Carolina Rosich, primer premi Anna Pérez Pagès de periodisme cultural

Fa gairebé un any, el 28 de març de l’any passat, es va morir Anna Pérez Pagès, periodista cultural de Betevé i una de les figures més estimades del món de la cultura a Barcelona. Durant aquest any, alguns dels seus amics i companys del sector han treballat per impulsar uns premis culturals i, d’aquesta manera, retre-li homenatge.

La periodista cultural Carolina Rosich Tapbioles (Barcelona, 1978), actualment sots-cap de la secció de Cultura dels serveis informatius de TV3, ha estat la primera guardonada amb el premi Anna Pérez Pagès de periodisme cultural, que s’ha lliurat avui al Teatre Lliure. La gala ha reivindicat la figura d’Anna Pérez Pagès, una de les periodistes culturals de referència al país.

El jurat del guardó, format per Manel Carrasco, Natza Farré, Anna Guitart, Juan Carlos Olivares i Llucia Ramis, han acordat de donar el premi a Rosich “per la seva trajectòria impecable i brillant, i la seva defensa diària i perseverant de la cultura durant més de vint anys en un mitjà públic com TV3″. “Especialitzada en art i arquitectura, ha sabut trobar espais (no sabem si a cops de colze) per unes disciplines que no sempre reben l’atenció que mereixen. Des de la discreció, però amb un estil personal inconfusible, ens les ha sabut acostar, entenent el periodisme des d’una clara vocació de servei. En definitiva, una treballadora de la cultura excel·lent”, defensen.

Les impulsores del premi i amigues de la periodista, Anna Aurich, Júlia Bertran, Anna Guitart, Neus Masferrer, Clàudia Rius i Gemma Ruiz Palà, han recordat que Pérez Pagès era “un autèntic motor del sector, una periodista incansable, que sempre era a tot arreu i que feia xarxa amb tothom”.

La presentació de l’acte de lliurament del premi Anna Pérez Pagès ha anat a càrrec de Glòria Ribera, cupletista, cantatriu, vedet, dandi i folklòrica; i Oriol Puig Taulé, crític i cronista d’arts escèniques. Els presentadors han començat la gala cantant una versió de la clàssica cançó “Paraules, paraules”, basant-se en la interpretació en català de Núria Feliu, però canviant la lletra per parodiar el dia a dia dels periodistes culturals. Una volta atorgat el premi, ha estat el torn de les DJ i amigues d’Anna Pérez Pagès, Lady Marian DJ (Ana Polo i Júlia Barceló) i Maia Jenkinson (directora de càsting, artista visual i cofundadora de Me Siento Extraña). A més, la festa ha comptat amb els visuals de l’artista Alba G. Corral, també amiga de l’homenatjada.

Carolina Rosich Tapbioles

Carolina Rosich és sots-cap de la secció de Cultura dels serveis informatius de TV3. Llicenciada en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i postgraduada en reportatge televisiu per la Universitat Pompeu Fabra, fa més de vint anys que explica l’actualitat cultural del país als telenotícies de TV3, amb les especialitzacions d’art i d’arquitectura. Ha estat enviada especial a nombrosos esdeveniments culturals internacionals, entre els quals, la Fira del Llibre de Frankfurt, la Biennal d’Art i d’Arquitectura de Venècia, el premi Booker Internacional o la Documenta de Kassel. En l’àmbit cinematogràfic, d’ençà del 2018 copresenta el programa dedicat als premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català. També ha estat presentadora d’uns altres programes culturals com El dia D, de documentals, i el programa operístic Liceu a la fresca. Amb el director Isaki Lacuesta va realitzar el film per al pavelló català de la Biennal d’Arquitectura de Venècia dedicat a l’estudi d’arquitectura RCR, premi Pritzker el 2017.

Un guardó dissenyat per Cabosanroque

El premi Anna Pérez Pagès és un guardó dissenyat pels artistes de Cabosanroque. “La idea del premi era fer una flor vermella, i que cada any les flors fossin diferents, tal com l’Anna tractava cadascun dels artistes que entrevistava i els temes que tractava”, expliquen Laia Torrents i Roger Aixut, que continuen: “També ens agradava que fos un guardó que no semblés un premi, sinó més aviat una escultura que et vingués de gust tenir.” A més, van decidir d’utilitzar la ceràmica, “perquè tot i ser un material dur, és fràgil a la vegada”. “I el color vermell, perquè el relacionem totalment amb l’Anna i amb les vegades que ens va fer seure al sofà de l’Àrtic”, afegeixen.

El guardó no seria possible sense la complicitat i generositat de Toni Cumella, amb qui Cabosanroque va treballar la ceràmica i l’esmalt, inspirant-se en l’origen de les flors de la instal·lació dels mateixos artistes sobre Mercè Rodoreda, Flors i viatges. “Ceràmiques Cumella va entendre la importància que tenia per a nosaltres poder contribuir en el premi, i ens van fer un forat a la seva fàbrica mentre treballaven a contracorrent en uns altres projectes.”