Carta al president Quim Torra: ‘El futur serà nostre si el govern sap unir-se novament al poble’.

President, us ha tocat de presidir la Generalitat en un moment difícil. Vist des de fora, molts podrien imaginar que –entrats al segle XXI– el 131è president d’un país europeu pròsper hauria pogut començar a governar amb placidesa i respecte. Però a vós, President, no us van concedir ni els cent dies de gràcia protocol·laris. Al contrari, vau haver d’assumir el càrrec amb el foc creuat dels qui –de fora i de dins– volien silenciar la vostra trajectòria com a home de país, divulgador de valors democràtics i persona disposada a fer sacrificis com pocs.

Vivim en un temps en què la veda contra els dirigents sobiranistes és oberta. Un temps en què un president de la Generalitat és tractat com un enemic, com un delinqüent, si reclama drets i obeeix mandats democràtics. Un temps en què la cap de l’oposició al parlament acaba de cometre la indecència d’associar el pacífic i cívic moviment independentista amb un atemptat d’ETA. Un temps en què tot s’hi val per a intentar desprestigiar els qui volen posar el futur del país en mans de la decisió democràtica dels seus habitants, com defensa l’ONU. Us han atacat despietadament els qui, vulnerant la lleialtat institucional, no han dubtat a posar-se a les ordres de ministres del PP associats amb les més fosques operacions de les clavegueres de l’estat. És el que han fet també els qui han tingut la covardia de traslladar les seus de les seves empreses fora del país a les ordres d’un sistema corrupte i catalanòfob i en benefici d’un règim que té la gosadia de proclamar-se ‘estat de dret constitucional’.

Us ha tocat, President, de dirigir el nostre país amb les mans lligades, amb un sistema judicial regit per una cúpula prevaricadora que no opera amb criteris de justícia, sinó amb parcialitat i un clar ànim d’imposició colonial. En definitiva, sense cap més principi jurídic que els que beneficien la casta dirigent espanyola. Heu hagut de presidir un país contra un govern provisional que es proclama d’esquerres però que no ha tingut cap inconvenient a l’hora de prosseguir la vergonyosa persecució penal del procés que van encetar M. Rajoy i Felipe de Borbó. Una ‘esquerra’ que, menystenint la seva llei de la memòria, ha prorrogat els ducats concedits a les famílies de Franco i Primo de Rivera, alhora que els funcionaris d’un ministeri depuren la Wikipedia per rentar la cara a la dictadura brutal que fou el franquisme. Us heu hagut d’enfrontar amb un estat hooligan que és hereu dels qui van afusellar un precursor vostre –el MH President Lluís Companys i Jover– fet per al qual ni tan sols ha demanat perdó. Un estat on fins i tot el líder de Podem, Pablo Iglesias, ha arribat a dir que donaria suport a Sánchez a l’hora d’aplicar el 155.

President, sabem que els vostres coneixements de la història d’aquest país us fan plenament conscient de la greu situació que vivim com a societat europea avançada. Fora d’Ucraïna, no hi ha cap més país d’Europa on hi hagi el grau de fustigació –judicial, policial, econòmica, lingüística, competencial, fiscal, repressora– que rebem els catalans. L’actitud que heu mostrat davant aquestes agressions la considerem coratjosa i coherent. Us heu sabut situar a la mateixa altura d’honorabilitat que nou dels darrers deu ex-presidents immediats, presidents que foren objecte de presó, exili, suspensió, multes, desqualificacions i altres persecucions a mans d’un estat mai penedit i incapaç d’aprendre de la història i reflexionar. Tot plegat dibuixa un historial repressiu que, si s’hagués produït en un estat democràtic normal, hauria servit segur com a gran revulsiu per a l’autocrítica. Però no en l’Espanya actual, que el lúcid cineasta Alejandro Amenabar acaba de definir com a ‘ideada’ per Franco. Un estat on el fanatisme nacionalista i amoral –del qual s’ha apoderat plenament una premsa inqualificable, afinaments judicials, muntatges policials i una corprenedora tolerància amb el passat franquista– bloquen tot pas endavant vers el diàleg i les solucions democràtiques.

Les institucions catalanes que presidiu viuen hores baixes. Però no per cap manca de compromís propi, sinó perquè l’arnat règim del 78 s’entesta a rebatre’n el poder i els drets col·lectius i individuals durament guanyats al llarg dels segles. Bloquen amb abusives jugades judicials les lleis catalanes de progrés i donen peu a la cínica tenalla dels qui, des d’una esquerra a qui el mercenari polític Manuel Valls ha assegurat el seu únic lloc de poder significatiu, us acusen de manca d’efectivitat.

Malgrat totes les dificultats, com a president heu sabut trobar un camí entre l’esperit de lleialtat a la República declarada i la necessitat de preservar l’autogovern mentre anem creant les condicions per a fer-la efectiva. En aquest aspecte hem d’expressar que seria un greu error utilitzar el cos dels Mossos per reprimir amb violència les legítimes accions de protesta del nostre poble contra una sentència que serà –ja ho sabem– inacatable per a qualsevol demòcrata. Així mateix condemnem l’execrable exhibició mediàtica de gas pebre i d’altres materials repressius, expressament mostrats per responsables dels Mossos amb una vil finalitat intimidatòria que cal tallar d’arrel.

Ens refiem del compromís que expresseu amb la desobediència civil pel valor que heu mostrat darrerament negant-vos a renunciar al dret de llibertat d’expressió. Us encoratgem a enfortir el vostre govern i a aprofundir-ne el perfil efectiu i republicà en un temps en què un alt percentatge de catalans, i de ciutadans del conjunt dels Països Catalans i de la resta de l’estat espanyol, rebutgem la sentència, la monarquia i l’aplicació del 155.

President, en el camí cap a la consolidació de la República Catalana independent, en tot moment cal actuar amb la gran força que ens atorga l’informe del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU, un document inequívoc i devastador en la condemna del comportament del molt parcial i polititzat sistema judicial espanyol, al qual exigeix d’alliberar i indemnitzar els presos polítics immediatament. El futur serà nostre si el govern sap unir-se novament al poble, en una unitat estratègica que ens farà imparables. És el pas imprescindible si efectivament volem posar la llibertat davant de tot. Estem convençuts que en aquest moment determinant del procés vós hi tindreu un paper rellevant com correspon a la vostra militància independentista i a la responsabilitat del vostre càrrec.

Signants inicials de la carta

Jaume Soler i Pastells, Antoni Strubell i Trueta i Josep-Maria Terricabras i Nogueras

També signen:

Toni Albà

Josep Àlvarez Fernàndez

Olga Amargant Cancio

Agustí Argimon i Ribas

Joan Aymerich Alòs

Frederic Bentanachs Chalaux

Susa Bonilla i Escobar

Lluís Brunet Palou

Jordi Cadevall i Vigués

Francisco Manuel Capdet Hernández

Elena Carreras Miralles

Joan Casadellà Turon

José María Clavero i Subías

Imma Burgos Codina

Agustí Colomines i Companys

Joan Comasòlivas Font

Carme Costart Valiente

Ramón Cotarelo García

Josep Dagà Ustrell

Marcel Dalmau i Brunet

Ignasi Deulofeu Hernàndez

Xavier Díez Rodríguez

Albert Esteve Montfort

Henry Ettinghausen

Francesc Fabregat Talarn

Carles Falguera Larrosa

Marc Ferrer Murillo

Ramon Font i Terrades

Carles Furriols i Solà

Adrià Garcia Armengol

Antoni Garcia Gálvez

Arantxa García Infantes

David Garcia i Rubert

Lluís Garcia Sevilla

Maria Garganté Llanes

Sandra Genís Falgueres

Eulàlia Gili Renom

Joan Gispets Parcerisas

Ramon Graells Alcaraz

Josep Guia

Francesc Guillamet i Ferran

Joan Ramon Guinjoan Esteban

Remei Ibàñez Bonilla

Mikel Iriondo Echevarria

Míriam Lladós Gómez

Rafael López Benito

Enric Majó Miró

Joan Marguí Trillo

Francesca Martínez Planas

Lydia Maruny Nuñez

Sergi Mateu Vives

Cèlia Merino Redondo

Albert Mestres Emilió

Jordi Millà Sànchez

Jordi Molina Lopez

Joan Montagut Salat

Núria Murlà Ribot

Jordi Oliva Llorens

Pepita Palau i Farré

Magí Pascual Castells

Jordi Pesarrodona i Capsada

Francisco Pistonit Giménez

Joan Planas i Casadevall

Jordi Plens Peig

Aleix Pons Coll

Benjamín Prieto Mendoza

Enric Pujol i Casademont

Jordi Quera i Garcia

Pilar Rebaque i Mas

Albert Rediu Alarcón

Jordi Rediu Alarcón

Josep Maria Renyé Teulé

Lluís Riba Canyelles

Pere Ribera Pinós

Carme Riera Terrades

Miquel Riera

Juan Carlos Rodríguez Muñoz

Llibert Rovira Escofet

Xavier Roviró

Rosanna Royo Pla

Eulàlia Rubió Gallofré

Ramon Saball Balasch

Judith Sabanés Parramon

Rosa Sans Cardona

Carme Sansa i Albert

Veronique-Mercedes Santapau Membrado

Josep Maria Solé i Sabaté

Xavier Soto Garcia

Josep Tintó i Espelt

Lluís Ferran Toledano González

Jaume Torrent i Oriol

Mireia Trias i Trueta

Amèlia Trueta i Llacuna

Lluís Turró Cutiller

Joaquim Udina Tormo

Isidre Vallès Sabaté

Pere Vallhonrat Matalonga

Rosa Valverde Matilla

Albert Velasco Gonzàlez

Florència Ventura Monteys

Alfred Verdaguer Parió

Enric Vernet Martín

Mariona Vigués Julià

Patrícia Vila Armangué

Eduard Zanuy Munyi