28.06.2018 - 22:00
Que em ‘sints’, Meritxell?
Com que, entre somriures, converses infinites, emocions contingudes i pili-pilis a Matongé, vam compartir estones inoblidables encara no fa ni quinze dies, et parlaré de tractors. En Ferran em va dir ‘dibuixa-la a sobre d’un John Deere’, però com que això va d’escriure caràcters, jo t’ho il·lustro amb lletres.
De tractors ens en parlava amb un solemne menyspreu urbanita fa poc més d’una setmana el dirigent del PSC a Barcelona, i deia una cosa com que, ‘en aquells fatídics mesos, veient la imatge de tractors entrant a Barcelona i grans editorials anant-se’n, prendríem mal’. La cançoneta tabarniana que tant agrada al règim. Barrejar política, compromís i tractors no, que se’ls escapa el riure. Paternalisme, mofa i condescendència en vena.
Aquella tardor a la qual feia referència el preocupat dirigent socialista vam poder palpar la força d’aquests ferros gegants que tan bé vas saber acompanyar mesos abans com a consellera a l’avinguda Maria Cristina. Vam poder sentir la força d’aquells tractors i la teva els dies posteriors que tots coneixem.
La força visible dels tractors i la força invisible i massa cops invisibilitzada de dones com tu, perquè barrejar política, compromís i dones no, que se’ls escapa el riure. Paternalisme, mofa i condescendència en vena.
Dies en què els tractors seran sempre nostres. Dies en què dones dignes i sobrades de coratge vau fer-nos sentir invencibles com quan, en molts indrets de l’oest, dotzenes de tractors vetllaven urnes i paperetes. La Carme donant veu a totes les veus del parlament. La Marta blindant la veu de tot un poble amb verb amable i generositat infinita. La Clara posant ànima i cos a l’hora d’obrir portes i protegir col·legis. La Mireia aixecant el cap ben amunt per molt tribunal inquisidor que ens vulgui sotmesos. L’Anna internacionalitzant totes les lluites amb el somriure de qui se sap guanyadora. La Dolors que va aconseguir netejar de xenòfobs Badalona i la Dolors empresonada avui per haver fet possible l’1 d’octubre. L’Àngels fent bugada al parlament i desobeint consignes d’amarg regust de 78. La Tamara, la Montse i les mil que no em caben en aquesta breu carta. I tu, Meritxell, consellera de principis inviolables, estima a la democràcia i lleialtat a tot un poble.
Si algun dia us feu del tot visibles en aquest entorn hostil a la feminització, de menyspreu patriarcal i prejudicis masclistes, sereu tractors. I serem república perquè vosaltres ja ho sou.
T’enyorem, consellera. T’esperem, delegada. Des del far west principatí, t’envio la més gran i lliure de les abraçades.
T’esperem al bar.
Jordi Calvís
