15.07.2018 - 22:00
Estimada Carme,
de nou em brinden l’oportunitat de fer-te arribar unes paraules. No fa tant de la darrera carta, però sembla que hagi passat molt de temps, de tants de canvis com s’han produït.
Abans de res, però, vull transmetre’t la meva alegria en saber que finalment estaràs més a prop de casa. No tant com que t’agradaria, és clar, però esper que sigui un altre dels símptomes que em fan creure que canvia qualque cosa.
He llegit a l’entrevista de Nació Digital que segueixes les notícies allà on ets (com no fer-ho?). M’encantaria tenir l’ocasió de comentar amb tu els moments històrics que hem viscut. Per primera vegada en la nostra democràcia, una moció de censura ha sortit endavant i ha provocat un canvi de govern i de president a l’estat espanyol. Com ho has viscut? Tens esperances que ara se podrà obrir al diàleg la finestra que fins ara havia romàs tancada? És clar que, com tu mateixa has afirmat, encara ho hem de veure (en fets), però desig que no se perdi aquesta oportunitat per a reconstruir els ponts de convivència que han anat caient.
Hi ha altres notícies que supòs que t’hauran desagradat més: han deixat sortir els membres de la ‘Manada’. Sí, de vegades la llei s’allunya de la justícia.
Cinc persones recuperen la llibertat i dues dones veuen la seva limitada perquè no podran sentir-se segures a l’hora de sortir al carrer. Un d’ells, l’hem tengut fa poc per Eivissa gaudint d’un cap de setmana de festa. En fi, la vida continua, en tots els sentits, però pensar que en canvi a tu, per exemple, te tenen en presó preventiva, quan en la meva opinió és totalment innecessari i injust. Al segle XXI tenim gent empresonada per haver lluitar per allò en què creuen. Qui ens ho hauria de dir, després d’una dictadura i vivint en democràcia. És un símptoma clar que qualque cosa no funciona, que ens quedam obsolets i que cal fer net. Jo crec que de justícia és respondre a les idees amb idees, a la política amb política i a les propostes amb propostes.
Per aquí estam a punt d’esgotar un període extraordinari de sessions que havíem habilitat el mes de juliol. Ja saps com és això: mai tens la sensació d’haver assolit tot allò que volies i penses ‘un poquet més, un poquet més’. Per segon any consecutiu acurçam les vacances de les nostres diputades i diputats per continuar fent feina. Ho trobes a faltar qualque vegada? M’encantaria que me poguessis comentar quin balanç fas del teu pas per la presidència del Parlament de Catalunya, amb el bo i el dolent que ha dut a la teva vida. Segur que un dia no gaire llunyà ens podrem seure a xerrar sobre aquesta i més coses.
Me consta que aquestes cartes t’arriben i esper que et faci il·lusió saber que som molts els que te tenim present. Tant de bo te conforti. Som tantes les persones que creiem que la solució és democràtica, que la gent ha de decidir el que vol, que la democràcia no ha de fer por i que la construcció d’un camí comú ha de ser fruit de l’estima i no de l’amenaça. Tenim un llarg camí per a dissenyar una societat on totes ens trobem a gust i l’hem d’emprendre amb coratge i il·lusió.
Molta força, Carme. Sé que la tens.
Balti.
