Carlos Mazón obre les portes de la Generalitat a l’extrema dreta

No es pot dir que siga una gran sorpresa, però la manera com el Partit Popular ha obert de bat a bat les portes de la Generalitat Valenciana a l’extrema dreta ha causat un impacte enorme. El PP havia jugat a fet i amagar, alimentant fins i tot la hipòtesi que una part de l’esquerra s’hagués abstingut durant la investidura per a permetre al PP de governar sense el suport de Vox.

Però, de sobte, en una reunió que no ha durat ni dues hores, els uns i els altres han resolt tots els problemes i han anunciat un acord que fa entrar l’extrema dreta al cor mateix de les institucions valencianes: la presidència de les Corts, segona autoritat de la Generalitat, serà per a Vox. Vox tindrà consellers al govern presidit per Carlos Mazón. I els dos partits pactaran un canvi profund de les institucions de la Generalitat, a partir d’un pacte escrit esquifit, de menys d’un full d’extensió, fet públic ahir. Són lluny aquells dies de les negociacions del Botànic, amb extensos capítols redactats meticulosament i reunions esgotadores fins a altes hores de la matinada. Això ha estat un pim-pam-pum, de conseqüències terribles per a la societat valenciana.

Ni tan sols la condemna per violència masclista del candidat de Vox, Carlos Flores, ha estat un obstacle. Aquesta condemna antiga, coneguda en campanya, era una de les esperances que tenia l’esquerra per a pensar que el PP no s’atreviria a pactar tan de pressa amb els ultres. Però PP i Vox ho van resoldre amb una fórmula original. El polèmic catedràtic de dret constitucional encapçalarà la llista de Vox per València a les eleccions espanyoles i l’aparcaran a Madrid, on podrà aportar el seu vot a un altre govern PP-Vox, si les coses van com els uns i els altres esperen.

Però ara cal formar govern. Mazón es va negar ahir a especular, però sembla que Vox reclama Cultura i Educació, Agricultura i una vice-presidència. A més de la presidència de les Corts, una autèntica joia quant a pressupost, visibilitat i projecció ciutadana. El contrast amb els darrers vuit anys no pot ser més feridor. El president Enric Morera ha estat un home afable, culte, elegant, d’aquells que prestigien les institucions. Veurem qui el substitueix.

No serà ningú que s’hi assemble en absolut. D’això, en podem estar segurs, oimés en vista del pacte signat. Un pacte irrisori, que diu tan sols que hi ha cinc eixos que posen d’acord les dues formacions. “Llibertat perquè tots puguem triar”, “desenvolupament econòmic per a reduir despeses innecessàries i impulsar l’economia”, “sanitat i serveis socials per a reforçar la sanitat pública i els serveis socials”, les tenebroses “senyes d’identitat” que volen recuperar i que ja sabem que significaran un atac permanent a la llengua i la cultura i “suport a les famílies per a fomentar la natalitat, la seguretat i la promoció”.

S’acosten dies molt difícils per a la societat valenciana, que el PP i Vox volen que comencen com més aviat millor. Tant que han preguntat als lletrats de les Corts quants dies són els mínims per a engegar el seu projecte i votar un ultra d’extrema dreta espanyolista per posar-lo al capdavant de la institució històrica emblema dels drets i les llibertats valencianes.