06.08.2021 - 21:50
Els embarbussaments són jocs de llengua en què repetim sons semblants, moltes vegades difícils de pronunciar. De fet, no és el so, exactament, que costa de pronunciar, sinó la combinació de sons, oimés si volem anar de pressa.
De segur que si us en demanessin un, diríeu el de “Setze jutges d’un jutjat…” Però n’hi ha molts més. N’hi ha tants que, per a fer aquesta tria, les hem passades negres.
Avui us presentem, doncs, vint-i-dos embarbussaments, amb una classificació potser poc ortodoxa, perquè n’hi ha que podrien anar en més d’un lloc.
Amb música
Sembla mentida, però, ajuntant noms de notes musicals, es poden formar frases que volen dir alguna cosa.
1) Si la Sila fa midó, a mi sí que re m’hi fa
O bé aquest altre, en què apareix un tal Milà, que diuen que fou un pilot valencià del segle passat.
2) Si fa sol Milà redola
El català, mare de totes les llegües
Hi ha tota una colla d’embarbussaments que se suposa que recorden llengües foranes. Per exemple, l’italià:
3) Passi, passi, xitxarel·lo, faci moixoni i camini
L’alemany:
4) Elàstics blaus de fang fan fàstic i es taquen si es mullen
L’anglès:
5) En un pot mai no pot haver-hi hagut vi del fort sense un embut
O el xinès:
6) Tinc tanta sang que a les cinc tinc son
Dificultat mitjana-baixa
Hi ha embarbussaments que són relativament fàcils d’articular. Per exemple, aquest, en què el mot cap es fa servir amb tres significats.
7) En cap cap cap el que cap en aquest cap
O aquests dos, amb consonants combinades:
8) Plou poc, però pel poc que plou, plou prou
9) Un plat pla blanc, ple de pebre negre n’era. Un plat blanc pla, ple de pebre negre està
Dificultat alta
En canvi, l’articulació de moltes erres seguides ja costa més:
10) Un carro carregat de rocs corria per la carretera de Roses, i el carreter enrabiat renegava al darrere
Tots els colors de les vocals
La combinació d’una consonant amb totes les vocals ha deixat també uns quants embarbussaments. N’hi ha de fàcils:
11) Visc al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc
12) Duc pa sec al sac, m’assec on sóc i el suco amb suc
I alguns de més envitricollat:
13) Al Marroc un marrec tira un roc i cau al rec.
Un ric li diu: “Roc, no siguis ruc que jo no ric”
Un maldecap per als qui no parlen bé
Tots tenim veïns que no saben pronunciar aquest so o aquell altre: que si la ela palatal, que si la xeix, que si les vocals obertes, que si la essa sonora… Heus ací quatre embarbussaments per a aprenents de català.
14) Una llum llunyana llueix lliure lliscant enllà
15) —Què t’ha dit, què t’ha dat, què t’ha dut, el didot? —Set ceps secs i set xicres xiques
16) Els avis indicats són savis sindicats. Els savis indicats són avis sindicats
17) Les oques s’esmolen els becs a les soques.
A la vora del renec
Per a encarar la recta final, un de força conegut, pensat perquè ens equivoquem i diguem un renec:
18) Codonys collia, la tia Maria, de genollons. Collia codonys de genollons.
Els clàssics
Per acabar, hi ha tres embarbussaments que no han de menester presentació. I, de propina, una variant del darrer, amb canvi de personatges.
19) En Pinxo va dir a n’en Panxo: “Vols que et punxi amb un punxó?”
I en Panxo va dir a n’en Pinxo: “Punxa’m, però a la panxa no”20) Setze jutges d’un jutjat
mengen fetge d’un penjat.
Si el penjat es despengés,
es menjaria els setze fetges
dels setze jutges
que l’han jutjat21) Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica
va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camacurts i becarics.
Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica,
els sis polls no haurien sigut xics, pics, pellarics, camacurts i becarics.22) Una ovella serella, merella, llanuda, llanada, capicoronada
tenia sis corderets serells, merells, llanuts, llanats, capicoronats.
Si l’ovella no haguera sigut serella, merella, llanuda, llanada, capicoronada,
els seus corderets no haurien sigut serells, merells, llanuts, llanats, capicoronats
