22.08.2018 - 01:10
|
Actualització: 22.08.2018 - 07:31
Estimats companys, estimades companyes:
La primera cosa que us vull dir es gràcies pel fet d’acompanyar-me cada dimarts al capvespre en aquests sopars a la fresca aquí, davant la presó. Les primeres setmanes no podia sentir gaire bé els vostres clams, perquè el mòdul de dones és situat a l’altre costat de la presó, però us puc assegurar que els sentia amb el cor. Entren i surten treballadores i treballadors i m’expliquen que us veuen. Algunes persones fins i tot m’ensenyen fotos que us han fet.
Dimarts passat, gràcies a la nostra tramuntana i a les dues mil persones que éreu us vaig sentir. De manera que gràcies, mil gràcies de ser-hi. Em sento acompanyada cada dimarts i això em dóna energia per a la resta de la setmana.
Avui fa 180 dies d’aquesta ignomínia de presó per a mi. Us vull fer arribar unes paraules a la gent de Celrà i a totes les altres colles que us heu afegit a la iniciativa. Gràcies, colla gegantera de Celrà. Gràcies, colla gegantera de Torroella de Montgrí. Gràcies, colla gegantera de Llers. Gràcies, colla gegantera de Viladamat. Gràcies a les Goges de Sant Martí Vell, de Sant Jordi Desvalls, Banyoles, Lledó, Albanyà, la Mulassa de Mollet, gent d’Anglès i tots els que sou aquí juntament amb grallers i timbalers d’arreu. Balleu per la llibertat!
Crec que la millor cosa que us puc transmetre són dos conceptes: agraïment (gràcies) i perseverança (continueu i aguanteu). Saber que hi sou i que continueu amb dignitat i pacíficament fa que convertim la nostra ràbia en esperança; la por, en força; i la tristesa, en paciència i alegria.
Veiem clar –i vosaltres també sapigueu-ho– que la ‘veritat’ que aquest jutge d’instrucció ha fabricat no té res a veure ni concorda amb la realitat del nostre país i de la justícia europea.
Jo ho veig clar i sé (sabem) que algun dia aquesta argumentació inventada farà aigües i en els annals de la història hi constarà la nostra realitat.
Defensem la democràcia, la llibertat d’expressió, la llibertat d’opinió, d’ideologia i, fins i tot, la de dissidència perquè nosaltres sabem que les conviccions i els anhels de tot un poble no s’empresonen en barrots.
Ara estic aquí, sí, més a prop, però encara no sóc on hauria de ser. La presó és més moderna, sí; però això només vol dir canviar forrellats manuals per portes automàtiques; vol dir canviar parets grises coronades amb filferros per murs beix i marrons; i he canviat la llengua vehicular dels funcionaris del castellà al català, però continua essent per a demanar permís. A un quilòmetre, deu o sis-cents, continua la manca de llibertat. Malgrat tot, saber que vosaltres hi sou em manté ferma i serena.
Per això, si puc demanar-vos res, és que continueu defensant els valors republicans: la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Sumeu més persones com hem anat fent sempre. Actueu en moviments pacífics, però amb la convicció clara d’avançar. Estiguem disposats i res no serà en va.
Desitjo que tingueu molt bon sopar i que gaudiu de la companyia i de l’entorn.
Estigueu convençuts que jo us sento molt a prop. Esteu en el meu cor. Hi esteu avui i en totes les accions que aneu organitzant.
Gràcies! Visca Catalunya lliure!
18 d’agost de 2018. 180 dies de presó. Puig de les Basses
Dolors Bassa
