Els carrers i places dedicats a l’1-O esdevenen dels més comuns del nomenclàtor català

El Primer d’Octubre ha esdevingut, sis anys després, una data de commemoració, en un dia en què es va tirar endavant el referèndum a Catalunya, tot i les càrregues de la policia espanyola, així com un mandat, arran del gran suport a les urnes que va aconseguir aquell dia el sí a la independència.

El fet que fos un dels moments més importants de la història política recent del país, ha causat que bona part de les localitats catalanes hagin tirat endavant iniciatives per a rememorar-lo, que inclouen la incorporació de la data en el nomenclàtor. De fet, el Primer d’Octubre és ja un dels noms més comuns i almenys s’hi han dedicat seixanta-cinc places, avingudes i carrers. Quant a noms sobre història i institucions, només és superat per Onze de Setembre, que es troba present en 258 municipis, força per sobre de Constitució (101), Diputació (78) i, fins i tot, Espanya (89).

El primer indret que va posar aquesta denominació a una via va ser Vilagrasseta, nucli de Montoliu de Segarra, que fins i tot es va avançar a la votació. La inauguració de la plaça es va fer el 29 de juliol de 2017, dos mesos abans del referèndum, perquè la localitat va considerar que solament amb l’anunci de la votació, ja havia esdevingut una data transcendental. En aquesta línia, el municipi també té un carrer dedicat a la consulta del 9-N.

D’ençà de llavors, s’ha estès per tot el territori. L’endemà del primer d’octubre de 2017, Sant Julià de Ramis (Gironès), que havia de ser el lloc de votació del president Carles Puigdemont i que va rebre una de les càrregues policíaques més violentes, va decidir de nomenar l’espai que hi ha davant del pavelló, el col·legi electoral, com a plaça 1 d’Octubre. Més localitats que van viure càrregues de la policia espanyola han impulsat iniciatives similars, com ara Callús (Bages), Dosrius (Maresme), Fonollosa (Bages), Girona, Lleida i la Ràpita (Montsià).

En el següent mapa, podeu veure els carrers, espais públics, parcs i places amb el nom Primer d’Octubre:

En alguns municipis, la modificació s’ha fet amb la legitimitat afegida de convocar una consulta popular que, a més, rememora el simple exercici de votar, i trobem que s’ha fet, entre més indrets, a Aiguaviva (Gironès), Cervera (Segarra), Salt (Gironès) i Santa Coloma de Farners (Selva). I malgrat que la gran majoria es van fer durant els mesos posteriors o durant el primer aniversari de l’1-O, encara se’n continuen fent. L’any passat es va fer a la Garriga (Vallès Oriental) i, en aquesta consulta popular, un 74% dels ciutadans van optar per dedicar un espai urbà al referèndum de l’1-O; enguany, a la Pobla de Segur (Pallars Jussà), un 78% dels veïns es van mostrar partidaris de canviar el nom del passeig de Josep Borrell per passeig del Primer d’Octubre.

Una bona part de localitats han aprofitat el canvi en el nomenclàtor per a reemplaçar denominacions impopulars, com ara Constitució, a les Borges Blanques (Garrigues), Alfons XIII, a Sant Quirze del Vallès, i Espanya, a Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

No totes les commemoracions han afectat el nomenclàtor. En alguns pobles i ciutats han posat el nom Primer d’Octubre a uns altres espais. A Amposta (Montsià) han posat 1 d’Octubre al pavelló firal, a Bell-lloc d’Urgell és el nou nom de la biblioteca, i a Esponella (Pla de l’Estany) han nomenat Espai 1 d’Octubre l’antic ajuntament. En unes localitats l’han posat a centres i casals, com ara a Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), Breda (Selva) i Garrigàs (Alt Empordà); en unes altres, al poliesportiu, com a la Palma de Cervelló (Baix Llobregat), Matadepera (Vallès Occidental) i Balaguer (Noguera). A Riudaura (Garrotxa) i Sant Vicenç de Torelló (Osona) s’hi han inaugurat escultures. Un cas amb força simbolisme és el de Sant Gregori (Gironès), que ha posat Primer d’Octubre a la sala polivalent on es vota a les eleccions.

La capital, sense un carrer dedicat

Barcelona és un cas a banda. Tot i que la capital va rebre nombroses càrregues policíaques i és el municipi amb més ferits, 325, més enllà del simbolisme, no hi ha cap carrer que faci referència a aquella jornada. L’any 2018, la llavors batllessa Ada Colau acceptava de dedicar un carrer o plaça al Primer d’Octubre, perquè s’ha “consolidat com una data històrica”, però d’ençà de llavors encara es troba sobre la taula de la Comissió del Nomenclàtor. En la mateixa línia, una denominació que es troba en la mateixa situació és la de Guillem Agulló, que encara espera a tenir un carrer a Barcelona, tot i haver-se aprovat també l’any 2018.

Un grup de veïns, l’any 2019, va demanar a la comissió que s’anomenés plaça de l’1 d’Octubre un espai sense nom que hi ha davant del mercat del Guinardó i el CAP, un dels col·legis electorals on hi va haver càrregues. La demanda encara no ha obtingut resposta. Aquests mesos ha pres embranzida la campanya iniciada per dos activistes, Marc Comes i Xavier Vila, que ha tingut el suport de l’ANC, i que demana de canviar el nom de la plaça d’Espanya per plaça de l’1 d’Octubre de 2017.

De fet, en aquesta Diada s’ha reivindicat amb força, es van tapar les plaques i, en les convocatòries de la manifestació d’enguany, es va informar que les quatre columnes convergirien “a la plaça del Primer d’Octubre (antiga plaça d’Espanya)”.

Tot i que l’ajuntament encara no ha posat aquest nom a cap carrer, sí que hi ha un espai a la ciutat dedicat al referèndum, puix la UPF va denominar el pati central de l’edifici Jaume I com a 1 d’octubre.

Votació a Òrrius

Enguany, una les iniciatives que han tingut més ressò és la consulta a Òrrius per a respondre si volen “que Catalunya sigui un estat en forma de república” i també si volen “fer efectiva la declaració d’independència proclamada el 27 d’octubre de 2017”.

Com va passar a Arenys de Munt, la iniciativa surt de la societat civil, però l’ajuntament hi dóna suport i permetrà que la votació es faci a la sala de plens de la casa de la vila. I, com llavors, els impulsors esperen que la votació no sigui un fet aïllat, sinó que torni a engegar el motor de la mobilització popular per la independència.