11.01.2020 - 16:19
|
Actualització: 11.01.2020 - 20:48
Avui s’han conegut quatre noms més que formaran part del nou govern espanyol: Juan Carlos Campo com a ministre de Justícia, Carolina Darias com a ministra de Política Territorial i Funció Pública, José Manuel Rodríguez Uribes com a ministre de Cultura i Esports i Noelia Vera com a secretaria d’estat d’Igualtat. Amb aquestes designacions es completa el govern presidit per Pedro Sánchez, que avui ha fet les últimes confirmacions.
Campo, magistrat andalús, substituirà a la ministra Dolores Delgado. Va ser secretari d’estat de Justícia entre el 2009 i el 2011 i vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) entre el 2001 i el 2008.
Darias és ara com ara responsable d’Economia, Coneixement i Ocupació del Govern de Canàries. L’executiu ha destacat d’ella que, als seus 54 anys, conjuga un perfil tècnic amb caràcter polític i que és d’una dona del partit. La nova ministra va ser delegada del govern a Canàries entre el 2008 i el 2011, any en què va ser elegida consellera i portaveu del Cabildo de Gran Canària.
L’any 2015 va assumir la presidència del parlament de Canàries durant la IX Legislatura i des de juliol del 2019 és consellera d’Economia, Coneixement i Ocupació del govern de Canàries.
Darias, que va néixer a Las Palmas de Gran Canaria l’any 1965, és llicenciada en Dret per la Universitat de la Laguna i pertany al Cos Superior d’Administradors Generals de l’Administració Pública de Canàries.
L’any 1999 va ser elegida regidora de l’Ajuntament de Las Palmas de Gran Canaria; i des del 2004 fins al 2008 va ser subdelegada del govern a Las Palmas, i posteriorment va ser elegida diputada del parlament de Canàries per a la VII Legislatura, en què va ser portaveu de Sanitat del Grup Socialista, fins que va exercir el lloc de directora d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Habitatge de l’Ajuntament de Las Palmas de Gran Canària.
Pel que fa a Uribes, exerceix ara com ara de portaveu adjunt dels socialistes a l’Assemblea de Madrid. Va ser director de Suport a Víctimes del Terrorisme i d’Atenció Ciutadana entre el 2005 i el 2011.
Doctor en Dret, és professor titular de Filosofia del Dret i Filosofia Política a la Universitat Carlos III de Madrid i va ser delegat del govern espanyol a la Comunitat de Madrid entre juny del 2018 i abril del 2019.
Secretari de Laïcisme en l’Executiva Federal del PSOE, va ser l’encarregat d’elaborar un informe de la delegació del govern espanyol de Madrid que desaconsellava enterrar Franco a l’Almudena per motius de seguretat.
També va ser director de l’Institut de Drets Humans ‘Bartolomé de las Casas’ (2016-2018), de qui abans va ser el director del seu programa de doctorat i entre el 2013 i el 2017 del seu màster en Drets fonamentals.
Per últim, Noelia Vera és la portaveu de l’executiva de Podem, periodista de professió i una de les principals dirigents del partit. Formarà part de l’equip de la futura ministra d’Igualtat, la ‘número dos’ de Podem i actual portaveu parlamentària, Irene Montero.
Vera és llicenciada en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid, té un màster en Periodisme d’Agència i ha exercit la seva professió en mitjans de comunicació com el Diari de Cadis, CNN+, Telemadrid, eldiario.es i l’Agència Efe.
La futura secretària d’estat d’Igualtat, que prendrà el relleu a la socialista Soledad Murillo, va arribar a Podem des del programa ‘La Tuerka’, on va treballar amb el cofundador de la formació, Juan Carlos Monedero.
Vera és diputada en el congrés espanyol des de 2015, quan Podem va anunciar que encapçalaria la llista de les eleccions per la província de Cadis, i des de l’assemblea Vistalegre II celebrada en 2017 també exerceix de portaveu de l’executiva del partit, un lloc que fins a estiu de l’any passat compartia amb Pablo Echenique, que ara ocupa el lloc de portaveu parlamentari i secretari d’Acció de Govern de Podem.
En un primer moment, la direcció del partit va considerar nomenar a Vera portaveu parlamentària en substitució d’Irene Montero, però finalment es va descartar aquesta opció en considerar que el càrrec de portaveu parlamentari i la del partit havien de recaure en persones diferents per a diferenciar l’activitat.
