29.05.2023 - 21:40
Aconseguir el canvi. Aquest ha estat el principal objectiu del candidat del PP a les eleccions valencianes, Carlos Mazón. I se n’ha sortit: un canvi que encamina el País Valencià a la dreta i l’extrema dreta. Mazón serà previsiblement el nou president de la Generalitat, amb el suport de Vox.
Durant el govern del Botànic, va poder conservar la Diputació d’Alacant com a reducte del PP a les institucions i del sud estant ha anat engrandint la seva figura fins a perfilar-se com el nou president de la Generalitat, en substitució del socialista Ximo Puig i posant fi a dues legislatures d’hegemonia botànica.
Mazón va fer el 2021 el pas per dirigir el PP del País Valencià en lloc d’Isabel Bonig, i d’aleshores ençà s’ha mostrat convençut de tenir la força necessària per a encapçalar un projecte d’una àmplia confluència.
Del sud estant, com Zaplana
Carlos Mazón Guixot, llicenciat en dret per la Universitat d’Alacant (UA), va tenir el primer sou públic l’any 1999. Tenia vint-i-cinc anys i Eduardo Zaplana el va nomenar director general de l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ). Quatre anys més tard ja era director general de Comerç. I l’any 2007, vice-president de la Diputació d’Alacant. Després va passar per la cambra de comerç i, un temps després, tornà a la política institucional.
Precisament, representants d’unes altres formacions han utilitzat el vincle amb l’ex-president i l’ex-ministre en les crítiques. De fet, Compromís s’ha referit diverses vegades a Mazón com a “neozaplanista” i el PSPV l’ha criticat per haver ocupat càrrecs a l’època més corrupta del PP. Amb tot, ni aquestes referències ni el desconeixement fora d’Alacant que semblava perjudicar la candidatura de Mazón no han minat els resultats del PP, que ha aconseguit duplicar el nombre d’escons a les Corts.
Després de la victòria de Francisco Camps, Mazón va ser diputat provincial d’Infrastructures amb José Joaquín Ripoll i el 2009 va passar a ser director de la Cambra de Comerç d’Alacant. No va ser fins deu anys més tard que va tornar a la política al capdavant de la Diputació, tot succeint César Sánchez. Aleshores, va accedir a la presidència amb els 14 vots del PP i els 2 de Ciutadans.
Contra l’esquerra catalanista i federalista valenciana
“El PP és l’únic que defensa els valencians del radicalisme de Compromís, que arriba a copiar el model catalanista, i la concepció federal dels socialistes amb Ximo Puig.” Aquesta frase la va dir Carlos Mazón poc abans de ser nomenat candidat a la Generalitat al diari ABC. Les aigües del partit al País Valencià ja baixaven rebolicades perquè ja era la nineta dels ulls de Pablo Casado i el seu nom ja sonava com a favorit de la direcció espanyola per a substituir Isabel Bonig.
De fet, mesos enrere Pablo Casado ja havia mostrat el polze cap avall a Bonig i li calia encunyar una frase com aquesta per anar revestint el càrrec. En una sentència que podria estar picada a la pedra del frontispici del Palau Provincial, Mazón espantava dos dimonis: catalanisme i federalisme. Tots dos els encarna el govern del Botànic. Tots dos els ha repetit des de la trona de les Corts Isabel Bonig. Però, probablement, no han sonat tan contundents com volien a Madrid.
I és del sud del país estant, com va fer Zaplana, a la talaia de la diputació, amb l’ajut dels batlles Luis Barcala d’Alacant i Emilio Bascuñana d’Oriola, que el PP vol començar la reconquesta. Ja l’ha començada. L’oposició més dura en qüestions que són principals en el govern del Botànic, com ara la llei del plurilingüisme o la llei de la funció pública, ha arrancat al sud. Manifestacions reiterades a Oriola contra l’obligatorietat d’assolir un coneixement bàsic del català en acabar l’ESO en són un exemple. La reobertura de la batalla de l’aigua pel transvasament Tejo-Segura, n’és una altra. Famílies i llauradors contra el Botànic. Consignes anticatalanistes. Apropiació de figures universals com la de Miguel Hernández, en contra, fins i tot, de la voluntat de la família del poeta. Tota pedra fa paret si serveix per a falcar l’oposició i minar el govern.
El PP dobla els resultats
La candidatura que encapçalava Mazón ha fet passar el PP de 19 diputats a 40. És a dir, obté més del doble de la representació que tenia a les Corts. La majoria absoluta és de 50 diputats i, per a assolir-la, Mazón haurà de pactar amb l’extrema dreta de Vox, que també ha millorat els resultats i ha passat de 10 diputats a 13. Un dels portaveus de Vox, Ignacio Gil-Lázaro, ha comparegut i ha dit que sempre que la seua contribució siga necessària, exigirà de participar en la gestió i en la governabilitat.
La llista encapçalada per Ximo Puig ha passat de 27 diputats a 32. Era la primera volta que Puig no encapçalava la llista per la circumscripció de Castelló, sinó la de València. Aquesta millora en el nombre de diputats no li ha servit per a revalidar el Botànic, que ha vist que dues de les potes es debilitaven extremadament, amb la desaparició d’Unides Podem i la davallada de Compromís.
Com ha passat als ajuntaments, la desaparició de Ciutadans i el reagrupament de la dreta en dues opcions –i no en tres, com en la legislatura passada– ha afavorit l’augment en escons del PP.
Tots els dirigents de l’esquerra que ha format els dos Botànics ja han comparegut per a acceptar la derrota i lamentar que, malgrat la gestió que han fet i que consideren bona, no hagen tingut el suport popular. Mazón ha dit que presentaria la candidatura a la presidència amb l’objectiu de donar una majoria estable. “És una gran nit per al PP, però només és l’avantsala del demà”, va dir Mazón diumenge, quan celebrava la victòria electoral.
