18.12.2022 - 21:40
|
Actualització: 18.12.2022 - 23:42
Em conten amics meus espanyols que a Madrid esteu tan dividits pel colp d’estat en marxa i hi ha tanta tensió que algunes famílies no podran ni fer el dinar de Nadal per no discutir-se. La divisió interna dels espanyols és avui una realitat palpable entre els qui afirmen que vosaltres, Pedro Sánchez en concret, encapçala un colp d’estat contra la constitució i els qui penseu que ho fan els jutges i el PP. Em diuen, de fet, que estan molt preocupats perquè no sou capaços de trobar cap punt d’acord i dueu les institucions a una deriva inquietant de crits, insults i intents d’imposar els uns als altres lleis o actuacions que amenacen i trenquen la constitució que us vàreu donar entre tots vosaltres. I la convivència, que encara és pitjor. M’expliquen fins i tot que ha aparegut un grupet que, conscient de la situació, vol manifestar-se a la plaça Major amb camises blanques i prou, sense consignes ni banderes de partit, per demanar el diàleg necessari perquè recupereu l’estabilitat que heu perdut –i és una iniciativa realment remarcable, això d’atrevir-se a anar amb camisa, amb el fred que fa.
És evident, i tu deus recordar que els socialistes ja ho defensàveu el 2017, que ara us toca a vosaltres: heu de parlar entre tots, entre tots els partits sense imposicions, malgrat les diferències ideològiques que teniu, que no poden ser mai cap excusa. I heu de trobar un camí assenyat i raonable que no siga aquest que veiem de la imposició d’una meitat de la societat sobre l’altra.
Tanmateix, t’he de dir que m’ha sorprès molt que divendres, en compte d’aplicar-se en aquesta tasca tan urgent de recosir la unitat dels espanyols, en compte de centrar-se a guarir la ferida oberta en el vostre país per les irresponsables decisions unilaterals que s’han pres, Pedro Sánchez miràs de desviar l’atenció parlant de nosaltres, els catalans. Perquè t’he de dir que ací és on s’equivoca, i de manera greu.
Qui es pensa que és, ell, per a decidir quan acabarem els catalans el procés d’independència, per a proclamar que s’ha acabat? Entenc que a Brussel·les vulga despistar en una conferència roda de premsa, recorrent a qualsevol tema per evitar que li demanen sobre la gravíssima crisi constitucional que hi ha a Espanya. Però una cosa és fugir d’estudi i una altra ser un prepotent.
Per això m’agradaria deixar-t’ho ben clar una altra vegada: el procés d’independència s’acabarà quan ho diguem els catalans. I el president del govern espanyol, qualsevol president del govern espanyol, no té cap manera de decidir-ho, ni gairebé d’incidir-hi.
Com s’acabarà no ho sabem. I quan, tampoc –espere que siga ben aviat. Potser un dia –però ho veig molt difícil– la societat catalana decidirà que no vol ser independent. O bé, i això és més probable, simplement rematarem la faena feta, establint una república independent sobre algun tros del territori nacional. Ja ho veurem, això. Però, passe què passe, ho decidirà la gent d’aquest país, com a votants o com a ciutadans compromesos. I en tot cas ho decidiran les nostres institucions. Ja et dic jo que no serà Espanya, que no sereu vosaltres.
De manera que deixeu d’enganyar els electors, com fan els senyors Illa i Sánchez, com fa la senyora Armengol o el senyor Puig. Heu dit mentides massa temps i heu enganyat els ciutadans amb fantasies que sabeu que són irrealitzables, com el federalisme. O amb clams per la unitat, la constitució, la democràcia i totes eixes parauletes màgiques que heu volgut posar en circulació per amagar aquesta realitat que ja no es pot tapar. Nosaltres estem dividits, però tenim una proposta, que és la independència. En canvi, vosaltres esteu profundament dividits i, a més, no teniu res a proposar-nos, llevat que ens ofeguem amb vosaltres en aquest fangar en què heu convertit la vostra nació. I no, gràcies. Ja m’explicaràs per què ho hauríem de fer, això.
De manera que, si em permets un consell fraternal, ara els socialistes faríeu ben fet d’ocupar-vos del procés espanyol. Hauríeu de convocar una taula de partits espanyols per a cercar tot allò que us uneix, de Vox a Podem, i per a reconstruir tot allò que s’ha trencat. Ja ho sé, que no serà fàcil, però –com solíeu dir abans– teniu l’obligació d’intentar-ho. Ocupeu-vos, per favor, de la divisió del vostre país i de frenar aquest odi guerracivilista en què es va convertint la vostra política. Sigueu sensats i oblideu-vos de nosaltres, que ja ens resoldrem els problemes tots solets.
PS1. Supose que recordes que, ja fa uns quants anys, et vaig avisar d’on aniríeu a parar, amb aquella història del pendent ferroviari. No vàreu voler escoltar i ara és tard. Que passes bé, si pots, aquest dilluns que us espera a Madrid.
A VilaWeb us demostrem cada dia la nostra independència i la nostra capacitat crítica, el nostre rigor a parlar de les coses. És la nostra feina i la fem de gust. Però necessitem el vostre suport per a continuar existint i treballant. Necessitem que ens ajudeu fent-vos subscriptors del diari, en aquesta pàgina. Gràcies.
