Carme Forcadell: ‘Europa acabarà acceptant el resultat de l’1 d’octubre’

La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, duia una frase de Joan Fuster sota el braç, i l’ha volguda llegir en un dia com avui –que fa vint-i-cinc anys de la mort de l’escriptor– durant el debat amb els subscriptors de VilaWeb: ‘La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica!’ I aquest aforisme l’ha guiada en les respostes a les preguntes dels subscriptors, que han assistit a la presentació de VilaWeb Paper a l’auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. Forcadell ha insistit que la mobilització era imprescindible per a fer el referèndum i acomplir el procés d’independència. I s’ha declarat convençuda que si el primer d’octubre guanya el sí, ‘tots els països acabaran acceptant’ la independència de Catalunya.

D’unilateralitat a unilateralitat: abans de les reflexions de Forcadell, ella i els subscriptors han pogut assistir a la presentació d’un documentari de l’ocupació del parlament que van fer els diputats i senadors que havien estat elegits a Catalunya per anar a les corts espanyoles el 1977. Era el dia el 25 de juny d’aquell any i hi van constituir, gairebé quaranta anys després d’haver estat tancat, una assemblea de diputats i senadors en un acte simbòlic però carregat de força política. Hi havia Jordi Pujol, Miquel Roca, Lluís Maria Xirinacs, López Rodó, Josep Andreu i Abelló, Josep Benet, Jordi Solé Tura, Dolors Calvet i Anton Cañellas, entre més. L’autor del documentari, Antoni Martí, l’ha presentat.

Aquell fou un moment de molta intensitat política, i d’il·lusió, comparable al moment polític actual. ‘Les unilateralitats ens han ajudat a avançar’, ha dit Forcadell, després de mirar del vídeo.

Durant l’entrevista amb els subscriptors s’ha declarat convençuda de la força de la mobilització ciutadana per fer impossible que cap mesura de força de l’estat impedeixi el referèndum. ‘No ho sé, fins on poden arribar. Sé fins on pot arribar la força de la gent. Com ho impediran? Enviaran un policia a cada urna?’, s’ha demanat.

Forcadell ha dit que la gent podrà anar a votar tranquil·la l’1 d’octubre, que el dispositiu serà a punt, que el formaran voluntaris que s’hagin acreditat com a personal electoral (tal com preveu que es pugui fer la llei electoral espanyola, que no especifica que hagin de ser funcionaris); que totes les responsabilitats les assumiran el govern i els polítics i que la votació es farà com qualsevol altre referèndum que s’hagi pogut fer abans.

Ha dit que el resultat serà vinculant, que si guanya el sí des de l’endemà mateix es començarà a negociar la separació i que estava convençuda que totes les estructures d’estat ja són a punt.

Ha afegit que estava segura que a la comunitat internacional no li quedaria més remei que acceptar el sí a la independència. ‘Aquesta votació ha passat moltes vegades en altres països, i s’ha acabat acceptant, perquè a Europa guanya el principi democràtic. Davant del principi de la democràcia, Europa no podrà dir res, tots els països ho acabaran acceptant. La força de la democràcia és imparable, i la UE acabarà acceptant el resultat que sigui.’

Capítol a part, ha comentat amb contundència les revelacions fetes ahir al parlament per l’ex-director de Método 3, Francisco Marco, segons el qual en el marc de l’operació Catalunya la policia espanyola va seguir i va investigar Forcadell i la seva família. La resposta de Forcadell: ‘La persona que va fer guerra bruta continua en un escó al congrés [en referència a Alícia Sánchez-Camacho]. I l’ex-director de l’Oficina Antifrau [Daniel De Alfonso] continua essent magistrat. Com voleu que els ciutadans confiïn en la justícia? És fastigós perquè s’han utilitzat recursos de l’estat per perseguir una persona només perquè pensa diferent. Hi ha guerra bruta, sí. Però no saben que en aquest país hi ha molta gent que pensa de manera desinteressada, sense interessos amagats. Aquesta és la nostra victòria. Va ser fastigós, per a la meva família i per a molta altra gent. Qui pot estar segur en aquest país? Avui em passa a mi, però demà passarà a un altre.’

Vegeu tot seguit un resum de l’entrevista amb els subscriptors:

—Salvador Marzal: La força de la mobilització al carrer es pot aturar de cap manera? Què podem fer la gent per ajudar a votar?

—Carme Forcadell [C. F.]: La mobilització és imprescindible; si som ací és per mobilització. No hi ha prou força per aturar la voluntat de la gent.

—Jaume Sans: Quan es començarà la campanya formal?

—C. F.: Crec que la campanya institucional serà a favor d’anar a votar. Entitats i organitzacions faran campanya pel sí o pel no.

—Carme Pujol: Teniu la sensació que s’han difós prou les raons del sí i dels indecisos?

—C. F.:  No són prou explicades ni les del sí ni les del no. En la campanya s’han de poder explicar.

—Josep M. Pintó: Heu tingut relació amb representants de parlaments d’uns altres països?

—C. F.: Ens vénen a veure molts representants d’uns altres parlaments. Especialment de la UE. I estan interessats, volen saber què passa a Catalunya. No entenen com es pot posar una querella per fer el que ha de fer un parlament, que és debatre i votar. Normalment els tribunals constitucionals actuen una vegada s’ha aprovat una llei; això passa als altres països. Ara, en canvi, el TC actua preventivament. Això no ho entenen.

—Joan Deoleofeu i Maria Assumpciò Xicoira: com creieu que els francesos poden assimilar la victòria del sí tenint en compte la sintonia entre Macron i Rajoy?

—C. F.: A tots els països d’Europa els agrada mantenir la situació actual. Però si guanya el sí en el referèndum, ho hauran d’acceptar. Aquesta votació ha passat moltes vegades en més països, i s’ha acabat acceptant, perquè a Europa guanya el principi democràtic. Davant del principi de la democràcia, Europa no podrà dir res, tots els països ho acabaran acceptant. La força de la democràcia és imparable, i la UE acabarà acceptant el resultat que sigui.

—Joan Josep Aguilera: El referèndum es farà com s’han fet tots?

—C. F.: Es farà com qualsevol procés electoral. Es farà com sempre.

—Carme Ferrer Vidal: La llei de transitorietat s’aprovarà més tard que no la part del referèndum. La resta de la llei quan s’aprovarà?

—C. F.: La decisió correspon als grups parlamentaris. Però si guanya el sí es farà tot allò que és previst. Quan ells decideixin entrar la llei al registre, ja es faran els tràmits.

— Albert Fargo: Com es donarà cobertura legal als funcionaris participin al referèndum?

—C. F.: La responsabilitat ha de ser tota dels polítics. La gent ha d’anar a votar amb tota tranquil·litat, sense por. I serà voluntària la gent que participi en el referèndum. La LOREG no diu que hagin de ser funcionaris; ha de ser gent formada i acreditada. Moltes vegades els ajuntaments han fet servir funcionaris, però no necessàriament. I la responsabilitat l’assumiran el govern i els polítics.

—Francesc Aguilar: Com es pot respondre al sistema judicial espanyol tenint en compte que no hi ha un sistema judicial català? Com farem la transició?

—C. F: Es passarà de llei a llei; això ja és previst, s’hi va treballant.

—Jaume Sans: Teniu les estructures d’estat a punt?

—C. F.: No tinc cap dubte que les tenim a punt. No dubto del que han dit el president i el vice-president.

—Carme Ferrer Vidal: Fins on creieu que pot arribar el govern espanyol?

—C. F.: No ho sé. Sí que sé fins on pot arribar la força de la gent.

—Vicent Partal: Què penseu quan sabeu que us han fet seguiment en l’operació Catalunya?

—C. F: La persona que va fer guerra bruta continua en un escó al congrés [en referència a Alícia Sánchez-Camacho]. I l’ex-director de l’Oficina Antifrau [Daniel De Alfonso] continua essent magistrat. Com voleu que els ciutadans confiïn en la justícia? És fastigós perquè s’han utilitzat recursos de l’estat per perseguir una persona només perquè pensa diferent. Hi ha guerra bruta, sí. Però no saben que en aquest país hi ha molta gent que pensa de manera desinteressada, sense interessos amagats. Aquesta és la nostra victòria. Va ser fastigós, per a la meva família i per a molta altra gent. Qui pot estar segur en aquest país? Avui em passa a mi, però demà passarà a un altre.

—Jordi Carbonell i Joan Josep Aguilera: Quina seria la vostra reacció si us inhabilitessin?

—C. F.: No preveig la inhabilitació. No hi penso. Això no em farà apartar del que faig ni un mil·límetre.

—Fina Ginesta: Com us prepareu per entomar l’agressivitat d’alguns partits?

—C. F.: No em preparo de cap manera. Continuaré treballant perquè tothom pugui dir allò que vulgui amb respecte, sigui el que sigui.

—Josep Maria Pintó [J. M. P.]: Què hauria fet de diferent la Forcadell activista respecte de la Forcadell presidenta del parlament?

—C. F: Són fases diferents. Si no hagués estat presidenta del parlament hauria fet coses diferents. L’única cosa que faria igual és defensar que la gent vagi a votar l’1 d’octubre.

—J. M. P.: Què us ha sorprès de presidir el parlament?

—C.F: Moltes coses. A dins del ple veieu que hi ha molta tensió. Però a fora hi ha bon ambient, i me’n sento orgullosa. Vivim la pluralitat com una riquesa.

—Adrià Arboix [A. A.]: Quan i com es farà la declaració d’independència si guanya el sí a l’1 d’octubre?

—C. F: El 2 d’octubre és clar que s’haurà de parlar. Si guanya el sí s’haurà de parlar perquè en tots els processos de secessió l’endemà s’ha hagut de parlar per veure com es fa; d’actius i passius… Si guanya el sí, el resultat serà vinculant i s’haurà d’aplicar, i serà la feina que farà el govern.

—A. A.: I si utilitzen la força?

—C. F: Com ho farien? Un policia per a retirar cada urna? Hi haurà moltes urnes i col·legis i cues de gent votant. Com ho faran? Enviaran un policia a cada urna? Com aturaran aquestes cues de gent? No és fàcil. És molt difícil d’aturar la gent que anirà a votar.