29.07.2017 - 08:44
|
Actualització: 29.07.2017 - 13:53
Abans de res m’agradaria que em situés.
Recorda la presentació de Guanyem Barcelona, el 9 de novembre de 2014, a la plaça del davant de la seu del Districte de Sarrià? L’endemà, a la pàgina onze del diari ARA, apareixia una crònica amb el títol de ‘Guanyem a “la zona alta” de Barcelona’, en què l’autor (Cristian Segura), argumentant que el paper d’un diari és limitat, diu un article no pot recollir tot el que es diu en un acte públic. En canvi, va tenir prou espai per a ressaltar tendenciosament tot allò que l’interessava a ell… Va situant-se?
Com a subscriptor indignat, vaig enviar una carta al director, que, sorprenentment, em contestà l’autor: ‘La peça és del gènere contra-crònica. Es tracta de fer un retrat humà en què destaquen el punt de vista del cronista i la descripció de l’ambient. La informació estricta sobre el contingut polític o social de l’acte el trobarà en una pròxima informació elaborada per l’altra redactora que va seguir l’acte.‘ Segur que ara ja em recorda perfectament. Finalment, en l’acte de cloenda de campanya a les Cotxeres de Sants, li vaig lliurar els correus electrònics creuats i vaig dedicar-li un exemplar de la meva obra de ficció política EL POP.
Volia començar així per deixar clar que m’agrada dir i que em diguin les coses pel seu nom. La mentida, o la falsa veritat, sempre acaba sortint a la llum. És millor ‘posar-se un dia roig que cada dia groc’…
Tot això ve a tomb per les seves paraules recollides el 25 de juliol de 2017 en el diari digital VilaWeb, del qual també sóc subscriptor: ‘En declaracions a TV3, la batllessa ha defensat la transformació que va viure Barcelona amb els Jocs Olímpics, però ha opinat que la creació d’un parc d’habitatge públic va ser una assignatura pendent’. És sobre aquesta opinió seva que, avui, li faré el mateix retret que vaig fer a un periodista que, públicament, feia una interpretació personal que no responia exactament a la veritat.
Ara, per carregar-me de raó en tot el que explicaré, m’hauré de tornar a presentar. Els que em coneixen saben que desenvolupo activitats molt diverses i en cada cas cal aportar el currículum corresponent.
Fa tres dies hem recordat, especialment els barcelonins, l’inici dels XXV Jocs Olímpics de Barcelona. Entre les moltes medalles olímpiques n’ha una que, sense tenir darrera cap esport, fins ara ha estat pràcticament oblidada. Em refereixo a la Medalla’92 de l’Ajuntament de Barcelona atorgada al Grup de Treball pel Seguiment de les Obres Olímpiques (GTSO’92) pel treball realitzat per aconseguir que les 465 obres de diferents Organismes i Institucions que el COOB’92 estimà com a necessàries, complissin el termini previst perquè el dia ‘D’ (25 de juliol de 1992) gairebé totes estiguessin acabades i en servei. Betevé ha publicat una aplicació interactiva on, mitjançant un petit resum, s’explica la feina feta.
NOTA: La informació dels treballs fets pel GTSO’92, en acabar el contracte, es lliuraren a l’Arxiu Municipal i estan a disposició de l’ajuntament i (suposo) de qualsevol ciutadà.
Bé. Un cop situades les nostres posicions entraré en el moll de l’os d’aquest escrit. El Catàleg de les 465 Obres Olímpiques que el GTSO’92 en va fer el seguiment i control, conté 5 apartats:
1 –Vialitat: pàgs. 1 a 30.
2 -Obres d’infrastructura: pàgs. 31 a 58.
3 -Viles olímpiques i allotjaments: urbanitzacions, habitatges i hotels, pàgs. 59 a 82.
4 -Instal·lacions de competició, pàgs. 83 a 98.
5 -Obres d’acondicionament olímpic, pàgs. 99 a 105.
Al marge de l’interès que hauria de tenir per l’ajuntament els projectes as built (plànols actualitzats tal com realment s’ha construït la obra feta) es facilitaria un manteniment amb coneixement de causa i no a cegues com passa en la majoria d’actuacions en la via i obra publica… parlaré només de l’apartat:
3 -Viles Olímpiques i allotjaments
VOSA (Vila Olímpica SA) tenia les següents urbanitzacions:
NISA-UP 5.9: 64 habitatges en bloc, més 60 habitatges unif.
NISA-UP 7.1: 61 habitatges en bloc, més 150 aparcaments.
NISA-UP 7.2: 61 habitatges en bloc deP+6P i Torre de PB+5P, més 242 aparcaments.
NISA-UP 7.4: 61 habitatges en bloc deP+6P.
NISA-UP 7.5: 90 habitatges en bloc deP+6P i Torre de PB+5P, més 182 aparcaments.
NISA-UP 8.6 120 habitatges en bloc i 18 en torre, més 197 aparcaments.
Totes lliurades al CCOB92 el 10 de febrer de 1992. Durant les Olimpíades foren usades pels atletes participants, en règim d’itinerància, per a ser tornades als propietaris 3 mesos després d’acabar els JJOO.
En la Vila Olímpica de la Vall d’Hebron, el 2 d’abril de 1992 foren lliurats al CCOB92 498 habitatges dels quals: 348 habitatges en bloc de venda lliure al mercat, 150 habitatges en bloc per l’Ajuntament de Barcelona, 1.000 aparcaments en total. Durant les Olimpíades foren usades en règim d’itinerància per la premsa autoritzada, per seri tornades als propietaris tres mesos després d’acabar els JJOO.
En la Vila Olímpica de Montigala, el 2 de gener de 1992 foren lliurats 498 habitatges, dels quals: 844 habitatges en bloc més 56 habitatges unifamiliars en total: 900 habitatges.
Durant les Olimpíades foren usades per la premsa autoritzada i tornades als propietaris tres mesos després d’acabar els JJOO.
En la Vila Olímpica de Jutges i Àrbitres, el 26 de març de 1992 foren lliurats: 397 habitatges més 44 locals comercials dels quals 162 habitatges en 3 blocs de Muntanya i 2 Torres en illa reservats per l’ajuntament. Durant les Olimpíades foren usades en regim d’itinerància pels jutges i àrbitres i tornades als propietaris 3 mesos després d’acabar els JJOO.
No esmentaré les construïdes en Banyoles, Bellaterra, Sant Cugat… etc. per un ús olímpic semblant per ser tornades als propietaris tres mesos després d’acabar els JJOO.
També hi ha allotjaments destinats a ser usats pels personatges públics dels països participants i institucions relacionades amb els JJOO: mandataris, COI… etc. inclosos en el grup de:
Hotels, al principi, no tenien nom comercial. D‘aquestes instal·lacions, n’hi ha de dos tipus:
1. Promoguts per la iniciativa privada sobre terreny propi: ARTS, MAPFRE…
2. Construïts en règim d’explotació per concessió administrativa durant 50 anys, sobre terrenys expropiats per l’Ajuntament de Barcelona. Han passat 25 anys, per tant, el 2042 si no es prorroga o canvia de concessionari revertiran a la Ciutat per competir amb els del sector privat… o transformant-los en habitatges (hi ha precedents iguals o similars, convertits en hospital, clínica…) que són:
Hotel del C/. Lleida, lliurat 25 el de maig de 1992
Hotel de la Vall d’Hebron: lliurat 4/5/93
Hotel Renfe Rodalia: 2 Hotels que sumen 500 habitacions. No entrà pels JJOO.
Hotel Apolo: 300 habitacions d’Hotel i un Teatre (permuta amb l’ajuntament).
Hotel plaça Espanya: 309 habitacions d’Hotel en 11 plantes, lliurat 31 de desembre de 1992, concessió de 48 anys, en queden 23.
Hotel Renfe Sants: 2 Hotels que sumen 500 habitacions (Conveni Renfe-ajuntament).
Hotel Torre Melina: 421 habitacions d’Hotel en 22 plantes 5*-GL, lliurat el 24 de juny de 1992. Concessió de 50 anys en queden 25.
Hotel residència militar: no hi va haver acord i no fou construït.
Això és tot el que puc aportar, ja que només m’he guardat (com a record) el volum:
GTSO’92 resum-2 dels informes de situació, del 2 de juny de 1992.
Com pot comprovar, si no l’han informat abans, existeix un parc immobiliari considerable del qual, una part, és de l’ajuntament. Per tant, caldrà gestionar-lo i començar a estudiar el futur de les concessions.
Aquesta era la situació que, en acabar el contracte del GTSO’92 constava escrita en els informes.
Acabat el meu contracte amb Bechtel, vaig treballar pels Districtes de Sant Martí i Ciutat Vella en treballs relacionats amb el manteniment i conservació de la via pública, que malgrat merèixer ser publicats per la Direcció General del Cadastre del M.E.H., encara no sé per què després no es van aplicar.
Quedo a la seva disposició per si necessita ampliar qualsevol informació esmentada més amunt.
Si ha llegit el meu llibre El POP; el Partit de la Oposició Permanent, ara entendrà el final.
Antoni Morell i Mestre, arquitecte
