Matí d’indignació, càrregues i crits a Àngel Ros en la protecció dels béns de Sixena

Un miler de persones s’ha concentrat a fora el Museu de Lleida per a protestar contra la sortida de les obres de Sixena que el jutge d’Osca ha ordenat de traslladar avui. A l’entorn del museu s’han vist dos fronts. En l’un, situat al costat de l’aparcament, cinc-cents ciutadans s’han concentrat des de mitjanit per protestar contra el desplegament dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil, que han protegit l’arribada d’un camió i una furgoneta preparats per a traslladar les obres. Aquest era el front institucional, per on han passat alguns líders polítics: alguns per atendre els mitjans i alguns per a ser escridassats, com ha estat el cas del paer Àngel Ros, que de matinada havia entrat al museu. A dins, des de les tres de la matinada, hi ha tècnics aragonesos i personal del Museu de Lleida, com també el president del centre, Josep Giralt, per a vetllar que els béns siguin embalats correctament.

Però el front on hi ha hagut més tensió era a l’altre cantó del Museu de Lleida, per on entren els vehicles i, previsiblement, hauran de sortir les peces en direcció al nou emplaçament. Unes tres-centes persones de totes les edats tallaven aquest accés quan els Mossos han provat de desallotjar-los i muntar un cordó fent ús de la força. De lluny, des de dins el recinte del museu, els agents de la Guàrdia Civil observaven l’escena sense immutar-se. La multitud no volia fer cap pas enrere i els agents han començat a donar cops de porra per guanyar terreny, cosa que ha originat caigudes i trompades. ‘Què feu? Som els vostres germans!’, cridava una noia amb un megàfon mentre els crits s’escampaven entre la gent. La pugna entre ciutadans i policia ha durat si fa no fa vint minuts, fins que els Mossos han col·locat unes tanques per a substituir el cordó humà.

Vegeu el recull de fotografies de la càrrega dels Mossos:

Ara, calma tensa fins que els vehicles amb les obres surtin del Museu. La gent continua concentrada davant el centre esperant un moment que les sentències judicials cerquen des de fa més de dos anys.

‘Que serveixi de lliçó’

La part més institucional –però també reivindicativa– de la concentració ha estat la intervenció d’alguns polítics que han anat a donar suport als concentrats. El més matiner, Joan Tardà, diputat d’ERC al congrés espanyol, que deia que això que es viu avui a Lleida ha de servir de lliçó de futur: ‘No ens podem permetre el luxe, com a ciutadans lliures del segle XXI, d’aguantar tanta misèria’, ha dit als periodistes. Mentrestant, un grup de gent entonava ‘Els segadors’. I uns altres cridaven ‘Així no!’, ‘Lladregots’ i ‘Àngel Ros, botifler’, mentre brandaven fotocòpies del document que acredita la propietat catalana de les obres d’art.

El número dos d’ERC a Lleida, Bernat Solé, recordava que el procés de trasllat s’havia accelerat aquestes últimes setmanes per culpa de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola i que s’executa una sentència provisional que no és ferma. A pocs metres, Laura Borràs, candidata de Junts per Catalunya, juntament amb el company de candidatura Josep Maria Forné, deixava anar ‘és que no hi ha dret’, mentre feia una fotografia del camió que s’endurà les obres.

També hi havia la candidata de la CUP a Lleida, Mireia Boya, que criticava durament Àngel Ros. ‘Que no torni a anar al museu a menys de cinc-cents metres, perquè la gent està molt enrabiada i té memòria’, ha dit. I ha recordat que ell havia donat suport a l’aplicació del 155, fet que ha permès a l’Aragó d’accelerar el procés judicial.

El líder de Demòcrates per Catalunya, Antoni Castellà, que concorre a les eleccions dins la llista d’ERC, ha volgut recordar que antigament el monestir de Sixena formava part de la diòcesi de Lleida, però que per motius polítics se’n va segregar. ‘Són obres que van ser adquirides legalment. I, per sobre de tot, hi ha hagut grans professionals en aquest museu que han vetllat per restaurar-les i conservar-les’, ha dit. I ha afegit: ‘Els és absolutament igual el futur de les obres d’art. Podríem dir que s’estimen més que es degradin que no pas que estiguin en territori català. Els importa un rave el valor d’aquestes obres’, ha reblat.