Carlos Sánchez Almeida: ‘Això és un cas polític i es busca un cap de turc’

Avui comença el judici contra Gustau C., el treballador de TV3 acusat d’haver filtrat a la xarxa els sous de la plantilla, l’any 2012, i d’espiar els correus de Brauli Duart, que aleshores era president de la CCMA. Tant la fiscalia com la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals demanen set anys de presó per a l’acusat. Del judici, doncs, en depèn la seva llibertat. La família de Gustau C. explica que, d’ençà de la detenció, té un xoc posttraumàtic. La defensa argumenta que ell no va ser l’autor dels fets i que, a més a més, actualment la llei de la transparència ja obliga a difondre els sous públics (es poden consultar a internet: 1, i 2). VilaWeb entrevista telefònicament l’advocat de Gustau C., Carlos Sánchez Almeida, que explica quina línia de defensa seguirà. Per aquest judici, que podria durar un dia o dos, hi passaran Gustau C., Brauli Duart i Eugeni Sallent (ex-president de TV3), entre més.

—Creieu que serà un judici fàcil o difícil?
—Qualsevol judici en què es demana la privació de llibertat és un judici difícil, perquè hi ha en joc que una persona entri a presó. Per això considero que és un judici difícil.

—Una pregunta: en algun moment Gustau C. ha pogut parlar directament amb els directius de TV3 que li demanen set anys de presó?
—Crec que l’última vegada que van poder parlar amb ell, que ara té la baixa, va ser perquè la direcció volia canviar-lo de lloc de feina. Va ser fa molt de temps. No sé si la relació va ser directa. Aleshores va intervenir-hi el comitè i es va aconseguir que no el canviessin de lloc. Passa que, arran del xoc posttraumàtic que té des de la detenció, ara té la baixa.

—Tot i la baixa, Gustau C. assistirà al judici?
—Sí. Hi assistirà tot i estar en tractament. El meu client encara el judici amb moltes ganes d’explicar la seva versió. Perquè no ha pogut declarar en cap moment, fins ara. Va sortir molt confús de la detenció. Va sortir-ne tan confús que el mateix dia va ser ingressat en un centre hospitalari. Té el primer ingrés només de sortir en llibertat. I després, a mesura que s’ha desenvolupat la investigació, no l’han fet declarar mai. Mai. Ell no declara a comissaria per les condicions de la seva detenció. Ni al cap de setanta-dues hores, quan el posen a disposició judicial, tampoc no declara. I en cap moment no li han demanat la seva versió. Mai.

—Els sindicats diuen que ell sempre s’ha declarat innocent. Què hi diu, ell?
—És que ell és innocent. Quan ha parlat amb els companys, amb la premsa, amb el seu advocat, o amb la seva família, sempre s’ha declarat innocent. Passa que, malgrat la seva malaltia, en cap moment no li han ofert l’oportunitat d’explicar la seva versió davant un jutge. Demà podrà fer-ho. Només en el moment que estava privat de llibertat, quan no estava en condicions de declarar.

—Quina serà la línia argumental de la defensa?
—En aquest cas puc assegurar que no tenim cap carta amagada a la màniga. És tot al sumari i a disposició de les parts. Determinades coses sortiran demà: tot allò que afecta la intimitat mèdica del meu client, per exemple, que ara no ho puc revelar. Però sortirà, perquè vindran dos metges forenses. I en parlaran. Senzillament: nosaltres neguem la major. Neguem que hi hagi delicte. I neguem, és clar, que hi hagi autoria. Però el fet més important de tot és que les dades per les quals es demanen set anys de presó ara són dades públiques. La llei de Transparència de la Generalitat ho marca. Es poden consultar a internet. Retroactivament, és una llei que s’ha d’aplicar en benefici dels acusats. És acusat, doncs, de filtrar dades que no són secretes.

—Quan parlo amb TV3 em diuen que no tan sols es van filtrar sous. Diuen que també es van fer públics DNI, adreces dels treballadors, etc.
—Això és mentida. Demà es veurà al judici. No hi havia res més que el que hi ha sumari. I de què hi ha al sumari, en parlarem demà. L’audiència és pública, serà un judici llarg, i s’hi veuran moltes coses.

—Un punt clau: els sindicats diuen que si la CCMA retirés la demanda de set anys, la demanda cau immediatament. La CCMA, en canvi, diu que encara que es retirés la demanda de set anys, tiraria endavant igualment.
—Això no és cert. Però, en qualsevol cas, vull dir que si jo hagués pogut estalviar al meu client el judici,  seure a la banqueta, doncs en l’àmbit personal evitar hauria estat important. Ara, una vegada el cas és en fase de judici oral, professionalment, i per aclarir la veritat, com a advocat, considero que és molt millor que es faci tot el judici. Des d’un punt de vista de justícia, fins i tot de justícia material. El fet que el meu client sigui declarat innocent perquè a l’últim minut arriba l’acusador, el que l’ha portat a la malaltia, i i el perdoni, i nosaltres li hàgim de donar gràcies pel seu perdó, doncs no. Prefereixo que el judici es faci i arribem fins al final. I després del judici ja veurem on arribarem. El que s’ha fet amb el meu client és una autèntica barbaritat. Amb totes les lletres.

—Arribarem a saber qui les va filtrar, les dades? Perquè algú va fer-ho.
—La filtració es fa des d’una connexió TOR anònima. Això és documentat. Tot i que hi haurà una persona asseguda a la banqueta, la connexió protegeix l’anonimat, i no s’ha pogut vincular de cap manera aquesta filtració amb el meu client. Dubto molt que a hores d’ara es pugui esbrinar qui va filtrar les dades. De totes maneres, si s’hagués fet una investigació amb condicions, potser sí que s’hauria pogut saber. Passa que aquesta investigació ha estat viciada d’inici. Des del primer moment es volia buscar un cap de turc. Un cap de turc que tingués la mínima qualificació professional dins l’estructura jeràrquica de la Corporació. No s’ha volgut investigar directius, ni més gent de nivell salarial alt. S’ha anat a buscar el darrer mindundi.

—Doncs els mossos van estar un any investigant.
—I en secret, a més a més. S’ha de dir. Curiosament, les interlocutòries es feien extensives a l’acusació particular. Acusació particular que ni tan sols s’havia personat. És curiós. Normalment les interlocutòries són reservades al jutge i al fiscal. Doncs aquí, també a l’acusació particular. Sembla que la Corporació és un poder fàctic molt important quan li tenen en compte de no privar-la del secret de la investigació. Fins i tot abans de comparèixer.

—M’he perdut.
—Un procediment es pot declarar secret, però al cap de trenta dies el secret s’ha de prorrogar. I s’ha de raonar per què continua secret. Aquí és secret excepte per al fiscal i l’acusació particular. Ells han tingut a la vista tota la investigació de la policia. Tot. Crida molt l’atenció. Que els hagin permès des del primer dia de saber què investigaven els mossos, i a nosaltres no. No passem per alt una cosa: el paper de Brauli Duart en l’estructura de la conselleria d’Interior. Va ser-ne secretari de seguretat pública. No parlem d’un qualsevol. És una persona que ha tocat totes les tecles del departament i durant molts anys dins Interior. I, òbviament, hi tenia relacions. Demà veurem què diu.

—Què voleu dir?
—Una investigació d’aquesta mena, amb la quantitat d’informes que hi ha, i que dura 14 mesos? No l’he vist mai en un cas dels Mossos d’Esquadra. I us en puc posar un exemple. Aquest mes s’ha celebrat un judici que ha acabat en absolució. Una persona era acusada de vulnerar la seguretat del portal E-tributs, de l’agència tributària de Catalunya. En aquest cas es va retirar l’acusació perquè la Generalitat va reconèixer la teoria de la defensa: no s’havia accedit a dades de caràcter personal. Li demanaven dos anys i mig. La Generalitat en demanava un. I parlem d’E-tributs: un cas molt més greu. Doncs la investigació del cas, comparada amb la nostra, era molt més petita. Molt més senzilla. No es dedicaven tants mitjans a investigar com aquí. Aquí els mitjans han blocat l’activitat dels mossos, que han d’investigar temes molt més greus, de pornografia infantil o estafa informàtica. Coses serioses. En aquest cas s’han posat a disposició de la Corporació mitjans que no havia vist mai. Que hi ha una intencionalitat política, ho tinc claríssim. Que hi ha contactes d’alt nivell entre la Corporació i els Mossos, no en tinc cap mena de dubte. Això és un cas polític i es busca un cap de turc per escarmentar-lo. Perquè es pretén escarmentar no aquesta persona, sinó tota la plantilla.

—Per acabar, quins són els vostres testimonis?
—Nosaltres en portem molt pocs. Tres. Parlaran dos pèrits forenses que vam demanar. Segurament serà la declaració més important de demà, per les sorpreses que portarà. I després portem un expert informàtic. Un pèrit independent, l’únic que hi ha, professor de les Illes Balears, que fou vici-rector i doctor en informàtica. La seva feina és ensenyar a la gent com protegir sistemes. Una autèntica autoritat en seguretat informàtica. I el nostre pèrit no es creu res d’això que diuen els Mossos d’Esquadra.

—I qui parlarà des de la banda de l’acusació?
—Ells porten molts testimonis. Molts. Brauli Duart, l’advocat de TV3, Eugeni Sallent (director TV3 en el moment dels fets), treballadors de TV3 que no són directius, sis mossos pèrits informàtics i pèrits informàtics de TV3. Serà un judici llarg. Podria acabar a migdia. I pot durar dos dies si es deixa que es pregunti de tot i a tothom.