Carme Forcadell: ‘Hem guanyat la batalla de la democràcia i ara guanyarem la de la independència’

Ventalló és un petit municipi de l’Empordà, de poc més de vuit cents habitants. En un dels seus nuclis de població té casa l’actriu Montserrat Carulla i sia per això o sia per altre motius cada juliol organitza un gran acte independentista. L’any passat, entre altres, hi va participar Lluís Llach. Enguany, com reconeixien els organitzadors, han tingut tanta sort que van programar l’acte la ‘setmana de la llista’. I van convidar Carme Forcadell. La conseqüencia òbvia va ser que aquest era el primer acte públic d’una de les líders de la llista unitària. I es va notar, és clar.

En l’acte Forcadell compartia escenari amb el director d’El Punt Avui Xevi Xirgo, amb Albert Pont del Centre Català de Negocis i amb un aclamat Eduardo Reyes, de Sumate. El poliesportiu local es va omplir fins al capdamunt per escoltar-los a tots, en un ambient d’eufòria continguda. Ningú no volia deixar-se anar però tot eren somriures i abraçades entre els activistes de la comarca. `Què bé…’ deia l’ún. ‘Sí, que bé!’ li responia l’altre i així un i un altre i un de més enllà. Mentre a fora paraven les taules per al sopar multitudinari que anava a cloure la nit van començar els parlament. I els aplaudiments.

El primer per a la Montserrat Carulla. L’actriu va patir fa uns dies una lleugera indisposició i els metges no la deixaven venir. Ho va compensar amb un text extraordinari que va llegir el seu fill. Quan va acabar les primeres veus que suggerien que també havia d’anar a la llista. Supose que les haurien de publicar aviat les llistes perquè si no l’especulació sera excessiva. En qualsevol cas el text tornava a demostrar, per si calia, que Montserrat Carulla és una dona políticament molt potent. Molt.

Immediatament va prendre la paraula el periodista Xevi Xirgo. teòric moderador de l’acte. Va fer d’entrada, però, un parlament que ja va deixar el nivell ben alt als altres. Va anar desgranant arguments per a la independència i es va aturar especialment en el despreci de molts espanyol. Va llegir algunes de les coses que ens han dit els darrers anys i la veritat és que feia el seu efecte. Amb habilitat s’hi va referir als mitjans per a demanar que porten instruccions, com els medicaments. Perquè alguns són tòxics i convé saber-ho.

Després de Xirgu va arribar la contundència d’Albert Pont. Pont parla amb una seguretat que esborrona de temes complexos, especialment d’economia però no només. Sembla com si totes les xifres li caberen al cap i pogués treure-les i ensenyar-les quan més convé. Sempre a punt per a desarmar una teoria contra la independència.

A Eduardo Reyes Xirgu el va presentar dient que parlaria ‘clar i castellà’. I ho va fer. Va explicar el perquè del seu recorregut personal des de fa anys. Va reivindicar la feina de Sumate i la de milers de persones que els han ajudat a tirar endavant i va respondre a les crítiques que rep, especialment ‘a una que és dedicada tota per a mi’ va dir: la de ser el ‘tonto útil’. La resposta va encendre el pavelló: ‘el 27-S els tontos útils respondre als tontos inútils, que això és el que és el govern espanyol’.

En el torn de preguntes li van preguntar si efectivament seria el número sis de la llista, cosa que Reyes va aclarir que encara no sap. No n’ha parlat tot i que va reconèixer que havia rebut un allau de missatges i correus felicitant-lo, després que un diari donés per feta, de forma prematura, la proposta. ‘De fet a mi m’agradaria anar de número 80 i sortir’, va dir enmig de les rialles còmplices de l’auditori. Tothom va entendre que si sortís el número 80 per Barcelona el resultat seria tan espectacular com impossible ja que per Barcelona se’n trien 85…

I aleshores va tocar el torn de Carme Forcadell. Xevi Xirgu simplement es va negar a presentar-la perquè no calia. I Forcadell, que s’havia apartat unes mesos dels focus, es va posar dempeus i es va disposar a parlar. Va començar amb una frase rotunda: ‘hem guanyat la batalla de la democràcia i ara guanyarem la de la independència’ i a partir d’ara va anar deixant frases, gairebé eslògans, que el públic anava devorant. ’68 escons’ va repetir una vegada i una altra. 68 escons és el que que fa falta. Va recordar que no pot haver justícia social sense independència. Va indicar de nou com d’important havia estat el 9-N i va llençar un envit a la gent: que la Meridiana havia de ser tan important com ho havia estat la Via i la V. I va cloure amb un missatge d’aquells que els qui no volen entendre com funciona l’independentisme no entendran mai. Va afirmar que la llista unitària era l’instrument perfecte per a guanyar la independència però mentre ho deia va encertar a recomanar també el vot a la CUP.

Els mítings d’aquesta llarga campanya que sembla que ja ha començat prometen, doncs. Després va haver un llarg torn de debat i en acabat Xirgu va reconèixer que havien estat tan interessant les intervencions ‘de baix com de dalt’ i va fer notar que aquesta era la força del procés: que tanta i tanta gent diferent pot defensar-lo junt.