01.10.2018 - 22:00
Les advocades de Carme Forcadell presentaran aquestes setmanes vinents una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, contra l’estat espanyol, per haver vulnerat els drets fonamentals de la presidenta del parlament mantenint-la en presó preventiva. Olga Arderiu i Jèssica Simor han confirmat a VilaWeb que havien pres aquesta decisió tan bon punt havien rebut la resposta del Tribunal Constitucional espanyol, que va refusar el recurs d’empara contra la decisió del jutge del Suprem Pablo Llarena de mantenir-la empresonada incondicionalment. Simor, que s’ha incorporat no fa gaire a l’equip de defensa de Forcadell, ha explicat que la situació de privació de llibertat de Forcadell és extraordinària. ‘Ella està empresonada per haver permès que es debatés i es votés una moció al parlament.’
La decisió de recórrer a Estrasburg, la van prendre aquesta setmana passada després de la resolució del TC. Fins ara tots els recursos d’empara per vulneració de drets fonamentals presentats pels presos polítics al TC havien estat admesos a tràmit, però no se n’havia resolt cap. Els advocats tenen la certesa que és una estratègia dilatòria del TC per a endarrerir la presentació de recursos a Estrasburg, ben bé fins que no comenci el judici de l’1-O, que encara no té data. Però ara hi ha hagut una novetat: la denegació per part del tribunal espanyol d’un dels recursos presentats per Forcadell contra el seu empresonament. Com que l’han denegat, ja s’hi han pronunciat, de manera que ja s’ha exhaurit la via judicial interna de l’estat espanyol. S’ha obert –pel que fa a aquest recurs concret– la porta cap a Estrasburg.
Simor explica que van dubtar si era més convenient de presentar el recurs al Tribunal d’Estrasburg o bé esperar que hi hagués les sentències del Tribunal Suprem en el judici a tots els presos polítics. ‘Però pot transcórrer molt de temps fins que no passi, i ni tan sols sabem quan començarà el judici’, diu l’advocada. Això no exclou que hi hagi més recursos –possiblement, presentats tots alhora– per part de tots els presos quan hi hagi sentències condemnatòries. La resolució del recurs presentat a Estrasburg no afectarà els que s’hi presentin més endavant, perquè ‘són qüestions separades, i no sabem encara què passarà’, diu Simor. Reconeix que el recorregut que tingui al tribunal europeu és complicat, però es declara confiada que pugui reeixir, per la gran quantitat d’arguments amb què hi aniran. Un d’aquests arguments és la presa de posició dels jutges a Alemanya, a Bèlgica i a Escòcia, on Llarena no ha pogut aconseguir les extradicions dels exiliats per rebel·lió. La justícia alemanya va desestimar el lliurament de Puigdemont per rebel·lió, i la belga va denegar la de Puig, Comín i Serret. Però, a més, com també va passar a Escòcia, es va desestimar una mesura cautelar tan restrictiva com la presó preventiva, que el Suprem espanyol sí que ha aplicat a Forcadell i als altres presos. Aquest serà un argument de pes que es posarà damunt la taula a Estrasburg.
L’inconvenient, diu Simor, és la lentitud del Tribunal Europeu dels Drets Humans. Un procediment de demanda com aquest pot trigar entre dos anys i tres, pel cap baix. Dependrà també de la prioritat que hi donin els jutges del tribunal. Simor diu que estudien de fer una petició de mesures cautelars mentre el tribunal no resol sobre el fons de la qüestió, de manera que Forcadell pugui sortir en llibertat provisionalment. Però no ho veuen pas clar, perquè Estrasburg només concedeix mesures excepcionals com aquesta en casos que hi hagi un risc per a la vida de l’afectat; habitualment quan impliquen una deportació. No és el cas, i probablement Forcadell haurà d’esperar que el tribunal s’hi pronunciï definitivament.
