Carta a Ada Colau de València estant

Benvolguda senyora:

Acabem de llegir amb un cert astorament el missatge que vàreu penjar fa un parell de dies al vostre compte personal d’Instagram. L’heu intitulat “Sobre la Copa Amèrica a Barcelona” i, en realitat, no és sinó un intent d’autoexculpació per haver pres la decisió d’oferir la ciutat perquè fos l’escenari de la trenta-setena competició de la Copa Amèrica de vela. En realitat, ja feia dies que vós anàveu virant el discurs, influïda, probablement, per les informacions com més va més crues i més crítiques sobre els efectes que la competició de vela tenen sobre la ciutat. La Directa ha fet els càlculs. O, potser, algun dia us heu acostat al port de Barcelona per veure l’ambient d’una jornada de regates i heu tocat amb les mans quin pa s’hi dóna. Altrament, aquest acte de contrició pot tenir a veure amb el fet que d’ací a uns dies deixareu l’ajuntament i, remenant papers i tancant carpetes, heu sentit la necessitat de descarregar culpes davant els ciutadans que us van votar.

Les primeres línies del text les empreu, senyora Colau, per acusar els grups polítics i els sectors econòmics i empresarials més poderosos de la ciutat d’haver-vos empès a prendre la decisió de demanar de ser la seu d’aquesta competició esportiva tan elitista i pràcticament desconeguda pels ciutadans. Dieu que constantment us criticaven perquè us oposàveu a fer grans esdeveniments a Barcelona quan n’éreu la batllessa. Poseu els exemples dels Jocs Olímpics d’hivern o de l’Hermitage. Us he de recomanar la lectura d’aquesta entrevista que vam fer al professor Joan Olmos, que té molt estudiat el comportament de les ciutats i dels governants. Entre més coses, el professor diu que els polítics que es llancen en braços dels grans esdeveniments són mediocres i provincians i els falta imaginació i no confien que les seues polítiques siguen bones per als ciutadans.

Els precedents

Al text expliqueu, senyora Colau, per què us vàreu abraçar a la gerra de les cent guinees amb tot allò del topall d’inversió pública i etcètera. Però la frase que més crida l’atenció, de València estant, és aquesta: “Hauríem d’haver investigat més sobre els precedents de la Copa Amèrica i verificar els informes del suposat retorn positiu.”

“Hauríem d’haver investigat més sobre els precedents de la Copa Amèrica i verificar els informes del suposat retorn positiu.” El retorn positiu era aquella xifra unicorn de mil milions d’euros que s’escriuen en un paper com qui escriu la llista del súper.

Mil milions en canvi d’una inversió de setanta? Això és una ganga, som-hi!

I ja només va caldre difondre acríticament aquesta xifra i afegir-hi la quantitat d’espectadors de tot el món que veurien per televisió el vol dels velers damunt les aigües de Barcelona, per anar amagant davall la catifa totes les coses negatives que representava l’organització de l’esdeveniment. Mil milions és una bona xifra per a tapar boques.

Els precedents de la Copa Amèrica els teníeu, senyora Colau, a poc més de tres-cents quilòmetres de distància, mirant cap al sud del país. A unes tres hores de tren. A una telefonada. Una telefonada al vostre col·lega Joan Ribó us hauria carregat d’arguments per a negar-vos a escoltar els cants de sirenes del navegant multimilionari Grant Dalton, un encantador de serps que, molt probablement, us va omplir l’orella amb totes les floretes destinades a vós i a la ciutat. De veritat que no vàreu parlar de la qüestió, dels precedents, ell i vós?

Quan el senyor Jaume Colboni, que aleshores era el vostre tinent de batlle, va anunciar, l’11 de març de 2022, que Barcelona competiria amb més ciutats per ser la seu de la copa de vela va dir allò de la voluntat perquè la ciutat tornés a ser la seu d’esdeveniments a escala mundial. I no el vàreu desmentir pas. Però heu de saber, segur que ho sabíeu, que abans de venir a tocar a la vostra porta, el senyor Dalton va tocar a la del senyor Ribó, a València, i també li va dir tot de coses boniques sobre la ciutat i sobre els records tan bells que tenia de quan la Copa Amèrica s’hi havia fet l’any 2007. I Ribó, que encara pagava les factures de l’herència que li havia deixat Rita Barberà, va haver de posar el peu a la paret per frenar els intents de tornar a convertir València en seu de les regates. Per fer-ho, va dir que no hi hauria ni un euro públic, que si volien venir a navegar aprofitant el que ja hi havia a la marina, benvinguts, però si no, res. Això sí, la tempesta mediàtica en contra que va haver de suportar el batlle va ser dureta. L’empresariat, el Club Nàutic de València, el Partit Popular… Tots punyien per repetir aquell error.

Ni a València ni a Nova Zelanda

Senyora Colau, encara hi havia un altre precedent pel qual hauríeu pogut preguntar al senyor Dalton mateix. Com sabeu, la regata es fa en aigües de la ciutat d’origen de l’embarcació que ha guanyat l’edició anterior (a València, s’hi va fer perquè el guanyador havia estat l’Alinghi, un equip suís, i, és clar, necessitaven una ciutat amb mar). En el cas de Barcelona, l’equip anterior és el New Zeeland. La ciutat on s’hauria d’haver fet la regata és Auckland, però les autoritats no van voler desembutxacar 62 milions d’euros. Encara pagaven, també, deutes de l’anterior volta que s’hi havia fet la competició.

Tot això són antecedents que no calia anar a cercar gaire lluny. Eren tots publicats. De fet, això segur que ho sabeu, un dels motius de l’enfonsament del PP valencià de l’era Barberà–Camps va ser aquest entestament a fer grans esdeveniments. Una cabuderia que no va sortir gens barata i que va causar pèrdues milionàries de diners públics que, a mesura que s’ha investigat, s’ha sabut que han anat a parar a mans privades. Les de càrrecs públics o empresaris propers. Les hemeroteques en són plenes, d’antecedents, senyora Colau.

La vostra confessió a Instagram ha coincidit amb la publicació de certes investigacions periodístiques que han desmuntat aquesta mena de país de les meravelles que vós, el senyor Collboni, Barcelona Global i el Port de Barcelona vàreu descriure. Per exemple, el Sindicat de Periodistes ha retret la manca de contrast amb què TV3 ha tractat la regata i tot el que l’envolta. Critica que s’haja difós, sense cap mena de comprovació, aquesta cantarella de l’assistència i dels espectadors globals. Això em recorda, permeteu-me que us ho diga, el desplegament que va fer aquell Canal 9 de vins i roses que va muntar un dispositiu de 35 professionals per a cobrir televisivament l’esdeveniment. Recorde, també, com alguns redactors es van vestir de marinerets amb bermudes blaves i polo blanc per a sortir uniformats per la televisió, en un exercici de servilisme sense precedents que casava molt poc amb el servei públic que se suposava que havia de fer Canal 9. Mireu, fins i tot, el capteniment de TV3 tenia aquest antecedent.

D’esdeveniment global a estafa

El vostre penediment públic, senyora Colau, també arriba quan el vostre partit ha dit ara que la Copa Amèrica és una estafa i que no es pot tornar a fer. I quan ha demanat una auditoria externa per a saber quants espectadors ha tingut realment aquesta festa privada que ha omplert la Barceloneta de paradetes de marques de luxe. Cotxes, joies, maletes, xampany o iots. Segur que recordeu la privatització de l’espai públic al Parc Güell amb aquella desfilada de Louis Vuitton.

A la llista, poseu-hi també tot allò dels avantatges fiscals per als participants de la Copa que vam explicar a VilaWeb. O la manera com la policia va voler impedir una concentració a la platja per a protestar contra tot aquest muntatge…

I encara una altra cosa, senyora Colau. Vós, que vàreu arribar a la batllia de Barcelona provinent dels moviments veïnals que defensaven el dret a l’habitatge i que, probablement, encara guardeu en algun calaix de casa una samarreta verda, vós que, en teoria, sabeu com funciona el món de l’especulació i els voltors, no vàreu saber veure –o no vàreu voler veure– ni preveure que el capital sempre cerca recer en aquests grans esdeveniments globals, on és molt fàcil passar desapercebut. No vàreu veure, senyora Colau, com era de llaminera la Copa Amèrica. Els va faltar temps, als portals immobiliaris, per a emprar la competició de vela com a esquer per a promocionar els pisos de la Barceloneta i apujar-los el preu de lloguer. I, és clar, als propietaris, per a convertir habitatges habituals en pisos turístics. La conseqüència, vós la coneixeu més bé que ningú.

Inhabilitació per continuar gestionant

Senyora Colau, és molt probable que, si poguésseu, esborraríeu aquella fotografia amb la gerra de les cent guinees el dia de la concessió de la regata a Barcelona, però això no és possible. També voldríeu esborrar aquella frase que vàreu dir: “Això no té res a veure amb el que va passar a València”. Aquest acte de compunció que heu fet a les xarxes socials i una mica a la televisió fa uns dies, quan us queda poc per sortir de l’ajuntament, aquest dir que no vàreu estudiar prou els antecedents, probablement us inhabilita per continuar gestionant la cosa pública. Un gestor, bàsicament, ha d’estudiar els precedents i els antecedents. Ha de saber amb qui negocia. Ha de saber quina intenció té la persona que li diu floretes i li diu que les aigües de Barcelona són les millors i etcètera… En definitiva, una gestora pública que, en el vostre cas, és la batllessa d’una ciutat com Barcelona, ha de tenir cura d’allò que administra i ha de retre comptes davant els ciutadans i ha de facilitar, amb noms i xifres i papers, tota la informació que tinga per a deixar les coses clares.

Rebeu una salutació ben cordial.