Carlos Mazón, un fantasma a la trona de les Corts

Matí núvol i frescot a València. A l’Horta Sud, milers de persones continuen netejant el fang i la pols. Saben que potser no els marxarà mai de les ànimes negades. A la plaça de Sant Llorenç, davant la porta de les Corts, centenars de persones són la veu dels nostres veïns de l’Horta Sud, però també la de molts valencians que no han estat afectats directament pels efectes de la gota freda. I és en aquest ambient gris i enfangat que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, s’ha presentat davant les Corts per explicar l’inexplicable. Desenes de mitjans de comunicació de tot l’estat espanyol n’estaven pendents.

I tots aquests mitjans no han vist res més que un president a la defensiva que, a pesar de declarar que no volia eludir cap responsabilitat, ha dedicat minuts i minuts a culpar el sistema. “Ha fallat el sistema sencer” és la frase que ha emprat per embolcallar-se en la lectura d’un munt de papers amb una cronologia que ha començat el diumenge anterior, quan es van tenir les primeres previsions de l’arribada de la gota freda. Després ha demanat unes disculpes petites i pre-fabricades. Fredes. Al final del discurs n’ha tornades a demanar. Les ha dites llegint el guió de prop de cinc-centes pàgines que duia preparat. Amb un to completament inadequat a la situació, un to amerat de la prepotència d’aquell que sap que és l’amo de la veritat, ha anat amollant la lletania. Amb repeticions, incisos i èmfasis, a vegades fora de lloc. A més, el primer que ha fet també, embolcallat en les víctimes, ha estat demanar als grups parlamentaris que no usessen aquesta compareixença per encetar una batalla dialèctica ni una disputa política. De bon començament, Mazón s’ha posat al capdavant de la reconstrucció.

I amb aquesta intenció ha anat llegint una pàgina i una altra amb totes les dades que són tan inútils com el dol i les cares compungides que ara tenen els membres del govern.

Un fenomen meteorològic mai vist

A banda de la fallada del sistema sencer, Mazón ha posat molt d’èmfasi a descriure el fenomen meteorològic. Ha repetit l’expressió “revolució hidrològica”, que ja fa dies que gasta. El mot monstruós l’ha dit unes quantes voltes per parlar del cabal del barranc de Torrent, conegut també com a barranc del Poio. També ha parlat d’un mur d’aigua per a dibuixar la catàstrofe com a inevitable. Ha recordat tant la primera conclusió a què va arribar el govern del PP l’any 2006 amb l’accident del metro, que ha estat impossible no sentir un calfred. En aquell moment, poques hores després del descarrilament, el Consell de Francisco Camps va encunyar una frase que li havia de servir d’escut de protecció: “Ha estat un accident inevitable i imprevisible”, van dir, encara amb els cossos calents. És la teoria de la catàstrofe natural inevitable. Que no és tan natural ni tan inevitable.

Ha descrit, Mazón, la situació resultant de la barrancada com un escenari bèl·lic. Aquesta metàfora, els mitjans de comunicació ja l’havien emprada, però amb relació a les víctimes. A les cases destruïdes, a les vides perdudes… Però Carlos Mazón l’ha emprada per demanar àrnica, perquè tothom sàpiga que si no va fer res per evitar les morts és perquè no va poder fer-hi més. Què es pot fer davant un monstre, un mur d’aigua o una guerra? Res. I així, en to funcionarial, ha continuat llegint i llegint sense saber ben bé què deia.

Desviar el focus a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer

L’objectiu principal i permanent del discurs ha estat descarregar les culpes sobre la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que és el mateix que fer-ho sobre el govern de Madrid. Ja fa molts dies que tant ell com la vice-presidenta Susana Camarero han enfocat aquest organisme. S’ha referit, de manera despectiva, als correus electrònics que la confederació enviava per actualitzar la situació del riu Magre i del barranc. El protocol d’actuació de la confederació és l’enviament de correus electrònics amb els avisos al centre d’emergències.

En tot aquest relat fet, pràcticament, minut a minut, el president s’ha oblidat de dir on era ell entre dos quarts de tres i les sis de la vesprada. Aquell dinar amb sobretaula llarga que va acabar de dissoldre la seua imatge. Tant, que l’ha convertit en un cadàver polític que s’aferra a la destrucció i a la catàstrofe per continuar en un càrrec que denigra amb la seua presència. Sí que ha dit que quan va saber que la presa de Forata era en perill va decidir d’anar a l’Eliana, però que hi havia molt de trànsit i que el trajecte va ser molt penós. I, és clar, ha negat que li haguessen d’explicar la situació.

Mentre Mazón deia tot això i desbordava amb dades inútils com ara quantes receptes mèdiques s’havien fet i quantes racions de menjar s’havien servit, els crits dels manifestants, obligaven, forçosament, a tocar de peus a terra i a recordar que a l’Horta Sud encara hi havia gent que no podia cuinar a casa seua o algú que no trobava un ésser estimat. Tot això que deia el president eren paraules buides. Un enllaçament amb el bypass, el nombre de voluntaris, els àpats que ha servit el xef José Andrés, les escoles que han pogut reobrir, els militars mobilitzats… I el pont d’Algemesí… Però els crits de “Mazón, dimissió” recordaven els dos-cents setze morts i els setze desapareguts.

La darrera part del discurs, el president l’ha emprada per demanar ajuda a totes les administracions. Col·laboració, unitat i suport addicional del govern espanyol, que ha d’assumir la seua responsabilitat en la reconstrucció. Ha anat als llocs comuns per a parlar de la resiliència del poble valencià, i ha dit allò que, d’aquesta crisi, “en sortirem més forts”. “València s’aixeca.” “Ens aixequem tots junts”…

Dues hores i quatre minuts ha tardat Mazón a dir que per a la reconstrucció era necessari de fer una renovació del Consell. Diu que serà una estructura dinàmica, moderna i eficient per a fer front a les necessitats. Ha confirmat allò que ja se sabia de la vice-presidència per a la recuperació que harmonitzarà totes les accions del Consell. El responsable d’aquesta vice-presidència dirigirà una comissió interdepartamental amb tots els consellers de la Generalitat. També crearà una Conselleria d’Emergències i Interior. Carlos Mazón no ha anunciat, això no obstant, els noms de les persones que ocuparien aquestes conselleries, ni qui destituiria.

Els darrers minuts, Carlos Mazón els ha emprat per parlar en català i per tornar a demanar als partits de l’oposició que no fessen política amb la desgràcia. En aquells moments, després de dues hores i mitja de discurs, un grup de manifestants irreductibles continuava al carrer.