21.07.2019 - 21:50
Al febrer i al desembre del 2018 vaig demanar –de manera pública i privada– la dimissió de la degana de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Catalunya (ICAB), Maria Eugènia Gay. Llegiu, si us ve de gust, les dues cartes públiques i recordareu perfectament els motius pels quals feia aquesta petició, amb la solidaritat expressa de nombrosos companys, avergonyits per l’actuació de qui, encara avui, representa l’advocacia de Barcelona i, de retruc, la majoria d’advocats i advocades de Catalunya.
Ara el digital el Nacional es fa ressò d’unes noves declaracions de Maria Eugènia Gay que han provocat un veritable aldarull a les xarxes socials.
La degana considera, entre més, que l’aplicació de l’article 155 va ser del tot inevitable i ‘estrictament per a convocar eleccions’; que la qualitat de la justícia espanyola és excepcional; que l’estat va actuar per posar les coses al seu lloc amb regles democràtiques; que el procés al Tribunal Suprem s’ha desenvolupat amb absoluta normalitat; i que els ‘sectors polítics’ que denuncien la manca d’independència del poder judicial o les mancances democràtiques de la justícia espanyola són uns autèntics irresponsables.
Totes i cada una de les manifestacions fan autèntica vergonya.
Que Maria Eugènia Gay faci ostentació del seu posicionament polític i ideològic per a consolidar les seves ambicions polítiques, tot quedant com a políticament afí i compromesa amb la corona, amb els partits polítics del 155 i amb el poder judicial espanyol, no em preocupa ni em molesta. És lliure de fer-ho.
El que és absolutament inadmissible és que, com a degana i advocada, menteixi públicament des del deganat, des d’on representa l’advocacia de Barcelona. Cap de nosaltres no hauria de permetre que ningú que ho fes ens representés ni un minut més.
Les seves declaracions actuals amaguen, interessadament, que hi ha una infinitat de juristes i catedràtics de Catalunya, d’Espanya i d’arreu del món que han denunciat, des del primer moment, la flagrant conculcació de drets que l’estat espanyol (i la seva peculiar i vergonyosa justícia) han perpetrat a l’hora de detenir, empresonar i jutjar els representants polítics i socials de l’anomenat ‘procés català’.
Ella, com a advocada, sap perfectament que s’han transgredit normes constitucionals, procedimentals i substantives de gran transcendència. Sap que el principi d’oportunitat política i el dret penal de l’enemic han estat el sant i senya de tot l’aparell de l’estat sense excepcions. Sap també que l’article 155 es va aplicar de manera barroera i il·legítima, tal com van posar de manifest centenars de constitucionalistes. Sap que no es va aplicar ‘estrictament’ per a convocar eleccions. I sap, en definitiva, que tot plegat ha fet miques l’estat de dret i la democràcia (si una autèntica democràcia ha arribat a existir).
Doncs bé, com a degana no tan sols no denuncia tota aquesta vulneració flagrant de drets (tal com els estatuts col·legials entenc que li exigeixen), sinó que ho amaga i vol fer creure als conciutadans que només són uns determinats ‘sectors polítics’ els que han denunciat la manca d’independència del poder judicial o les mancances democràtiques de la justícia espanyola, tot obviant que milers d’advocats i gent del dret (jutges i ex-magistrats inclosos) ho han palesat a bastament. Una autèntica vergonya.
Això sí. Assegura que és neutral i que, des del Col·legi, ha practicat la neutralitat davant la divisió de la societat catalana, i diu (amb una notòria prova del millor cinisme) que la majoria de l’advocacia de Barcelona, a la qual (val a dir-ho) no ha consultat mai oficialment ni extraoficial, ‘ho ha entès’, ‘ho ha compartit’ i ‘ho ha aprovat’ i que aquesta mateixa advocacia considera que ella i la seva junta ‘han tingut un comportament adequat’ i així li ho trasllada.
Deu ser per això que les xarxes van plenes de justificada indignació i que l’ex-degà de Barcelona, el company Jaume Alonso–Cuevillas Sayrol s’ha afanyat a dir públicament –al seu compte de Twiter @JaumeAlonsoCuev– que se sent ‘avergonyit d’aquestes declaracions’ i que espera que ‘el vice-degà Jordi Pina i altres membres de la junta de govern presentin la dimissió i forcin eleccions immediates’. No hi puc estar més d’acord.
Ja n’hi ha prou que les institucions siguin governades per persones allunyades completament de la societat i que només postulin per fer la seva carrera política. Ja n’hi ha prou de cadires sol·lícites amb el poder establert que no el vulguin posar mai en evidència quan (com és el cas) fa un abús clar del dret i de la llei.
Ja n’hi ha prou que el Col·legi de l’Advocacia més nombrós de Catalunya no defensi a ultrança els drets humans fonamentals, la veritable democràcia, la independència de la justícia i l’autèntic estat de dret. Que no faci honor, en definitiva, als principis més elementals de l’advocacia envers els conciutadans.
Sabem que a la junta de govern hi ha gent clarament demòcrata i obsedida per una societat justa, democràtica i socialment avançada. És a ells, a la companya Olga Arderiu, al company Jordi Pina i a totes aquelles (i aquells) que mantenen aquests principis, que demano –i demanem– que diguin prou a aquesta situació insostenible. Que diguin prou a la seva manipulació, a la indignitat que representa mantenir-se al poder per mantenir-s’hi, o (encara pitjor) per beneir l’actuació vergonyosa d’una degana que ha demostrat a bastament que li importa un rave el patiment de la societat, la conculcació dels seus drets i la inexistència d’una veritable justícia.
Companyes i companys, és a l’entrevista mateixa que Eugènia Gay es vanta de la pluralitat de la seva junta i anomena, específicament, la presència d’Olga Arderiu i de Jordi Pina com a exemple de la seva transversalitat. Que bé que li va gaudir dels dos defensors de presos polítics per a rentar-se la cara i emblanquinar la seva actuació. Poseu fi d’una vegada, si us plau, a aquesta dolorosa pantomima. Tots els qui recordeu i vulgueu preservar la dignitat i l’ètica personal que l’advocacia ha de mantenir, presenteu la vostra dimissió i forceu eleccions immediates. La immensa majoria de l’advocacia (i també de la ciutadania) de ben segur que us ho agrairà.
