto prolonga el plano del patio de la Residencia, definiendo un basamento sobre el qual emergen dos fomas troncocónicas”
La recerca als arxius em va posar de manifest la casual i curiosa transacció entre els promotors inicials: la Previsió Sanitària Nacional (PSN) i el Consell General de Metges, Odontòlegs Farmacèutics i Veterinaris (CGMOFV) en Madrid que cadascun havia d’ocupar un tronc de con dels dos existents.
Tal deducció prové de documents i rètols indicatius de plànols a escala 1/100 (tots amb segell de Constructora LAING al dors, amb data i nº -veure annex) La qüestió prengué alçada quan, entre tot el patracol que constituïa la documentació i demés explicacions que els projectes d’aquest abast solen tenir per aclarir discrepàncies possibles o lapsus de detalls secundaris, vaig trobar un full amb una memòria escrita.
La curiositat anava en augment i vaig decidir fotografiar tot el material trobat. Temia una “fortuïta” desaparició interessada o casual, cas de presentar-se una situació com la plantejada en el FAQS.
Les proves de la “graciosa cessió” a “tercers”, quan l’edifici era a punt d’inaugurar-se per a l’ús dels promotors inicials (CGMOFV) són les referencies assenyalades en el dors dels plànols, totes estant tatxades amb una parell de ratlles i en el seu lloc, escrit a ma TC: un nou usuari caigut del cel! A més hi ha la feina exquisida de cirurgià d’un fotògraf que devia preparar el maquillatge de l’operació, triant aquelles imatges que encaixaven en l’”esperit del canvi”.
A part d’ignorar el valor de la permuta fixat per part de l’Estat sabent que, de pura xamba, es va trobar davant d’un edifici que podia passar com la icona del “nou estil governamental” en front del (CGMOFV) un col·lectiu que havia sufragat totes les despeses de l’edifici (solar, honoraris dels projectes basic, executiu fets per múltiples tècnics, i la direcció d’obra… no crec que li ho regalessin al Sr. Adolfo Suárez González “gratis et amore”… Parafrasejant a un gran advocat: ”ahí queda eso” per qui vulgui seguir el fil d’aquesta maldita madeixa.
La traca final fou la troballa d’un full mecanografiat sense cap referencia ni capçalera que pretenia ser la memòria de tant magnífic projecte. Es la transcripció literal (amb errors d’impremta inclosos) de l’escrit d’una publicació de la època (no constava enlloc l’editor) que aparegué entre els papers de la qual, durant el trasllat al mecanoscrit del “segon origen” trobat, n’havia desaparegut qualsevol detall que descobrís la “barata” o permuta que, sense dubte, s’amagava darrera l’operació..
Resumint: el pecat original del magne mausoleu que ens té fregits, no diu gaire a favor de tots els que hi varen participar.
Que temia el personal de PSN i els metges odontòlegs, farmacèutics i veterinaris de (CGMOFV)? Ja devien somiar amb la cadira model EUROPA dels despatxos dels 4rt i 6e pis (veure caràtules adjuntes dels plànols) que de ben segur havien tingut més d’un candidat, doncs calien dues signatures de garantia. (al dors de les imatges fotogràfiques consta FOINSTA Fotografía Industrial S.A… i de sobte RES! de RES!
Actualment, en la mateixa adreça de FOINSTA hi ha Fotografia F-3 SA Avenida Doctor Arce, 35. Madrid – 28002”. Cal afegir a l’equip en Teodoro Naranjo Domínguez, redactor gràfic d”ABC” com a col·laborador necessari en la divulgació d’imatges en la premsa escrita (veure imatges anteriors).
La memòria de la (PSN), quan cita el període 1946-1980, descriu una llarga relació de fets que no deixen de ser interessants per la diferencia entre 1930 i 1960 i posteriors especialment quan es refereix al periode de la “permuta”. “En 1975, contaba con alrededor de 63.000 mutualistas, y en 1977 se tuvo que volver a reestructurar y adaptar a los nuevos tiempos y exigencias de mercado derivadas de los cambios que implicaron la llegada de la democracia y el aperturismo que de ello se derivó. En consecuencia, en 1984, se reformaron los estatutos vigentes desde 1975.”
En 1998 EL PAIS, referint-se a l’atzucac en que s’estava trobant la PSN, publica: “Els defensors dels afectats per la fallida de l’asseguradora mèdica (PSN) no estan conformes amb la nova gestió, a la que atribueixen «artificis comptables» molt semblants als que es feien abans de ser intervinguda per l’Estat”.
Finalment el 21/04/2015 la Direcció General de Seguros y Fondos de Pensiones inscriu en el Registre Administratiu especial de fons de pensions la substitució de la dipositaria dels fons de pensions gestionats per PSN a favor de Santander Securities Services, d’acord amb la designació prèvia efectuada per les comissions de control dels esmentats fons. Veure BOE. I així és com en els mentiders de Madrid ens tenen avesats a engalipar-nos des de la Villa i Corte de Manga transformant fàcilment i a pleret la Història amb alegria i “desparpajo” com diuen ells.
Antoni Morell i Mestre, arquitecte per la ETSAB (1969) i des de 1977 fins 1987 formà part, per oposició, del cos d’Arquitectes Superiors al Servei de l’Estat dins del Ministeri d’Economia i Hisenda i alhora responsable del Patrimoni Nacional de les diferents demarcacions on fou destinat.
