03.12.2018 - 21:50
Benvolguda Eugènia,
degana de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona:
Fa uns mesos, et vaig adreçar una carta (en privat i públicament) en què et demanava que et fessis un favor a tu mateixa i, de retruc, el fessis també a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Et demanava que dimitissis com a degana per permetre’ns, d’aquesta manera, d’elegir una altra persona que fes veritable honor a la institució, a la justícia, a la democràcia, a la llibertat i als drets fonamentals.
És evident que no ho vas fer. Des de llavors, has incorregut en un munt d’incompliments dels estatuts col·legials i de despropòsits, l’últim dels quals omple les xarxes de comentaris que van de l’estupor a la més profunda indignació.
Després d’haver-te comportat públicament de manera indigna davant la segona autoritat del país en l’acte institucional més important de la festa de Sant Raimon de Penyafort; després d’haver tolerat, sense immutar-te, que un company de junta fes ostentació a les xarxes de la seva nul·la empatia democràtica (tot posant en evidència el Col·legi sencer); després de sotmetre a ‘represàlies’ encara vigents el Consell d’Il·lustres Col·legis de Catalunya (CICAC), tot suspenent les provisions econòmiques que correspon de fer a l’ICAB perquè van elegir per majoria, de manera legítima i democràtica, un president que no era el teu candidat ni és (per descomptat) del teu gust; després del teu silenci còmplice i col·laboracionista amb aquells que no han dubtat a imposar el principi d’oportunitat política sobre el de legalitat i la repressió sobre els drets i llibertats; ara ens obsequies amb l’organització d’un acte, en seu col·legial, que ens avergonyeix com a advocacia barcelonina i catalana i que fereix íntimament la sensibilitat de la immensa majoria de ciutadans.
Fa feredat que, tenint en compte totes les coses que han passat aquest últim any a Catalunya i amb una vaga de fam en curs d’alguns dels presos polítics, convoquis ara, des de l’ICAB, una conferència que du per títol ‘La Constitució, 40 anys de democràcia’.
Així, en afirmatiu. No es tracta, doncs, de debatre entre advocats si hem tingut democràcia o no. No es tracta de posar l’ull clínic dels experts damunt la inexistència denunciada de la divisió de poders; de la manca de justícia (reconeguda ja per diversos tribunals europeus); de les carències de l’estat de dret o, en definitiva, de si gaudim d’una veritable democràcia o no.
El dia 11 de desembre, ens convoques a una conferència que, només amb el títol, ja descriu perfectament que vols celebrar ‘quaranta anys de democràcia’. I, per fer-ho, t’envoltes de gent clarament bel·ligerant amb Catalunya i amb allò que la majoria de catalans ha defensat: el seu dret de decidir. Gent que, precisament, és a l’arrel del problema. Gent que, lluny de conciliar, ha estat clarament provocadora del problema. Molt lamentable.
Tu, que en un moment d’incontrolada vanitat et vas voler erigir en ‘mediadora’ del conflicte i així et vas oferir, públicament i notòria, al M. Hble. Sr. President Carles Puigdemont, ara, poc temps després, t’erigeixes en fidel servent dels qui, entre més, van sembrar el camí per a arribar on som. L’Eugeni Gay, coautor de la sentència de l’estatut, i l’Alfonso Guerra que es va vantar en públic i jocosament d’haver passat el ribot per l’estatut. I com a moderadora, una persona de Societat Civil Catalana.
Creu-me, Eugènia, fes cas a l’ex-degà Jaume Alonso-Cuevillas i suspèn immediatament l’acte. Si encara et queda una mica de decòrum, no escarneixis la majoria d’aquest país i no avergonyeixis una gran part de l’advocacia catalana. I si em vols fer cas en aquesta ocasió, si us plau, dimiteix d’una vegada. Molts t’ho agrairem.
Atentament,
Jordi Domingo
