14.02.2022 - 14:31
|
Actualització: 14.02.2022 - 15:31
La comissària de Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, veu insuficient la reforma de la llei mordassa i el passat el 8 de febrer va demanar per carta al president de la comissió d’Interior del congrés espanyol, José Luis Ábalos i als presidents del congrés i el senat espanyol més canvis per garantir la llibertat d’expressió, el dret d’assemblea i el dret dels refugiats a demanar asil. Mijatovic ha enviat una carta molt dura, en què ha criticat que la reforma prevista no inclogui la modificació de les sancions per desobediència, resistència o manca de respecte als agents de la policia. De fet, la comissària de Drets Humans qualifica d’alarmant l’alt nombre de condemnes a l’estat espanyol contra manifestants per aquests delictes.
Spain shld ensure that the review of the 2015 Law on Citizens' Safety results in better protecting #HumanRights esp. #freedomofexpression & #freedomofassembly, the right to seek asylum & prohibition of refoulement. Read my letter to @Congreso_Es @Senadoesp https://t.co/Ii9XndTu5D
— Commissioner for Human Rights (@CommissionerHR) February 14, 2022
“Faig una crida als parlamentaris perquè revisin la llei per donar claredat i previsibilitat, garantir la seguretat jurídica i evitar una aplicació arbitrària i desproporcionada que pugui repercutir en l’exercici de les llibertats d’expressió i reunió a Espanya”, diu Mijatovic.
Afegeix: ”Estic preocupada perquè l’actual revisió no inclou canvis en les provisions de la llei que tenen un impacte més greu sobre l’exercici dels drets de la llibertat d’expressió i de la llibertat de reunió pacífica, per una banda, i dels drets de demanda d’asil i la prohibició de refoulement, per una altra. (…) La llei encara continua permetent un ampli marge de discreció als cossos policíacs per a intrepretar-la, cosa que permet que se’n faci una aplicació desproporcionada i i arbitrària. (…) Això ha fet que es continuessin aplicant sancions sobre bases poc clares, tot minant el dret d’expressió i de reunió protegits pel Conveni Europeu dels Drets Humans.”
I afegeix que la naturalesa administrativa d’aquestes sancions fa que sigui encara difícil de recórrer-les. Recorda la recomanació que va fer l’any passat la Comissió de Venècia, segons la qual calia que el recurs a les sancions fos ràpid i efectiu.
Encara veu més greu, “alarmant”, que “la reforma de la llei no corregeixi la previsió de sancions per resistència o desobediència a la policia o per la manca de respecte o de consideració als agents de policia. I recorda que hi ha hagut moltes sancions per aquests motius d’ençà de l’entrada en vigor de la llei.” Per això demana als parlamentaris que assegurin una reforma que permeti la fi de l’arbitrarietat, i que elimini el “chilling effect”, és a dir, l’efecte dissuasiu envers l’exercici d’aquests drets fonamentals.
Perquè encara “sembla que els organitzadors poden ser sancionats si hi ha alteracions de l’ordre públic durant les manifestacions. I això és contrari a la jurisprudència del TEDH, segons la qual els organitzadors no poden ser considerats responsables de les accions d’altres individus si ells no en participen directament.”
La presidenta del congrés, Meritxell Batet, i el president del senat, Ander Gil García, han dit a Mijatovic que les seves peticions “es podran tenir en compte i ser valorades” en el debat sobre la reforma. “És un procés de revisió profund que constitueix una oportunitat per valorar l’adequació de la llei a les recomanacions rebudes des de diverses instàncies internacionals i nacionals”, afirmen en una breu resposta enviada el passat 10 de febrer.
