18.12.2019 - 01:50
|
Actualització: 18.12.2019 - 11:14
Germinal Tomàs Aubeso fa vuitanta-sis dies que és tancat en presó preventiva per ordre de l’Audiència espanyola. Fou detingut el 23 de setembre passat, juntament amb vuit membres més del CDR. Avui publiquem a VilaWeb la seva primera carta pública, escrita a Soto del Real, on agraeix el suport rebut, explica quina és la part pitjor de la presó i demana de perseverar en la desobediència civil.
«Carta als mitjans.
Us faig aquest escrit des de la cel·la del mòdul 2 de Soto del Real, també anomenat Madrid V, i, des de dins, ‘Soto del relax’.
Primer, vull agrair que hagueu donat les dades perquè ens enviïn missives.
Encara que estem repartits pels diferents mòduls, inclosos dos companys en aïllament, amb qui no tenim cap mena de contacte, la resta, de tant en tant, ens veiem en diferents actes del centre, cosa que ens serveix per a saber l’estat de cadascú de nosaltres i quedar-nos més tranquils.
Cadascú de nosaltres agraïm, a la nostra manera, el suport de totes i cadascuna de les cartes que ens feu arribar.
Ens omple de joia veure com ens teniu en la ment, i això que cap de nosaltres no és gens mediàtic. Cartes arribades de tot Catalunya, de les Illes i fins i tot de Suïssa, Itàlia, Alemanya o Finlàndia. Cartes que ens animen a no defallir, a aixecar el cap, a continuar dempeus contra l’adversitat.
Ara que arriba Nadal i són festes tan assenyalades, us agraeixo encara més l’escalf.
Per a mi, el mes d’octubre ha estat molt dur, m’he perdut per primera vegada l’aniversari del meu pare i dels meus fills i, a més a més, segurament també el de la meva dona i el de la meva germana. I per si fos poc, he complert els quaranta anys aquí, tancat, esperant que la ‘justícia’ espanyola ens digui què vol fer amb nosaltres. I tot això, segurament, és el pitjor d’estar privat de llibertat.
Sabem que us esteu mobilitzant per nosaltres, pels presos polítics i per Catalunya.
Seguiu, seguiu, no pareu mai, la desobediència civil és el que sempre ha fet avançar la societat.
També m’agradaria donar veu als pocs presos polítics no catalans que corren per la presó. Presos com jo, però de la independència gallega o d’Euskadi. Ells ens han acollit i ens han donat les guies de supervivència aquí dins.
Dono les gràcies també a les persones que, encara que no comparteixin els ideals pels quals lluitem, pateixen per nosaltres i veuen la injustícia de tot plegat.
Alguns d’ells han compartit cel·la amb nosaltres. Republicans de Vallekas, andalusos, gallecs i d’altres parts del món.
A totes, mil gràcies.
Per la República Catalana, perquè Espanya desperti i assoleixi una democràcia plena, perquè entre tots aconseguim vèncer el canvi climàtic, que la humanitat arribi a ser conscient de la seva grandesa, i per les nostres famílies.
Salut i llibertat!!!
Visca Catalunya!!!
Germinal Tomàs Aubeso
14 de novembre del 2019»
