28.08.2015 - 06:00
Benvolgut amic, benvolguda amiga,
Us adrece aquest escrit, de forma oberta, perquè estic preocupat, com sempre, pel futur del meu país i de la meua gent, dels quals vosaltres sou, avui, uns representants ben dignes. Us trobeu al capdavant de la Generalitat Valenciana, la institució de govern dels valencians que jo vaig ser (en aquell document inicial per a la constitució del Consell Democràtic del País Valencià, l’any 1975) el primer de reivindicar amb aquest just nom, ‘Generalitat’, que és el que ens correspon per història i que és el mateix que el de la institució germana (de més edat) del Principat de Catalunya.
Darrerament, us heu referit a nosaltres, els ‘catalanistes’ del País Valencià, en termes poc respectuosos o gens, des de negar-nos a tenir els drets que ens corresponen fins a negar-nos senzillament l’existència. I això és una actitud que no encaixa gaire amb el respecte dels drets humans i de les garanties democràtiques. Us molesta que hi haja gent de nacionalitat catalana al País Valencià? És el vostre problema, o el problema que una dreta espanyolista vol que feu vostre? Al capdavall, vosaltres mateixos també ho sou, de nacionalitat catalana, encara que no us hi considereu. En qualsevol cas, tant si en som molts com si en som pocs, tenim dret de no sentir-nos espanyols, d’una Espanya dominadora de pobles i nacions, que no té solució democràtica, llevat que reconega i accepte el dret d’autodeterminació.
Des de la perspectiva de la independència del Principat de Catalunya, no hi ha objecció democràtica possible al fet que aquest nou estat atorgue el passaport català a les persones dels territoris de parla catalana que ho sol·liciten i que acrediten el coneixement i l’ús de la llengua i la cultura catalanes. És un dret democràtic que tinc jo i que ningú no me’l pot arrabassar, si no és per la força (per la força d’unes armes que sotmeteren el regne de València a les lleis de Castella). Un dret que tinc jo i uns quants més… Com deia Joan Fuster (1983):
‘Que Guia, o jo, o mil més, estem “equivocats”? Potser sí. En política, qui de moment “perd” s’equivoca, així mateix “de moment”.’
No em cap dubte que sou conscients del fet que l’anticatalanisme ha portat el País Valencià a quotes d’endarreriment i d’empobriment considerables. Ha estat l’arma de l’espanyolisme per dur a efecte una espoliació enorme, que no cessa. Per això, alguns o molts pensem que amb Barcelona ens anirà més bé que amb Madrid, per dir-ho en termes col·loquials. Així doncs, apel·lant a drets individuals i a interessos col·lectius, us demane que no ens desqualifiqueu i que no us sotmeteu als dictats dels qui tant de mal han fet, econòmicament i culturalment, al País Valencià.
Ben cordialment,
Josep Guia
