04.09.2020 - 09:47
|
Actualització: 04.09.2020 - 18:29
La presidenta Carme Forcadell ha tornat avui al Parlament de Catalunya dos anys i mig després, ovacionada per diputats i treballadors de la institució que va presidir entre el 2015 i el 2018, quan la legislatura es va acabar per l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. L’última vegada que fou a l’hemicicle fou el març del 2018, un dia abans de ser empresonada preventivament i poc abans de ser citada a declarar al Tribunal Suprem espanyol, que la va condemnar a onze anys de presó. Actualment, Forcadell es troba en situació de tercer grau a la presó barcelonina de Wad Ras.
La presidenta ha participat en una compareixença solemne al despatx d’audiències amb els presidents parlamentaris, per a homenatjar els quaranta anys d’ençà de la restitució de la institució després de la dictadura franquista. A banda de Forcadell també hi han participat l’actual president, Roger Torrent, i Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert. Els ex-presidents han celebrat l’eficiència de la cambra, que en tot aquest temps ha publicat 724 lleis, tal com ha recordat Benach, i han criticat ‘la judicialització’ a què l’estat espanyol ha sotmès el parlament i els debats.
Forcadell reivindica la llibertat d’expressió i la igualtat entre homes i dones
La presidenta Forcadell ha centrat el seu discurs en un homenatge a la institució, la reivindicació de la llibertat d’expressió i de la igualtat entre homes i dones. ‘Assumir la presidència del parlament és un honor incomparable, però comporta una gran responsabilitat amb la institució, el país i la ciutadania’, ha dit. Ha remarcat que ‘ens correspon la paraula lliure, el debat polític sense límits’, i ha defensat la llibertat d’expressió ‘com un tresor immens que hem de respectar sempre i a tot arreu’. ‘Sovint sents el pes de la història, d’estar a l’alçada d’aquells qui t’han precedit. No sempre compartim ideologia’, ha explicat, ‘però en certa manera ens sentim part d’un projecte compartit. Som conscients que el parlament, com a institució, va molt més enllà de nosaltres, que només n’exercim la presidència temporalment’.
Forcadell també ha agraït la tasca dels treballadors: ‘Sabem que res del que fem podria ser possible sense la tasca del personal al servei de la institució, que al llarg d’aquests quaranta anys han demostrat la seva vàlua i la seva vocació de servei’. ‘No exagero gens ni mica si dic que el parlament de Catalunya ha estat una referència per a d’altres parlaments. Que ho sigui, també, per a la nostra ciutadania’, ha dit, tot demanant ‘parets de vidre i finestres obertes per a escoltar la voluntat popular’.
També ha recordat que ‘cada presidència deixa la seva pròpia petjada’, però ha insistit en la continuïtat de la tradició parlamentària catalana. En aquest punt, ha recordat que, malgrat que ‘la cambra ha viscut una evolució enorme quant a igualtat entre dones i homes’, encara resta ‘molta feina a fer’ i ‘és important que l’impuls per a la paritat persisteixi’.
Vegeu-ne ací el discurs sencer:
Emocionada de tornar al Parlament després de 896 dies d'haver-ne sortit per anar a declarar al Tribunal Suprem i d'allà a Alcalá-Meco. Il.lusionada i amb moltes ganes de retrobar els companys i companyes i els treballadors i treballadores. Gràcies per pensar en mi. Us estimo.
— Carme Forcadell (@ForcadellCarme) September 4, 2020
📸 Avui la presidenta @ForcadellCarme entra al @parlamentcat per commemorar el 40è aniversari de la seva restitució.
🏠Torna a casa però no ho fa lliure. No deixarem de 💪 lluitar per la #LlibertatPresosPoliticsiExiliats! pic.twitter.com/92k5vo3sW9
— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) September 4, 2020
Torrent demana un referèndum
El president actual de la cambra, Roger Torrent, ha criticat la situació de Forcadell i de la resta de presos polítics com una forma de repressió, i com un senyal que ‘s’evidencien els límits del règim del 78’ i que ‘cal avançar en la resolució pacífica i democràtica del conflicte polític amb l’estat. Cal posar fi a una situació que impedeix la normalitat de l’exercici democràtic d’aquest país’. Així mateix, ha argumentat que ‘quaranta anys després del restabliment de la institució i tenint en compte les majories existents al voltant del dret a decidir, la ciutadania ha de poder’ votar en un ‘referèndum on tothom pugui opinar lliurement quin futur vol pel país, pel seu parlament’.
