05.05.2024 - 19:02
La Carola volia veure la nostra terra lliure. Estava disposada a tot per a aconseguir-ho. Res no es podia interposar entre ella i la seva lluita per una llengua i una cultura plenes, en llibertat, fortes i riques. Res no la feia aturar.
Lluitava per la terra i lluitava per mantenir-se dempeus al centre de la seva família. Lluitava per poder continuar assistint als projectes de voluntariat social en què estava implicada. Perquè volia una terra lliure i més justa, més agradable per a tothom qui hi viu. Aquest anhel de llibertat que la va fer bategar tants anys era per un país de plenitud, de projectes, de vides dignes, de coneixements, d’estimació de tots els racons de la nació, per la història comuna i per un futur que havia de ser millor. Vetllava per preservar un espai d’acolliment i amistat al seu entorn, amb la seva família.
La Carola era mestra. No podia ser res més sinó mestra, perquè sempre havia tingut al cap i al cor el compromís d’alçar la Catalunya que havien volgut anorrear. Això ho podia fer amb els infants, els vailets i els nois i noies que havien de créixer. Va ser mestra perquè així regava el futur.
Si alguna cosa la definia era el coratge. La valentia. Aquell coratge que emergia quan les coses anaven mal dades. En tots els sentits, és clar. En la malaltia, però també en els entrebancs familiars, o en els atacs deshumanitzadors de la política, contra la repressió o enmig d’una pandèmia, quan trobava sempre una manera o altra d’ajudar i sumar forces, apuntalant els qui tenia al seu entorn, família, amics, veïns…
La Carola era mestra i era coratge. Era mare i era companya. Caminava amb pas ferm en les protestes, les manifestacions, els actes… Era rebel, no es va abandonar a una possible vida fàcil. La vida li va posar entrebancs que ella apartava i resolia quan tot semblava ja impossible. Era inconformista. Sempre rebrotava i feia rebrotar els altres. Si alguna cosa es podia fer millor de com es feia, s’arromangava i empenyia en la bona direcció. No es va plegar mai de braços.
La Carola ha bastit al seu voltant una gran família. Els seus fills i filles n’han heretat l’esperit d’implicació i lluita. Han heretat una vitalitat que ha estat font d’energia també per al president Quim Torra. Ells i la resta de la família hauran d’aprendre ara a continuar el seu exemple. Tindran la sort d’haver-la vist lluitar de prop. D’haver après com es fa. I la seva presència serà molt gran, com ho ha estat la seva vida i tots els records que ara brollen inevitablement.
El coratge, l’inconformisme, la rebel·lia, l’abnegació. Són els missatges que la Carola ens deixa com a poble que encara no és lliure. Com a persones que hem de superar dificultats. Com a país que encara no és just per a tothom. Són el llegat que, si en som dignes hereus, ens servirà per a aconseguir l’horitzó que la Carola volia tocar amb les seves mans de mestra i mare.
Gràcies per tot i gràcies per tant. Ho farem, Carola.
