Què ha de passar perquè Carlos Mazón deixe de ser president de la Generalitat?

“El president té moltes cares, i l’endemà de la gota freda i els dies següents feia cara de compungit, però sempre a la defensiva i amb la idea d’intentar justificar allò que havia passat”, diu una persona que va mantenir contacte amb Carlos Mazón l’endemà de la tragèdia i els dies següents. Aquesta font de la Presidència diu que probablement pel seu cap, i durant uns instants, va passar la idea de dimitir, però que de seguida la va desestimar. “Qualsevol, en la seua posició, no dimitiria. D’una banda, perquè, a qui passes el merder?, i d’una altra, no ho vols deixar quan tot va tan malament, vols intentar arreglar-ho”, continua aquesta font anònima de la Generalitat.

Han passat més de cinc setmanes i, efectivament, Carlos Mazón no ha dimitit del càrrec del president. A mesura que passen els dies, ell i el seu entorn trien amb cura les paraules i les aparicions públiques. Tot ha virat cap a la reconstrucció i la tornada a la normalitat per a apuntalar-lo i caragolar-lo en el càrrec. Mazón ha fet una remodelació del govern que li ha valgut certes crítiques per la tria dels protagonistes, però ell va fent. A més, ha construït aquest relat de què parlava la font: justificar això que ha passat bo i traspassant les culpes tant de la manca de previsió com del caos dels rescats i tot allò que va venir després a l’adversari polític, que en aquest cas és el govern espanyol.

A pesar del clam de les desenes de milers de persones que li han exigit al carrer i per les xarxes socials que dimitesca, a pesar que l’oposició de Compromís i el Partit Socialista li han demanat en seu parlamentària, Mazón continua essent el president de la Generalitat. És pràcticament impossible que se’n vaja si no és per voluntat pròpia, i ho sap.

Una moció de censura que ara sembla impossible

Una moció de censura seria la manera més ràpida de fer que Carlos Mazón deixàs de ser president de la Generalitat, però l’aritmètica parlamentària ho fa, de moment, del tot impossible. Compromís té únicament quinze diputats i no són prou per a presentar-la tot i que la considera necessària. Fa setmanes que el síndic Joan Baldoví demana als socialistes que li’n deixen cinc per a poder-la presentar i que es puga debatre a les Corts. Això seria un exercici de parlamentarisme en què les coses anirien en sentit contrari de com van anar en la compareixença del dia 15. És a dir, el president no tindria sempre l’última paraula i el candidat que proposaria un programa de govern tindria un temps il·limitat per a exposar-lo i per a despullar a consciència les errades comeses per Mazón. Seria un càstig per al president, que, tot i que no tiràs endavant perquè, de moment, sembla impossible que Vox votàs a favor d’un candidat de Compromís o del PSPV, s’hauria de sotmetre a l’escrutini i als retrets de l’oposició.

Però el PSPV no facilita el tràmit cedint cinc diputats a Compromís. Els socialistes miren més enllà del Palau dels Borja, fins i tot, fora de les fronteres del país i llancen la pilota a l’altiplà. L’oposició a Carlos Mazón la dicta, per mitjà de la ministra i secretària general dels socialistes valencians, Diana Morant, el PSOE. I, segons els càlculs dels socialistes espanyols, si és Alberto Núñez Feijóo que fa plegar Mazón, el desgast del dirigent popular espanyol seria molt gran. És sabut que les relacions entre Feijóo i Mazón no són gaire bones d’ençà del mes de juny del 2023, quan, en una reunió de pocs minuts, va arribar a un pacte amb l’extrema dreta de Vox. Això va desmuntar el discurs de pretesa moderació de Feijóo que sempre havia dit que no pactaria amb el partit de Santiago Abascal. Si això passàs, si Feijóo abaixàs el polze i fes dimitir Mazón, el president de la Generalitat tastaria la mateixa medicina que Pablo Casado va fer beure l’any 2021 quan va defenestrar la seua antecessora Isabel Bonig. La diferència abismal és que Bonig era a l’oposició i havia assolit uns resultats dolentíssims a les eleccions a les Corts Valencianes.

Feijóo resistirà la pressió del carrer?

De moment, Alberto Núñez Feijóo es mostra molt fred amb Carlos Mazón. Únicament ha vingut a donar-li suport un parell de dies després de la gota freda. A poc a poc, aquesta adhesió incondicional del dirigent espanyol s’ha anat refredant. Especialment, després de la compareixença parlamentària del 15 de novembre en què Mazón no va complir amb els requisits que li havia demanat, com ara donar explicacions convincents. A partir d’aquell dia, Feijóo amb prou feines esmenta Carlos Mazón. Fins i tot, el dia que Pedro Sánchez va intervenir al congrés espanyol per explicar l’actuació del govern espanyol després de la gota freda, es va limitar a citar-lo pel càrrec.

Amb tot, dijous va voler tenir un altre gest magnànim quan va fer viatjar fins a València la seua mà dreta, Miguel Tellado, que és el portaveu del PP al congrés espanyol. Va participar en l’executiva dels populars valencians i va transmetre un missatge inequívoc de suport de part dels populars espanyols. Amb tot, una fotografia amb Tellado no és el mateix que una amb Feijóo o Ayuso, posem per cas.

És per això que si el carrer continua prement com fins ara, els analistes electorals i els estrategs del Partit Popular podrien encendre els llums vermells si pensen que la marca té un desgast innecessari. En aquest cas, posarien en un plat de la balança el preu d’aquest desgast i en l’altre, el valor electoral que encara podria tenir Carlos Mazón.

Una renúncia en diferit de Carlos Mazón

El Partit Popular del País Valencià té previst de fer el congrés l’any 2025. Fins el 29 d’octubre era improbable que cap dirigent del partit es proposàs per llevar el lideratge a un Carlos Mazón que va guanyar amb solvència les eleccions del 2023. Però ara les coses són diferents. D’una banda, el president va lligar, en seu parlamentària, el fet de presentar-se a la reelecció el 2027 a fer una gestió reeixida en la reconstrucció de les comarques devastades per la gota freda. D’una altra, hi ha moviments subterranis dins el partit, en què antics militants i ex-dirigents de famílies oposades al zaplanisme fan tota mena de maniobres per prendre la temperatura al partit. Més directe i sense cap embut hi ha Francisco Camps, que continua essent militant, que ha estat exonerat de totes les causes judicials i que va dimitir el juliol del 2011 després d’haver recollit la majoria absoluta més gran de la història del Partit Popular. Fa setmanes que no nega que vol tornar a la primera línia política. Ara per ara, és la gran pedra a la sabata que ha aparegut a Carlos Mazón.

Convocatòria d’eleccions anticipades

Una prerrogativa del president del Consell és la de dissoldre la cambra i convocar eleccions anticipades. Carlos Mazón podria fer-ho l’any vinent, quan els ressons de la tragèdia s’hagen apagat, i quan la reconstrucció tant física com econòmica de les zones afectades per les inundacions siguen palpables.

Un dels factors que podrien influir en l’avançament electoral seria el fet de l’aprovació del pressupost per al 2025. El que la conselleria d’Hisenda havia preparat i que s’hauria de discutir ara no serveix pel canvi de situació causat per la devastació. Les Corts han declarat hàbil el mes de gener amb la intenció que els comptes preparats per a fer front a la reconstrucció es puguen presentar i debatre just a començament d’any. En condicions normals, els governs es poden mantenir prorrogant el pressupost de l’any anterior, però en el cas valencià, les circumstàncies són del tot excepcionals. Així i tot, el president va dir ahir, en una visita a Torrent, que hi havia mecanismes per a invertir en la recuperació a pesar de no tenir pressupost.

Que s’aproven o no depèn de què facen Vox i el Partit Socialista. Els ultres han dit, per la direcció espanyola, que no aprovarien cap pressupost de cap comunitat autònoma en què fossen necessaris mentre el PP continuàs negociant amb els socialistes les qüestions d’immigració.

El PSPV ha canviat de postura d’ençà de la gota freda. Primer va dir que com a mostra de bona voluntat aprovaria els comptes de Mazón. Després va lligar la votació afirmativa al fet que el president renunciàs i el PP col·locàs una altra persona a la presidència de la Generalitat. Ahir mateix, Diana Morant va dir, responent a la pregunta, que el PP continuava cercant Vox i que si això era així, que no comptassen amb ells.

La via judicial

Una altra opció que podria posar fi abruptament a la legislatura de Carlos Mazón és que alguna de les querelles que ja s’han presentat o de les que hi ha previstes fessen la seua via i el president fos imputat. El precedent el té a casa mateix. Francisco Camps va dimitir el juliol del 2011, poques setmanes després d’haver assolit a les urnes la majoria absoluta més aclaparadora que ha tingut el PP al País Valencià, quan va ser imputat, ara investigat, en una de les peces de la trama Gürtel.

Són diversos els moviments per a dur Mazón als tribunals per la gestió negligent de la gota freda. Segons que explicava Josep Casulleras en aquest article de VilaWeb, pren força l’acusació pels delictes d’homicidi imprudent i de danys per imprudència. Encara és prompte perquè la majoria d’accions que s’han activat són en la fase de recollida de dades i de proves. Amb tot, algunes organitzacions d’extrema dreta, que volen protagonisme, s’han avançat i ja han presentat denúncies i querelles. Però n’hi ha que van més a poc a poc, com és el cas d’Acció Cultural del País Valencià i de Justícia per a València, una iniciativa ciutadana que ha recollit moltes adhesions amb el propòsit d’emprendre aquestes accions legals contra el president i més membres del Consell i d’assessorar legalment les víctimes.