Carta de Junqueras i Rovira: ‘El judici tornarà a remoure el règim’

El president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, i la secretària general, Marta Rovira, han publicat una carta conjunta en què recorden que demà serà ‘el segon Nadal d’injustícia per haver defensat la democràcia’, ‘el segon en què els nostres fills no podran ser tots junts amb les seves famílies’. Al text, els dos dirigents diuen que ‘el judici tornarà a remoure el règim, perquè la injustícia mai pot ser en va’ i que ‘seure la democràcia i el desig de llibertat al banc dels acusats pot ser el veritable càstig de l’estat’. A més, diuen que treballen ‘per tornar a refrendar la causa’: ‘Probablement ens caldrà revalidar el mandat democràtic perquè sigui definitiu.’

‘Ens volen dividits’, avisen Junqueras i Rovira, però diuen que no s’ha de caure en aquesta trampa: ‘Som molt més forts quan actuem coordinats, quan treballem amb unitat d’acció i fites compartides’. Diuen que els han volgut ‘ignorar, menystenir, castigar i humiliar’, i que també els voldran ‘comprar’, però deixen clar que ‘la democràcia no té preu, la llibertat tampoc i la dignitat encara menys’.

Els dirigents d’ERC insisteixen que són independentistes perquè són republicans i que ‘la construcció d’un nou estat en forma de república és la millor manera –i l’única– de poder ajudar de debò els ciutadans d’aquest país’. Així mateix, diuen que ‘abans que independentistes i republicans’ són ‘demòcrates’, i que ningú no els convencerà ‘que hi hagi una via millor que la de la democràcia, el civisme i el pacifisme’. ‘Això sí, sense renunciar a res’, afegeixen.

Heus ací la carta íntegra:

«Penso
que res no és en va;
que res d’allò que dic
ni d’allò que faig
no es perd,
si en el joc hi arrisco
tot el que tinc
sense temor de perdre.

Miquel Martí Pol. ‘Penso, dic, faig…’

Torna a ser Nadal, el segon que no podrem passar tots junts en llibertat. El segon Nadal d’injustícia per haver defensat la democràcia. El segon en què els nostres fills no podran ser tots junts amb les seves famílies. Ens volen castigar per evitar allò que no són capaços d’aturar, perquè no saben ni poden convèncer. Ens volen callats pensant que així faran callar a més de dos milions de persones. Ens volen enfadats i tristos perquè desistim de seguir el camí cap a la llibertat. Definitivament, no ens coneixen. Seguim i seguirem sempre.

La seva injustícia reforça encara més els nostres anhels i conviccions, justifica cada dia la nostra set de llibertat. I la presó i l’exili els perseguirà a ells. Cada dia que ens mantenen en aquesta situació, el nostre moviment es fa més gran, més fort, més invencible, més internacional. Som molts i serem més; som lluny, més que mai, però no prou encara. I això només vol dir que hem de continuar treballant.

Ens volen dividits, ens volen competint, no caiguem a la trampa. Som molt més forts quan actuem coordinats, quan treballem amb unitat d’acció i fites compartides. Junts per avançar, des de la diversitat, amb el millor de la pluralitat, sense uniformitzar-nos, aprofitant el millor de cadascú. Coneixem la recepta, actuem.

Ens han volgut ignorar, menystenir, castigar i humiliar. També ens voldran comprar. La democràcia no té preu, la llibertat tampoc i la dignitat encara menys. El camí és la justícia i aquesta només pot ser l’absolució i de l’absolució a l’autodeterminació.

El crit de llibertat de l’1-O continua ressonant i movent els fonaments del règim del 78. Probablement caldrà remoure’ls més. Les conseqüències d’aquella jornada, però, són un tsunami viu i pràcticament només han arribat les primeres onades a la costa. Aquell dia durarà anys i sabem que ja res serà igual, ni res serà menys que aquell dia.

El judici tornarà a remoure el règim, perquè la injustícia mai pot ser en va. Seure la democràcia i el desig de llibertat al banc dels acusats pot ser el veritable càstig de l’estat espanyol. Qui acusa injustament serà condemnat. Qui opta per fer un judici polític s’arrisca a trobar-se davant la dignitat, la veritat i la justícia. Això és el que farem. Menystenir la democràcia té aquests riscos, especialment quan vénen vents de canvi, et torna encara amb més força.

Som aquí per canviar-ho tot, som aquí per tots vosaltres, per la democràcia i per fer justícia. I el camí? El camí divers i en molts fronts a la vegada. Seguim cridant contra la repressió en tots els llocs i racons que vulguem, apel·lant a l’esperit transversal del 3-O i anant més enllà; treballem a Europa i al món perquè la causa dels catalans és la causa de la democràcia i la llibertat; governem per tothom i buscant la millor manera de treballar per qui més ho necessita, que és la millor manera de demostrar que volem un país per tothom; mobilitzem-nos sempre, perquè això només té sentit si és amb la gent i per la gent. I treballem per tornar a refrendar la nostra causa perquè probablement això és el que ens caldrà, revalidar el mandat democràtic perquè sigui definitiu.

Som independentistes perquè som republicans i sabem que la construcció d’un nou estat en forma de república és la millor manera –i l’única– de poder ajudar de debò els ciutadans d’aquest país, que és el nostre principal objectiu. Però abans que independentistes i republicans som demòcrates i ningú ens convencerà que hi hagi una via millor que la de la democràcia, el civisme i el pacifisme. Això sí, sense renunciar a res.

Som aquí, pacients, determinats i ferms, pacífics sempre, i segurs de la nostra raó. Camí de la República, amb desig de justícia i set de llibertat. I no podem acabar aquesta carta sense desitjar-vos a tots bon Nadal.»