02.10.2024 - 22:33
|
Actualització: 02.10.2024 - 23:33
El jutjat de primera instància de Sant Feliu de Guíxols ha absolt l’ex-presidenta del PEN Català, Carme Arenas, en la demanda que l’entitat va interposar contra ella. L’acusaven d’irregularitats econòmiques per un valor de més de mig milió d’euros. Arenas va ser presidenta del PEN entre el 2010 i el 2018. Entre el 2002 i el 2010 en va ser la secretària. Segons les dades que la direcció del PEN va fer públiques el 12 de juny del 2019, durant els vuit anys que Arenas va ser presidenta i els anys anteriors havia cobrat 657.374 euros. D’aquests, la junta li’n reclamava 373.000. En aquella compareixença hi van intervenir Àngels Gregori, que era la presidenta; Jaume Subirana, vice-president; i Gemma Rodríguez, secretària general.
Finalment, a la demanda que es va interposar el maig del 2021, la reclamació era de 481.089,92 euros. Els conceptes que hi consten són disposicions de fons en benefici propi, haver utilitzat justificacions documentals a nom del seu marit, i els interessos d’aquests diners.
Sis anys de litigi
Va ser el 2018, quan va assumir el càrrec Àngels Gregori, que la nova junta va descobrir un error de comptabilitat i, en refer els balanços, van aparèixer 40.000 euros sense justificar. Un any més tard, després d’encarregar un informe econòmic, es va decidir de fer públiques les irregularitats que s’havien detectat. Finalment, la junta va posar el cas en mans del jutjat.
El 5 de setembre proppassat va eixir la sentència absolutòria per a Arenas amb la càrrega del pagament dels costs del procediment al PEN.
La sentència diu que l’objecte de la demanda del PEN Català és “reclamar totes les retribucions, ‘salaris’, tasques i feines realitzades per la demandada […]. Això suposa que es presumeix que tot el que ha fet la senyora Carme Arenas durant el seu període com a presidenta ha causat un perjudici econòmic a l’entitat. Ha quedat provat que les tasques es van fer i els serveis es van prestar.” I com que això no es pot provar, tota l’acció ha de decaure. El jutge diu que hauria estat diferent si s’hagués presentat un informe pericial on s’analitzassen totes les tasques de manera desglossada i minuciosa.
És a això que s’aferra ara el PEN per a presentar un recurs davant l’audiència. Laura Huerga, presidenta d’ençà del juliol del 2022, diu que això els fa pensar que hi ha alguns punts de la demanda que sí que són pertinents. “Potser el jutge hauria pogut fer una resolució parcial de la demanda, però l’ha desestimada per tots aquests punts que no ha pogut provar.” Diu que, de la lectura de la sentència, es pot pensar que hi ha indicis que s’han comès fets delictius. “Estem defensant el que va presentar la junta anterior i els socis van ratificar. No fent-ho, estaríem desobeint els socis i jo no tinc capacitat per a fer-ho”, ha dit a VilaWeb.
El decàleg de Carme Arenas
El PEN Català va enviar una carta als socis explicant-los la sentència i aquesta decisió de recórrer-hi en contra. Carme Arenas, com a sòcia, també la va rebre i, en veure el contingut i el to, va decidir de publicar un decàleg que va encapçalar amb una cita de Voltaire: “La calúmnia va molt de pressa, i la veritat va a poc a poc.” Hi explica que durant els seus mandats mai no hi va haver forats ni comptabilitat negativa; que no ha cobrat res en què no hagués treballat ni hagués estat autoritzat; i també, per exemple, que s’ha utilitzat la confiança dels socis per a enganyar-los de manera mesquina, tramposa o interessada.
VilaWeb ha parlat per telèfon amb Arenas, que ha dit que d’ençà que se sap la resolució judicial no ha tingut cap contacte amb l’actual directiva. “Quan vaig veure el comunicat que van enviar als socis, ja vaig veure que no tenien intenció de resituar res. Jo he estat molts anys callada i volia dir unes quantes coses perquè considero que el PEN no ha d’actuar en cap cas d’aquesta manera, amb trampes, ni insultant la gent ni fent trucades amenaçadores. En fi, tot el que ha passat durant aquests anys, que és terrible”, diu, remarcant que durant aquest temps ha estat callada i que l’altaveu s’ha posat sempre en la institució.
Una de les coses de què es queixa és que la sentència no l’ha rebuda cap soci i que en el comunicat ni tan sols s’informa que hauran de pagar les costes del procés. Sobre el judici, Arenas explica que es va fer el mes de febrer després d’uns quants ajornaments perquè, segons que afirma, el PEN Català es negava a facilitar la documentació que el jutge els requeria. Diu també que, finalment, quan es va fer, per la part demandant només hi va comparèixer l’advocat i lamenta que ningú de l’actual junta directiva donàs la cara. “Això diu molt poc d’unes persones que s’han escudat en el PEN per fer una sèrie de coses i, mira, llavors els seus noms no apareixen, només apareix el PEN. I a mi, el PEN no m’ha fet res. Jo he venerat molt el PEN i he treballat molt per dignificar aquesta entitat”, diu. Segons Huerga, no té constància dels ajornaments ni dóna gens d’importància a l’absència de membres de la directiva. “No vaig ser citada”, afirma.
Quant als papers i les irregularitats detectades que la nova junta posa damunt la taula, i que és el que va desencadenar tot el procés, Carme Arenas es pregunta si realment ho van posar tot damunt la taula o només determinades coses. “En tota ficció hi ha sempre dosis de realitat, però, és clar, depèn de com ho muntes, diu una cosa o la contrària. Si tu només ensenyes uns documents i amagues els altres, si tu projectes una mirada mesquina sobre les coses, només veuràs mesquineses. I això crec que és el que va passar. El perquè, l’han de dir les persones que ho van fer.”
En la conversa amb VilaWeb, l’ex-presidenta del PEN Català afirma que ha resistit estoicament tots aquests anys i que ha aguantat perquè sabia que res d’allò que deien no era veritat. Ara, això no obstant, se sent en l’obligació de dir certes coses. “Això, una institució com el PEN, no s’ho pot permetre.” A l’àmbit personal, confia que després d’aquesta sentència hi haja membres del PEN que sàpiguen reconduir la situació. “Que els socis, si se saben enganyats, demanin responsabilitats. A més, penso que no és el PEN qui ha de pagar tota aquesta festa. L’han de pagar les persones que ho van provocar. No sóc ni de venjar-me ni de coses d’aquestes, però a VilaWeb vau publicitar una foto i hi són totes tres, que van ser l’origen de tot.” Carme Arenas parla d’Àngels Gregori, Jaume Subirana i Gemma Rodríguez, que considera la instigadora de tot. Diu que Rodríguez és qui es va equivocar en els comptes, perquè llavors era la tresorera. “Això no s’ha dit mai, com no s’ha dit mai que els primers advocats del PEN, en veure el festival, van dir que no volien representar l’entitat. Això no s’ha dit mai en cap assemblea.” Després de tresorera, Rodríguez va ser secretària general i ara treballa com a assalariada del PEN.
El suport de Josep-Maria Terricabras
En una compareixença davant els mitjans, Carme Arenas va tenir unes paraules molt sentides per Josep-Maria Terricabras i en la conversa amb VilaWeb les va repetir. Terricabras i Maria Barbal són les dues persones que van testificar a favor seu durant el judici. “Estava malaltíssim, ens va deixar al cap d’un mes, va voler ser testimoni meu i va venir a totes les convocatòries de judici que no es feien perquè no s’havia aportat la documentació. Per mi és el símbol d’allò que ha de representar el PEN: la llibertat de pensament, la intel·ligència, la generositat…”
Recorda, també, que durant aquests sis anys ha tingut gent literàriament molt valuosa al seu costat, que no han tingut por de les possibles represàlies. “Això m’ha donat forces per a pensar que s’acabaria algun dia, però ja veig que no, perquè la pilota s’ha d’anar fent grossa.”
