18.02.2018 - 22:00
El govern espanyol pot aprofitar la suspensió de la democràcia catalana –amb una aplicació irregular de l’article 155– per liquidar la immersió lingüística a l’escola. Arran d’una proposta d’un sindicat de professors molt minoritari, el govern de Rajoy ha dit que impulsaria la possibilitat d’escollir la llengua d’escolarització dels fills amb una casella per al castellà a les matrícules. La comunitat educativa ha reaccionat amb contundència contra la proposta, que és una il·legalitat més que l’estat espanyol pot estar disposat a cometre. Més enllà dels afers legals i polítics, parlem amb la lingüista Carme Junyent de quins efectes podria tenir una mesura d’aquesta mena en la cohesió social i l’aprenentatge escolar.
—El govern espanyol diu que vol imposar la possibilitat d’escollir la llengua vehicular entre el català i el castellà. Quines conseqüències tindria?
—Lingüístiques, segurament molt poques, però les socials serien brutals perquè això significaria que l’escola promouria la fractura social.
—Els estudiants acaben l’ensenyament secundari amb les competències lingüístiques adequades? En totes dues llengües?
—Molts dels meus companys i jo podem donar fe que hi ha molts alumnes que no assoleixen les competències bàsiques en català. Han fet tota l’escolarització suposadament en català però són incapaços de fer un treball o una exposició oral en aquesta llengua. Mai no m’he trobat el cas contrari, excepte en dos alumnes, un d’Alemanya i un d’Austràlia que van arribar parlant perfectament el català i que van haver d’aprendre castellà per poder acabar el grau de lingüística a la Universitat de Barcelona.
—La immersió lingüística a l’escola és una realitat? O encara hi ha camí per recórrer?
—La immersió lingüística va ser una realitat que va mostrar que era un procediment fantàstic per a aconseguir la igualtat entre alumnes. Però això passava a primària. A secundària mai no s’ha fet res d’equivalent i, de fet, molts dels èxits de la immersió es perden quan els alumnes arriben a l’institut.
—Què vol dir que la immersió és necessària per a la cohesió social?
—Aquest era l’objectiu de Marta Mata i dels grans pedagogs que ha tingut aquest país, no separar els catalans des de l’escola. Si la llengua hagués estat un criteri a l’hora de distribuir els alumnes, la cohesió hauria estat impossible. De fet, ens hi juguem això. La llengua és una altra cosa.
—El model de vies escolars diferenciades segons la llengua materna ha funcionat amb bons resultats enlloc?
—Hi ha un fet que ha estat observat en països dels cinc continents: quan s’estableixen línies separades, la població opta de manera creixent per les escoles que ofereixen el coneixement de les llengües subordinades perquè són percebudes com a centres de més qualitat que no els monolingües. Suposo que això té relació amb l’actitud cap al coneixement. Com es pot explicar que no es vol aprendre alguna cosa? Sempre he pensat que els pares que no volen que els seus fills aprenguin alguna llengua en realitat tenen molt poca confiança en les seves capacitats.
—Els sindicats majoritaris de mestres s’oposen completament a aquesta possibilitat…
—Només de pensar en tots els canvis que hi ha hagut en l’ensenyament aquests darrers anys i en el fet que no han aportat millores notables puc entendre que els mestres s’hi oposin. Però sobretot crec en el seu compromís i en el respecte i estima que tenen pels alumnes. Això està per sobre de qualsevol ideologia. I no hi ha res més antinatural en un mestre que obstaculitzar alguna classe de coneixement.
—Si s’han de fer canvis en relació a la llengua a l’escola, quins són els més urgents o necessaris?
—En els darrers anys he parlat d’aquesta qüestió amb col·legues de diversos països europeus i tots es queixen de la poca preparació i la manca de competències en llengua dels alumnes que arriben a la universitat. Amb això vull dir que segurament ens enfrontem a un problema d’abast més global. Hauríem d’explorar les causes d’aquesta davallada. Jo crec que tenen molt més a veure amb el canal que no amb el codi, a més d’una certa fractura generacional en les formes d’accés a la informació. Però tot això va molt més enllà i segurament és un altre debat.
