El sexe que volem les dones

Carme Sánchez Martín és una sexòloga amb més de vint anys d’experiència en una consulta. Ara acaba de publicar el seu primer llibre, ‘El sexe que volem les dones‘ (Angle Editorial), en què explica la sexualitat a partir dels casos reals que han passat per les seves mans, la majoria dones. El llibre, però, també és pensat per a ells. La doctora Sánchez és llicenciada en Psicologia (UAB), màster en sexologia (UV) i codirectora de l’Institut de Sexologia de Barcelona.

—Dieu que el sexe no serveix per a res.
—M’explicaré. Si tenim en compte que la majoria de nosaltres o bé no ens reproduïm o ens reproduïm una vegada o dues, la resta dels 80 anys que vivim, de què serveix la sexualitat? Doncs, en teoria, únicament serveix per a passar-ho bé. No té cap més funció. En aquest moment, i al món occidental, com a mínim, el sexe no serveix per a res. Ja no té la funció exclusiva de la reproducció. És el sexe pel sexe.

—Teniu una interessant teoria sobre la relació entre el sexe, el joc, els homes i les dones.
—És una mena de teoria que em vaig fer jo. Els homes que vénen a la consulta amb baix desig sexual, no em costa tant de recuperar-los. Per què? Per què el sexe té un component lúdic. Jugar per jugar. El sexe és com un joc. I vosaltres, com a homes, teniu el joc intrínsec. Heu jugat des de molt petits. I de grans, molts feu ‘patxangues’ de futbol o jugueu a videojocs o joc de rol. Si vull que recuperin la vida sexual, els demano que recuperin els jocs, que tornin a fer esport. I això ajuda molt. En canvi, les dones, la majoria, fan coses amb finalitat. Poques juguen per jugar. Fan coses amb objectius. Restauració de mobles, en diuen. Però això no és un joc. El filòsof Rousseau ja deia que, a les nenes, se’ls ha d’interrompre el joc i enviar-les directament a servir els altres. I que no juguin gaire, que aprendrien a estar per elles. Amb les dones, costa d’agafar aquest punt lúdic de la sexualitat. Sempre hi ha coses més importants a fer, sembla.

—Si no saps si has tingut orgasme o no, segurament vol dir que no.
—És una frase molt típica que diuen dones que vénen. Sempre els responc igual: si no saps si has tingut un orgasme o no, vol dir que no n’has tingut. I algunes persones, no n’han tingut mai cap en sa vida. Cada vegada menys, però. Això passa perquè, entre les dones, la masturbació encara continua essent un tema tabú. Sobretot en dones grans: no s’han tocat mai. Unes, per manca de curiositat, i altres, per allò que tocar-se no acaba d’estar bé. Una cosa és què explica la gent en un sopar d’amics, i una altra, dins una consulta, de manera confidencial. Jo hi veig molta diferència. Hi ha un decalatge gran entre les coses que la gent explica i les que veig després a consulta.

—La manca de desig és més freqüent en dones que no pas homes?
—Sí, però cada vegada veiem més homes. Pensa que, per a la majoria de dones, la sexualitat era una obligació, i per tant, les dones no es queixaven si el marit tenia manca de desig. Però ara les dones apoderades de la sexualitat, si la seva parella no en té ganes, exigeixen solucions. I comencem a veure homes amb desig sexual baix que també van a la consulta.

—M’encanta la clienta que us va enviar l’home a la consulta. Aprèn a fer l’amor, home!
—No és únic. I ens demostra que no és cert que els homes en sapigueu més. Moltes dones hem d’acceptar que potser tindrem una parella poc experimentada. En teoria, els homes heu de ser més experimentats. Potser abans no passava, i ara desconcerta les parelles. Ara he de fer-li jo de mestre i ensenyar-li a ell? Trenca la idea del príncep blau, que t’ho ha de fer tot. Doncs, no. Potser ell n’ha d’aprendre.

—Parleu de moltes parelles que volen solucionar el problema de manca de desig. I si el problema no és viure sense desig sinó viure en parella?
—Home, la sexualitat és important, però tampoc no és la cosa més important, segons en quina parella. I t’ho diu una sexòloga. La parella té més aspectes, i les persones volen mantenir la parella amb la persona que estimen, amb el pare o mare dels fills. Miren de solucionar-ho. Jo no sóc una consellera matrimonial, i el meu objectiu no és que no se separin mai. L’objectiu és que siguin feliços. Junts o per separat. Però moltes parelles intenten solucionar-ho, sí.

—Què és la demisexualitat?
—Cada vegada hi ha més grups que reivindiquen de tenir sexe només si estan enamorats. Tu em diràs que això ha passat sempre. Sí, ha passat sempre, però ara hi ha un grup que ho reivindica.

—Cercadora, moderada, experimentadora, tradicional i angoixada. Què són?
—Això són les maneres com les dones s’acaren a la sexualitat, segons que he vist jo. Tota categoria és reduccionista, però dóna pistes.

—La queixa principal de les dones respecte dels homes és que només veiem un forat. Penetració i prou.
—En general, sí. Pels homes, i per algunes dones, la penetració és la qüestió més important. I per moltes dones, això no és pas així. Sobretot, les qui volen una estimulació del clítoris. La idea d’anar massa de pressa. I en el llibre ja explico que odio la paraula preliminars. Preliminars de què? Tot és sexualitat. Al final sembla que només ho sigui la penetració. Tenim un ampli ventall.

—Els homes pensen en sexe, de mitjana, dinou vegades al dia, i les dones, deu. Tampoc no és gaire diferència.
—Totalment d’acord. S’ha de vigilar. Si no, al final hi ha gent que només us veu com a primats masturbadors. Aquests tòpics us fan tant de mal a vosaltres com a nosaltres. Sí que hi penseu més, però també ho podeu dir més obertament. Fa molts segles que vivim la sexualitat de manera molt diferent. El canvi va començar amb la píndola, fa 67 anys. No tant.

—Els homes no són més infidels que les dones.
—No. No ho són. Al final acabes pensant: amb qui són infidels, els homes, doncs? Si només són infidels ells, ja m’explicaràs. Ara, sí que és cert que les dones hem estat més penalitzades. Aquí mateix, la llei penava les dones adúlteres, i no pas els homes. Tenim més estigma. I això fa que ens ho amaguem més, i els homes, no tant.

—Parelles que viuen en trio o el practiquen, però l’amaguen del seu entorn.
—Socialment, no està gaire acceptat. Volem les persones dins uns cànons molt normalitzats. No s’entendria i podria reportar-los problemes. I en el cas del poliamor, s’arriba a parlar dels problemes que ocasiona sortir de l’armari. Hi ha aquell llibre tan famós, Ètica promiscua, en què dues psicòlogues poliamoroses de San Francisco expliquen que molta gent pot rebutjar els qui es declaren poliamorosos. No tothom ho accepta, no.

—La història del vibrador és ben curiosa. Ve de l’alta societat londinenca.
—Les dones estaven nervioses i un metge es va adonar que, si els feia uns massatges –és a dir, una masturbació en tota regla– estaven més tranquil·les. Cobrava aquelles dones per masturbar-les. I l’home va començar a tenir problemes a la mà de tant de fer-la anar. I per això va inventar el vibrador.

—He descobert que les boles xineses no són pas una joguina sexual.
—No. No ho són. Són un producte de salut sexual. És per a tenir els músculs forts. Però no està pensat per a tenir més plaer.

—I els robots, no ho canviaran tot?
—Ai, no ho sé. Això és una cosa que em pregunteu els periodistes. Mira, si aconsegueixen que tinguin emocions, potser sí. Però sí no, no deixar de ser una versió sofisticada d’un vibrador. Oi?

—Us imagineu un món on el sexe només el practica una minoria? I la gran massa de la gent ni el toca. I es reprodueixen d’unes altres maneres.
—Això és Un món feliç, d’Aldous Huxley. Penso que acabarem reproduint-nos fora del llit, sí. No us dic que no arribi a passar, això. Però també hi ha un tema d’ètica i de valors, més enllà de la ciència. S’hi han d’incloure els filòsofs que ens han d’ajudar a entomar aquests canvis.

—La gent practica el sexe millor ara que no fa uns anys?
—La gent menja millor ara que abans? No sé què dir-vos. Potser una part sí, però una altra part té una visió molt comercialitzada de la sexualitat. No sé fins a quin punt.

—Conec noies que han experimentat un temps i han estat lesbianes. De nois, no en conec cap. Per què?
—Els homes us fa més por tot el tema de l’homosexualitat. Però ara hi ha un corrent d’homes heterosexuals que volen provar-ho de manera esporàdica. També ara hi ha més homes curiosos del sexe que abans.