Carlos Molina: “La covid fa créixer d’un 17% el risc de trombosis i la vacuna, d’un 0,004%”

El doctor Carlos Molina, cap de la unitat d’ictus de l’Hospital de la Vall d’Hebron, se’n fa creus, que hi hagi tant d’enrenou sobre els casos remots i “anecdòtics” de trombosis causats pel vaccí d’AstraZeneca. “És un debat inversemblant”, diu. Ell i el seu equip estan preocupats per la covid-19, que sí que causa sistemàticament complicacions trombòtiques greus i amb fortes seqüeles. En els efectes adversos de la vaccinació, ni tan sols hi pensen: no n’han atès cap cas, cap ni un, d’ençà que va començar el procés, ara fa quatre mesos. Ho veu clar, el doctor Molina: cal vaccinar-se, també amb AstraZeneca, sense cap mena de dubte, perquè els beneficis són “astronòmicament” superiors als riscs. I perquè és la manera de sortir de la pandèmia. Hi parlem per esvair dubtes sobre la qüestió.

—És elevat el risc de tenir trombosis o ictus causats per la covid-19?
—El risc d’ictus ha augmentat molt d’ençà que va començar la pandèmia, sobretot en la primera onada. Entre els malalts que ja tenien factors de risc hi ha hagut una pujada important de casos d’ictus. Després s’ha anat controlant, però el risc de trombosis en malalts de covid és molt alt. Per això és inversemblant que ara mateix parlem del risc d’ictus de la vacuna, que és n’és una causa molt, molt, molt infreqüent. El 17% de pacients amb covid hospitalitzats tenen complicacions trombòtiques i ningú no diu res. I entre els vacunats, un de cada tres-cents mil pot tenir una complicació molt, molt, molt inhabitual, gairebé anecdòtica. Parlem de 86 casos entre 25 o 27 milions de vacunats.

—Quin quadre presenta aquest 17% de malalts de covid amb complicacions trombòtiques?
—Aquí el problema és la covid. La covid és pro-trombòtica. La gent demana sovint si s’ha de vacunar en cas que hagi patit un procés pro-trombòtic o tingui problemes de coagulació. La resposta és que sí, s’ha de vacunar. Perquè el risc de complicacions trombòtiques amb la covid-19 és més alt que no pas amb la vacuna. La vacuna d’AstraZeneca no és pro-trombòtica. No hi ha més risc de tenir processos trombòtics entre els vacunats que entre la població general. S’han descrit casos molt inhabituals amb una relació temporal amb la vacunació. Però són tan pocs, tan anecdòtics, que ni tan sols se n’han pogut concretar els factors de risc. A la nostra unitat tenim por de la covid. Quan se’n disparen els casos, es dispara el nombre d’ictus. A la primera onada, de cada quatre malalts que venien amb ictus, un o dos tenien covid. I això era molt greu, perquè té un impacte directe en la mortalitat.

—Si parlem d’efectes secundaris, de fet, la covid en té uns quants.
—La covid no té complicacions respiratòries o trombòtiques i prou: també en té sobre el sistema nerviós, i en gairebé tots els òrgans que tenim. Pots estar ingressat a l’UCI per una pneumònia per covid però surts de l’UCI amb un seguit de complicacions que poden requerir una rehabilitació d’uns quants mesos. Parlem molt de la covid però no prou de les seqüeles funcionals, que afecten la vida diària.

—Quins mals hàbits impliquen més risc de trombosis i d’ictus?
—La hipertensió arterial, la diabetis, la inactivitat física, l’obesitat. Tot això té més risc d’ictus. El trastorn de conducció cardíaca més freqüent, la fibril·lació auricular, també té més risc d’ictus. De tot això, se n’ha de fer seguiment. Perquè l’ictus no tan sols es pot tractar, sinó també prevenir, si fem un control exhaustiu d’aquests controls de risc.

—Quins efectes adversos pot tenir, normalment, un vaccí?
—Com qualsevol fàrmac, està subjecte a estudis de seguretat dins els assaigs clínics. Els efectes secundaris normals més freqüents són la febrícula, mal de cap molt lleu, artràlgia i miàlgia, diarrea… Són símptomes lleus que es resolen al cap de dos dies. El problema és si aquests símptomes són persistents o molt greus, que aleshores han de saltar les alarmes i s’ha de consultar. Però això és molt, molt estrany. Molt. En tot el procés de vacunació, nosaltres no hem vist cap cas, cap, de trombosi venosa cerebral. Cap. Cap! En un hospital com la Vall d’Hebron.

—La incidència mundial és lleu, de fet.
—Hi ha un interval que va d’un cas cada cent mil vacunats a un cas cada mig milió. La mitjana és un cas cada tres-cents mil. Parlem d’un risc del 0,004% de complicacions trombòtiques. Cal tenir en compte que el risc en els anticonceptius és de prop d’un 0,5%. I en la covid, d’un 17%.

—I d’aquest 0,004%, tots els casos són greus?
—No, ni de bon tros. A més, n’hi ha tan pocs, de casos (86), que costa d’identificar els factors de risc d’aquesta complicació. És molt important donar un missatge de tranquil·litat. Això és molt infreqüent i passa amb tots els fàrmacs. És molt més probable tenir una complicació per qualsevol fàrmac que no pas per la vacuna. Si tinc mal de cap i em prenc una aspirina, puc tenir més complicacions per l’aspirina que per la vacuna d’AstraZeneca. Aquesta és la veritat. Ara mateix som enmig de la quarta onada. El problema és la covid. I la clau que obre la porta de la pandèmia és la vacunació. En qualsevol forma.

—A banda, els assaigs que es fan amb els fàrmacs administrats habitualment a la població no són tan multitudinaris, no?
—Exactament. Si un bon dia administréssim un fàrmac nou a milions de persones, de cop i volta i cada dia, trobaríem una quantitat semblant de complicacions. Parlem de mig milió de vacunes cada dia a Espanya. És normal que hi hagi complicacions. Que poden tenir relació amb la vacuna o no. De fet, els informes de farmacovigilància diuen les xifres però sense confirmació que hi hagi causa-efecte. Els primers catorze dies de vacunació s’ha recollit aquest símptoma. Però no ha de tenir relació per força amb la vacuna. Això s’ha de tractar bé.

—Com a tractament per als casos de trombosis derivats del vaccí, diversos col·lectius de metges proposen les immunoglobulines per via endovenosa com a tractament.
—Sí, en cas que es confirmi que el malalt té una trombosi venosa cerebral i hi hagi la sospita raonable d’una relació temporal amb la vacuna, hi ha la possibilitat de bloquejar aquest mecanisme, que és un mecanisme autoimmunitari, amb les immunoglobulines.

—Per resumir-ho. No és tan sols que entre els vaccinats hi hagi molt poca incidència de trombosi, sinó que aquests pocs casos no són tots greus…
—I no s’ha confirmat que tots els casos siguin realment deguts a la vacunació; només sabem que hi ha una relació temporal.

—D’acord, i si tot això es confirmés, hi ha tractaments viables.
—Sí, hi ha tractaments. Amb els pacients que tenen símptomes de trombosi venosa cerebral comencem un tractament amb anticoagulant. Si, a més, hi hagués una relació temporal amb la recepció de la vacuna (cosa que, hi insisteixo, seria molt infreqüent), administraríem immunoglobulines per evitar el procés trombòtic. Però és que tot això és teòric, perquè no n’hem tingut cap cas.

—L’Agència Europea del Medicament (EMA) ha dit que ara investigava possibles casos de trombosi en persones que havien rebut el vaccí de Janssen. La recomanació és la mateixa: tranquil·litat.
—Exactament la mateixa. De fet, l’EMA no ha prohibit la vacunació. No ha identificat cap grup d’edat. És una qüestió dels estats, que van a la seva i han decidit de posar uns topalls d’edat arbitraris que no es basen en cap prova científica. L’EMA diu que es pot continuar. Que la vacunació és segura. Que s’ha de posar a la fitxa tècnica de la vacuna que en casos molt inhabituals hi pot haver una vacunació. Però ja està!

—Per què s’ha arribat fins a aquest punt d’alarmisme, doncs?
—En el món científic no ho entenem, això. Hi ha un consens que no hi ha un augment de processos trombòtics per la vacuna. El problema és que la política i la ciència no van sempre alhora, i en tenim un bon feix d’exemples, durant aquesta pandèmia. A tots els països. No és pas aquí i prou. França, Alemanya. Tots. El problema seria que la incidència d’alguna complicació superés la de la població no vacunada. Però això no ha passat. Ni amb la vacuna d’AstraZeneca ni amb les altres. No ha passat.

—Al començament dèieu que ara hauria de preocupar la quarta onada. Quina situació hi ha a l’hospital?
—La situació és complicada. Cada dia augmenten els casos, és el dia de la marmota. Tenim les UCI plenes. A Catalunya hi ha més de cinc-cents malalts de covid a les UCI. La mortalitat s’ha reduït gràcies a la vacunació i a la millora de les cures. Però amb aquest ritme de creixement de casos arribarem al col·lapse. I això afectarà de manera col·lateral les altres malalties, com els ictus, el càncer o els infarts aguts de miocardi. Això sí que s’ha d’evitar.

—I s’evita amb el vaccí.
—Correcte. Com més de pressa vagi la vacunació, millor per a la salut i per a l’economia.