La responsabilitat criminal de Mazón: com pot ser perseguit per homicidi imprudent

“Espere que caiga damunt dels culpables tot el pes de la llei”, deia el president de la Generalitat, Carlos Mazón, en la compareixença que va fer dissabte al vespre. No parlava d’ell, és clar, es referia a casos de pillatge i robatori que hi ha en alguns municipis afectats per la gota freda. Però i a ell, què li passarà? I al seu govern, i a la consellera de Justícia i Interior? I, més concretament, al seu secretari de Seguretat i Emergències Caurà mai, damunt seu, el pes de la llei pel fet de no haver avisat la població a temps de prendre mesures per evitar l’enorme torrentada causada per una gota freda que s’havia previst amb dies d’antelació? Tots hauran d’encarar les exigències de responsabilitats polítiques per la mala gestió, abans del temporal, durant i després. Però també hi ha una base perquè s’investigui el govern de Mazón per responsabilitats penals, pels delictes d’homicidi imprudent (article 142 del codi penal espanyol), que implica penes d’un any de presó a quatre i fins a sis d’inhabilitació, i de danys per imprudència (article 267), que implica multes. I tot plegat tenint en compte la possibilitat d’exigir que la Generalitat sigui declarada responsable civil i que, en conseqüència, l’estat hagi d’assumir el pagament d’indemnitzacions.

La clau perquè hi hagi una atribució de responsabilitat penal d’aquestes característiques és que es puguin relacionar d’una manera clara i causal algunes de les morts per la riuada a la mala gestió del govern valencià dels avisos de situació de perill extrem per una gota freda que s’atansava, emesos per l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i que feia dies que sabia; de l’omissió del deure d’activar les alertes de Protecció Civil (que depèn de la Generalitat), amb prou antelació perquè molta gent no es desplacés, no sortís al carrer i restés confinada. Els juristes i experts en dret penal consultats per VilaWeb diuen que hi pot haver una base per a formular una denúncia penal d’aquestes característiques, però que hi hauria una gran dificultat perquè s’arribés a concretar en la identificació d’uns responsables governamentals i la seva condemna.

Qui es va avançar ràpidament, per a exercir de tallafoc provisional contra els màxims responsables del govern de Mazón, el president inclòs, fou l’entitat d’ultradreta Manos Limpias, que dijous va anunciar que presentaria una querella contra la directora d’AEMET, María José Rallo del Olmo, i contra el responsable de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, Javier Montoro Hernández. L’una depèn del govern espanyol, i l’altre, del valencià. L’assenyalament d’aquests responsables més tècnics  impediria d’anar més amunt en l’exigència de responsabilitats.

I tot plegat mentre la fiscalia espanyola resta plegada de braços, i ara per ara no ha obert cap investigació sobre les possibles responsabilitats penals per l’enorme quantitat de morts i desapareguts i les destrosses causades pel temporal.

Els primers indicis: una cronologia implacable

El fonament per a una acció penal com aquesta l’explica, si més no de manera indiciària, la cronologia implacable dels esdeveniments el dimarts en què es va desencadenar el desastre. Primer, hi va haver els avisos de l’agència espanyola de meteorologia: la gota freda es va preveure. El divendres 25 d’octubre a les dues del migdia, l’AEMET ja advertia de la formació d’una gota freda que podia portar “pluja molt forta al vessant mediterrani”. El dia abans de l’aiguat, el dilluns 28, ja avisava de la possibilitat d’inundacions; el dia 29 a les 7.00 ja hi havia alerta roja a l’Horta Sud, de perill extrem i recomanació de no desplaçar-se si no era estrictament necessari; un advertiment reiterat a les 8.00, repetit a les 9.00, apujant el to a les 9.20 amb un piulet a la xarxa X que ja parlava de perill extrem, demanant d’allunyar-se de zones inundables, lleres, rambles…

⛈️¡Mucha precaución! Lluvias torrenciales en puntos de la Comunitat Valenciana. El peligro es importante, e incluso extremo, en algunas comarcas.

Mantente informado de la predicción del tiempo y aléjate de cauces, ramblas y zonas bajas inundables.

🔗https://t.co/73Xjqq2jum https://t.co/jz8TjIrfHG

— AEMET (@AEMET_Esp) October 29, 2024

A les 10.00 s’ampliava el nivell màxim d’alerta a més comarques: “Hi ha inundacions.” A migdia es mantenia inalterable el nivell màxim d’alerta, i a les 12.42 l’AEMET insistia en el perill màxim en les mateixes comarques on va acabar havent-hi les inundacions.

Mentre tota aquesta informació anava arribant a la taula dels responsables d’Emergències de la Generalitat, amb Emilio Argüeso al capdavant, desaparegut durant tot aquell dia, el president Mazón mantenia la seva agenda com si res. A les 9.00 va assistir a la reunió del ple del Consell (a aquella hora l’AEMET ja advertia de “perill extrem” per la gota freda); a les 10.45 va anar al lliurament d’un certificat de sostenibiliat en el turisme a la Generalitat per part de l’entitat AENOR (d’expedició de certificats de qualitat en l’àmbit industrial i de serveis, amb un historial esquitxat d’escàndols). Mazón no semblava gens preocupat, ans al contrari…

A les 12.00 l’AEMET mantenia el nivell màxim d’alerta, i feia cinc minuts que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer havia avisat que hi havia barrancs que sortien de mare i una gran crescuda dels cabals dels rius, sobretot el Magre. Mazón no interrompia la seva agenda, no hi havia cap canvi de plans, i a dos quarts d’una participava en un acte a la Direcció General de Salut Pública per a presentar l’estratègia de salut digital. Poca estona més tard, a la una, finalment compareixia per parlar del temporal, però amb un to optimista i despreocupat. “Segons la previsió, el temporal es desplaça cap a les muntanyes de Conca i, en conseqüència, s’espera que cap a les sis de la vesprada disminuirà la intensitat a tota la resta de la Comunitat Valenciana”, va dir.

I va dir també que no hi havia cap alerta hidrològica, al mateix temps que el seu govern, mitjançant el 112, emetia un avís especial d’alerta hidrològica als municipis de la rambla del Poio. El discurs públic que feia Mazón no tenia res a veure amb la realitat d’un perill que augmentava cada minut que passava, i el president va continuar encara la seva agenda d’actes, tot seguit, amb una reunió a Palau amb representants de la Confederació d’Empresaris valencians, de la UGT i de Comissions Obreres per parlar del pressupost de l’any vinent.

Poca estona després d’aquella reunió, la meteoròloga Victòria Rosselló presentava l’espai de l’oratge en l’Informatiu migdia d’À Punt. Començava alertant de la situació crítica, de l’avís roig per la gota freda, i demanava a la gent dels indrets afectats que no sortís de casa. A Utiel l’aigua ja arrossegava cotxes. Rosselló parlava de “la barbaritat” d’aigua que queia i que havia d’anar baixant a zones inundables, “que en són moltes”, que “les pròximes hores seran crítiques”.

I, tanmateix, el Consell no actuava. Mazón ja no el vam tornar a veure en tota la vesprada, i a mesura que passaven les hores l’aigua ho anava engolint tot. Per què durant tota aquella estona no es va fer arribar l’alerta als mòbils de la població? És la via més directa i eficaç. És el sistema ES-Alert que gestiona el Ministeri d’Interior espanyol, però són els governs autonòmics que han de comunicar la situació d’emergència que vulguin fer arribar a la població perquè s’acabi emetent l’avís. Aquest missatge no va arribar fins a les 20.11, quan ja hi havia centenars de desapareguts, atrapats o morts.

Mazón no va tornar a comparèixer fins força més tard, per dir a la gent que romangués a casa en zones elevades. I va esborrar el piulet que havia fet a X amb el vídeo de la seva compareixença de migdia, aquella en què deia que a les sis de la vesprada el temporal aniria de baixa i que tot estava controlat. Un intent maldestre d’esborrar una prova de la seva incompetència, negligència, imprudència. El vídeo complet de la seva compareixença hauria de ser la primera llavor d’una possible denúncia penal.

La complexitat de l’acusació i el precedent del Prestige

L’article 14 de l’estatut valencià diu: “Els poders públics vetllaran pels drets i necessitats de les persones que hagen patit danys causats per catàstrofes naturals i sobrevingudes.” És un deure estatutari que no es reflecteix pas en altres estatuts d’autonomia, i que indica la recurrència d’aquests fenòmens al País Valencià. No és res imprevisible, ni històricament, ni conjunturalment, com s’ha vist amb la cronologia d’aquesta gota freda destructiva. Però perquè es pugui establir una responsabilitat penal cal anar més enllà, cal molta concreció.

Això vol dir que caldria poder relacionar unes morts per la riuada amb aquesta conducta d’omissió del deure d’actuar que políticament és tan evident; però perquè penalment també ho sigui cal que l’omissió sigui clara i determinant d’acord amb uns protocols d’emergència en cas d’inundacions com aquestes. I una segona dificultat: caldria identificar en quina baula concreta de l’administració de la Generalitat s’havien d’haver pres unes decisions diferents de les que es van prendre per evitar les morts, és a dir, quines persones van actuar de manera incorrecta segons els protocols establerts. El dret penal obliga a provar que una persona o unes persones van infringir les seves obligacions com a garants de la seguretat dels ciutadans, i que si haguessin actuat correctament n’haurien evitat la mort. Caldria demostrar que l’emissió efectiva d’un avís a migdia –per exemple–, i no a les 20.11 del vespre, hauria fet que els ciutadans que han mort no haguessin anat a agafar el cotxe, no haguessin entrat en aquell aparcament, no haguessin travessat aquell carrer a aquella hora…

És tan fred, exigent i complex com això el dret penal. I en els casos de catàstrofes naturals és complicat de poder-hi avançar a l’hora d’exigir responsabilitats als governants. A l’estat espanyol hi ha un cas relativament recent, en el judici pel vessament de fuel del Prestige davant la costa de Galícia. Per la responsabilitat que va tenir el govern espanyol –aleshores presidit per José María Aznar– en aquella catàstrofe ecològica, només va arribar a ser jutjat l’ex-director general de la Marina Mercant, José Luis López Sors. Els altres dos acusats van ser el capità del petrolier, que fou condemnat per desobediència greu a l’autoritat, i el cap de màquines, també absolt.

López Sors, que va prendre la decisió d’allunyar el vaixell de la costa, el van absoldre perquè el tribunal va considerar que no havia comès cap imprudència, malgrat l’impacte que va acabar tenint aquella decisió. “La imprudència no és res més que un judici de valor que no es pot vincular amb el resultat d’una conducta, sinó amb les motivacions, de manera que si la motivació fou d’evitar una catàstrofe o pal·liar-la no es pot atribuir cap responsabilitat penal a aquest comportament.” Com si la sentència digués que cal voler cometre el mal atribuït per a poder ser condemnat per imprudència. I precisament el concepte penal d’imprudència es contraposa al de dol o intencionalitat.

Imprudència per omissió

Una possible acusació contra Mazón o contra membres del seu govern per homicidi imprudent ja hauria de tenir en compte això i, a diferència del precedent del judici per la catàstrofe del Prestige, en aquest cas es parlaria d’una imprudència per omissió; no són les decisions que prens que desencadenen un agreujament de la situació i un augment del perill per als ciutadans, sinó les que deixes de prendre. Si no és que el fet d’haver enviat l’avís als mòbils de la població tan tard no va fer tan sols que molta gent no es pogués protegir abans sinó que molta altra actués i es mogués en el pitjor moment, que decidís de fugir, d’anar a cercar algun familiar o de moure el cotxe quan era més perillós.

La fiscalia podria obrir una investigació d’ofici, però ara com ara no ho fa. Els afectats es podrien moure i organitzar –com passa en altres ocasions quan hi ha molts damnificats per un desastre natural– per a exigir responsabilitats penals i civils, tot presentant una querella contra una persona o unes quantes de les administracions responsables de vetllar per la seva seguretat. I ací ressona novament l’article 14 de l’estatut valencià: “Els poders públics vetllaran pels drets i necessitats de les persones que hagen patit danys causats per catàstrofes naturals i sobrevingudes.” I si, ara per ara, es fes difícil de determinar els responsables concrets, amb noms i cognoms, es pot presentar una denúncia a la fiscalia perquè engegui la investigació.

Perquè d’indicis de responsabilitat, n’hi ha. Només cal escoltar Rosselló, entrevistada a VilaWeb l’endemà mateix del desastre: “Alguna cosa ha d’haver fallat en la cadena de decisions i de responsables. No pot ser que el 2024 tinguem setanta morts, de moment. Alguna cosa ha d’haver fallat. No sé què. Segurament hi ha moltes causes. Segurament no és responsabilitat ni d’una persona ni de dues, ni d’una institució ni de dues. Però alguna cosa falla quan al migdia ja diem que si no és necessari no s’isca de casa, i qui ha de prendre la decisió perquè els mitjans la donem a l’audiència fa que t’arribe en un timbre a les vuit de la vesprada. Quan ja se sabia quanta aigua havia caigut a Utiel, i la que queia en la conca mitjana del Xúquer, en el Magre. És inexplicable. La meteorologia a vegades pot no afinar, però aquesta vegada havia afinat molt.”  D’indicis, n’hi ha; ara caldran proves.